24.1.12

Senyor Cousteau

S'acaba de presentar el nou single dels amics de les arts, Monsieur Cousteau i ja hi ha opinions per tots els gustos. És millor, pitjor o diferent de les anteriors cançons? L'expectació creada abans de la presentació de la primera single fa difícil fer-ne una valoració objectiva. El llistó era alt i, per tant, el risc de decepció elevat. No la coneixem, no ens sona familiar i pot passar que, d'entrada, no ens sembli una cançó brillant.

I no obstant això, no hauríem de jutjar-la sense haver-la escoltat més d'una vegada. Monsieur Cousteau segueix la línia de l'estil dels Amics de les Arts. El grup manté les quatre veus, l'estil pop-indie i la recuperació de personatges reals a les lletres, com ja van fer amb Jean-Luc Godard. En definitiva, la marca Amics és ben clara al nou single. 



A continuació us apuntem algunes línies musicals que considerem interessants i que ajuden a entendre una mica més aquesta cançó. En primer lloc, la lletra. Original i poètica. Molt en consonància amb les del primer disc. Res de nou a dir.

En segon lloc, el caràcter rítmic sincopat, que fa que la melodia no sigui estàtica i, per tant, sigui atractiva. Les síncopes i contratemps -quan les notes van en contra de l'accent natural de la música- de la melodia xoquen amb la constància incansable de la bateria, i es crea un efecte molt característic.

Destaca també la part instrumental central, que serveix per tallar la -potser un pèl massa marcada- monotonia rítmica i melòdica de la primera secció. El període instrumental té caràcter creixent i desemboca en la represa del tema principal però reduit només a una veu i percussió. Així, els Amics utilizen un recurs que consisteix en fer créixer la música en nombre d'instruments, volum i tensió per anar a parar a gairebé el silenci i provocar sorpresa en l'oient. En cert punt, també insatisfacció, perquè tot allò que havia crescut s'ha quedat en un no-res. 

La part final torna a agafar embranzida amb la incorporació de les segones veus i la resta dels instruments progressivament fins que, quan sembla que ha arribat el punt àlgid, passa exactament el mateix que abans. En comptes d'un final que culmini la pujada, ens quedem amb les veus a capela i amb una fi que no ho acaba de semblar ben bé però que justament per això és sorprenent.   

Bé, esperem haver estat prou clars. Seguirem escoltant el single i esperarem que el 14 de febrer surti el nou disc. De moment però, la impressió que ens enduem és bastant bona.

20.1.12

Estimats lectors!

Benvolguts,

Permeteu-nos suposar, que malgrat no haguem gaudit, de presentació oficial (o sí)... Lectors, avui ens permetem una llicència; no parlarem de música, sinó de nosaltres.

Ja portem més de tres mesos de bloc i arriba el moment de fer balanç. Hem tingut temps suficient per conèixer nous grups i adonar-nos que el panorama musical català és ric, genuí i, en definitiva, gaudeix de molt bona salut.

Ens ha fet molt feliços el contacte que hem pogut tenir amb els grups, a través de concerts, però també de mails, twitter i comentaris diversos. Gràcies als lectors també, per haver-nos llegit, comentat i animat a continuar.

Hem intentat fer aquest bloc tan bé com hem sabut, intentant aplicar els nostres coneixements musicals i periodístics per parlar d’un tema que ens apassiona, la música catalana. Fer un bloc requereix un esforç diari, tot i que és una feina que val molt la pena.

No volem que aquesta carta soni a comiat, tot i que us volem dir que a partir de la setmana que ve les actualitzacions no seran diàries. Tot i així, no abandonem el bloc, ens agrada i tenim ganes que segueixi obert.

Moltes gràcies a tots!

Albert i Aina


P.D. No volem acabar aquesta carta sense deixar-vos una cançó, "Seguirem somiant", de Sopa de Cabra. Gràcies una altra vegada.




19.1.12

Màgia

Per aquells que encara no ho sàpiguen, no s'ha acabat el món després del partit del Barça! Ni la música. La cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant és Màgic, de Joan Colomo.


Un tema curt, molt curt, de només un minut i mig, allunyat de la idea de cançó més aviat llarga (3-4 minuts) que fa uns anys ha agafat força. Tot i això, no podria donar el missatge de manera més clara i concisa gràcies a la conjunció de la lletra, els -simpàtics- dibuixos i el tractament sonor. Colomo fa una diferenciació clara entre el missatge verbal, de denúncia, amb l'aspecte formal, és a dir el caràcter de la música, un punt infantil, simple, amb aire folk. Això origina una espècie de xoc, ja que, si extraguéssim la lletra, no ens quedaria una música de denúncia. Més aviat tot al contrari. 

Aquest recurs de trencament entre el pla verbal i el musical -moltes vegades també el visual- és propi d'altres artistes com Mazoni i és totalment oposat a la idea d'òpera o musical concebuts com a globalitat, on música, text i imatge caminen juntes i condueixen l'espectador cap a una única conclusió possible. Si se'n fa un bon ús, però, com és el cas de Màgic, es pot reforçar el missatge principal. En música dos més dos no sempre fan quatre, i el joc entre pols negatius és una mina d'or per a aquells que saben explotar-la. 

18.1.12

Passem revista!

Amics, des del mes d'octubre que us proposem noves idees musicals. Però encara no hem passat revista de què se n'ha fet d'aquells grups que, un dia, vam fer aparèixer al nostre bloc. Així que això és el que farem avui. Us presentem breument algunes de les propostes per les quals vam apostar en el seu dia i com els va.

Àcid Úric
El nou projecte musical d'Oriol Cardona sembla que ha agafat embranzida i ja ha tret nou disc: Déu sap que ha arribat l'hora. Al web del grup podreu trobar les diferents maneres d'aconseguir-lo. Us el recomanem si us agrada el bon rock dels 70's, força difícil de trobar avui en dia.

Maria Coma
Gairebé res a dir-vos d'una de les figures musicals que emergeix amb més força al nostre país. Només que, després de presentar el disc Magnòlia i ser portada de l'Enderrock del mes de desembre, aquest divendres dia 20 inicia la gira de presentació del CD a Lleida. Coma actuarà puntalment amb el Quartet Brossa i la podrem escoltar a les quatre províncies catalanes. Consulteu l'agenda dels propers concerts aquí.

Irene Terrón
Vam parlar-vos la cantautora de Molins de Rei ara ja fa uns mesos i avui hi tornem perquè ha tret el videoclip de la seva cançó Una mica de sal. Hem de destacar positivament que Terrón ha madurat com a cantant durant aquest temps i esperem així ho continuï fent. 

Projecte Pandero
Aquells que ens seguiu més fidelment recordareu que un dia vam publicar sobre el Projecte Pandero, una iniciativa del músic Guillem Balaz per a difondre i recuperar un tipus de cants aborígens catalans improvitzats que s'acompanyen d'un pandero quadrat. Doncs resulta que Balaz ja ha aconseguit els diners que demanava a Verkami, la web de micromecenatges culturals, i fins i tot els ha superat. Felicitats i endavant!



17.1.12

Què fem?

Maika Makovski
La cantant mallorquina, que després de tornar de la seva estada als EUA està fent fortuna a casa nostra, actuarà dijous 19 a les 21:00 a la Sala Apolo de Barcelona.


Camarada Kalashnikov + Diamand Roig
I si divendres no sabeu què fer, tots cap a Vilafranca del Penedès! A veure aquest concert a Cal Bolet (C/ Duc de la Victòria). L'entrada costa quatre euros i comença a les 22:30.

Élena
Avui farem una excepció i recomanarem un concert de fora de Catalunya. Anem tan lluny com a València, ja veieu. Élena tocarà a la sala Wah Wah dissabte a les 22:20, carrer Campoamor, 52-54.

Mojinos Escozíos
Si sou de Mataró o rodalies i dissabte voleu anar a passar-vos-ho bé, no teniu excusa. Planteu-vos a la Sala El Clap a les 23:00 i ells faran la resta.

PulpoPop

El psicodèlic grup català ja ha iniciat FigaTour 2012 i de moment s'aturen a la Festa Major de Parets del Vallès. En concret, dissabte 21 a les 23:30, al pavelló municipal.

16.1.12

Innovadors

La música, com la literatura, és un art que es mou dins d’un horitzó d’expectatives. No contents amb això però, hi ha alguns músics que necessiten ampliar aquest horitzó. De fet, és així com evoluciona l’art.

Avui us presentem dues propostes que d’entrada no tenen res a veure, però sí que són molt innovadores, diferents del que fins ara havíem vist. En primer lloc, coneixem què passa quan s’ajunten Albert Pla i Pascual Comelade.



El resultat és un espectacle oníric, que porta de títol Somiatruites. Acompanyats per diferents músics i pels titelles dels Farrés Brothers, Somiatruites es converteix en un espectacle musical i visual. La música de Pascal Comelade i les lletres d’Albert Pla, queden unides per un fil conductor: les coses que hom pensa quan se’n va dormir, en aquell precís moment en què no s'està ni despert, ni adormit. Un espectacle recomanable que podeu veure el 17 de gener al Teatre Poliorama.

La segona proposta lliga la cobla amb la veu. Ja fa temps que sabem que una cobla no només ha de tocar sardanes, però potser no havíem pensat que es podia unir amb una veu.


Roger Mas i la Cobla Sant Jordi han treballat conjuntament amb èxit i han pujat als escenaris amb un programa que inclou cançons del cantautor i poesies musicades, que Mas ha portat al seu terreny. El resultat és un espectacle que ha rebut els aplaudiments tant de la crítica com del públic.

13.1.12

L'etern Adrià Puntí

S’acaba la primera setmana “normal” després del parèntesi nadalenc i ho volem fer parlant de qui alguns han considerat el millor músic català d’avui en dia. És clar que sobre gustos no hi ha res escrit, tot i que la música d’Adrià Puntí, o si us estimeu més de Josep Puntí, té aquell punt de genialitat difícil d’explicar.

En el terreny musical el cantautor és força auster. Amb un preferència clara del piano com a instrument acompanyant Adrià Puntí necessita poca cosa per enfilar-se dalt d’un escenari. Sense renunciar, però, a altres instruments acompanyants, com en aquest tema, Coral·lí, amb influències del folk americà.

Els referents d’Adrià Puntí van des d’Amèrica, David Bowie, Lou Reed i Jim Morrisson fins a Catalunya, sobretot Pau Riba i Sisa. No és estrany doncs, que la música de Puntí tingui tocs psicodèlics i surrealistes.

Tot i que l’últim disc de Puntí data de 2001, els seus fans continuen escoltant els tres cedés. Les lletres de les cançons són autèntics poemes musicats. Polèmic, controvertit i força ambigu (de qui hem de parlar, de Josep Puntí o d’Adrià Puntí?) la realitat és que l’espera del seu retorn encara crea més expectativa entre els seus fans.

Un concert, un disc, una cançó
El concert: Adrià Puntí al Gran Teatre del Liceu, escenari únic on la música sembla que soni diferent.

El disc: Maria l’últim CD de Puntí, dedicat a la seva mare. Un disc reivindicatiu de l’amor desinteressat i la fidelitat d’una mare.

La cançó: Ens quedem amb una de les cançons més conegudes d’Adrià Puntí, Ull per ull, inclòs al disc de Pep a la llarga.


12.1.12

Empremta

Fa pocs dies, el grup Kòdul presentava el videoclip de la cançó Empremta. Avui aquesta cançó, i el videoclip que l'acompanya, és la cançó de la setmana. 



En aquesta cançó, Kòdul manté l'esperit reivindicatiu de la lletra i els ritmes d'ska de la música, trets molt caraterístics del grup. Si us fixeu en el videoclip veureu com les imatges expliquen una petita història, fàcil d'entendre i molt d'acord amb la lletra de la cançó.


En aquesta cançó, destaquem també, la col·laboració de Cesk Freixas, un dels cantautors més consolidats a l'escena catalana.

11.1.12

Baratos Ska Club

Avui a l’Està Sonant us presentem una de les propostes musicals més divertides que hem tractat. Ep, però divertida no vol dir dolenta. Ells són Baratos, i venen de Martorell. El poble dels peatges, sí. No sabem si és de tan pagar però Baratos són genuïnament catalans, amants de la bona festa i molt culés.





La barreja de reggae, ska i també un punt jazzística del conjunt del Baix Llobregat els dóna una personalitat força peculiar. Ja sigui amb temes propis, ja sigui versionant, l’emprempta de Pere Miró, saxofonista i arranjador de la majoria dels temes, és força present. I a més, està rodejat de vells companys de viatge, alguns dels quals amb qui porta molt de temps tocant. El primer embrió de Baratos va sorgir a l’Escola de Música de Martorell, per on han passat uns quants membres de la formació. 

Tot va començar quan un grup de nois i noies de Martorell van crear el grup No és això, que va arribar a treure una maqueta. Finalment, però, va quedar dividit, i alguns dels antics No és això es van buscar nous companys que tinguessin ganes de gresca com a principal requisit i així van néixer els Baratos. 

Hi ha hagut incorporacions, entre elles Narcís Rodríguez, cantant i germà de Joan Rodríguez, bateria, i algunes baixes, com la del baixista Roger Trilles o el pianista Àlvar Jaime, que està estudiant temporalment a Madrid; tots dos han hagut de ser substituïts. 

Musicalment, Baratos són força interessants. Temes moguts i fàcils de seguir, que fidelitzen un públic afí i que enganxen a qui no els hagi sentit mai. Presenten una formació d’ska força clàssica. El joc amb la veu i la percussió els dóna aire de reggae, mentre que els vents -saxo, trompeta i trombó- fan una funció harmònica i estilística -més d'ska- a la vegada. Les guitarres i el baix, per la seva banda, aporten amplitud, ja que el seu registre és ampli i poden fer tant de farciment com portar la veu cantant en un moment puntual. 

Us recomanem que visiteu la seva web i escolteu el seu primer disc, Tens pa a l'ull. I estigueu atents, perquè està previst que molt aviat surti el segon treball, encara pendent de nom.

Si teniu ganes de passar-vos-ho bé i sentir bona música, no dubteu en anar a algun dels seus concerts!

8.1.12

Què fem?


Tornem de les vacances de Nadal i, com cada dimarts, us fem cinc propostes musicals per la setmana que ens espera. Esperem que us agradin!

Titot i David Rosell
Titot i David Rosell, dos dels grans músics catalans, actuen junts al Voilà-Cafè Teatre de Manresa. Una bona oportunitat pels que els agradi la música compromesa, un bon exemple és la cançó L’home de Srebrenica, que segur que podreu escoltar. El concert comença a les 11 i l’entrada anticipada val 5€ (7 a taquilla).

Andreu Valor
Una nova generació de cantautors catalans puja amb força. Andreu Valor n’és un dels representants, provinent del País Valencià i divendres 13 actua a Cardedeu. L’actuació comença a les 9 del vespre.

Àcid Úric
També el divendres, el millor rock d’Àcid Úric us espera a la Casilla de les Mines d’Osor, un poblet prop de Sant Hilari. Els podeu escoltar a partir de les 11 de la nit. Us ho recomanem!

Uri Nieto, Dani Bolsa i Marc Prim
Els del Casal l’Esquerda de Granollers proposen tres cantautors per començar l’any, Uri Nieto, Dani Bolsa i Marc Prim. El concert és dissabte 14 a partir de les 10 del vespre i l’entrada és gratuïta. Si teniu ganes de passar una nit amb bona companyia i bona música, ja teniu el lloc.

Gritando en Silencio
I una última proposta que, tot i no ser de música en català, creiem que també val la pena. Els rockers Gritando en Silencio actuen el dissabte 14 al Clap de Mataró. A partir de les 11 de la nit, la banda sevillana presentarà el seu primer treball. 

L'amic Peret

Bon any 2012 a tots i a totes! Recuperem l'activitat freqüent a l'Està Sonant i ho fem no amb un disc, ni una cançó, sinó amb un llibre. En concret, les memòries d'en Peret, titulades "Peret. Biografia interna de la rumba catalana". El músic mataroní celebrarà 77 anys i podrà veure publicat el seu segon llibre, tot i que ell no l'hagi escrit. L'autor de la Biografia interna és Juan Puchades, mentre que "Peret. L'ànima d'un poble" editat per primera vegada l'any 2005, va ser redactat per la seva neboda, Cèlia Sánchez-Mústich. 

Tal com ja es podia esperar, el llibre està farcit d'anècdotes d'un dels músics catalans més particulars de la segona meitat del segle XX. Pare, mare i avui dia avi de la rumba catalana, en ell s'emmirallen grups com Dusminguet, Amparanoia o La Pegatina. Peret va donar a llum el gènere de la rumba catalana a la comunitat gitana, però també va permetre'n l'expansió i el va generalitzar, tot i que no ha estat fins a aquests darrers anys que ha agafat més força. 

És per això que us recomanem que, si en teniu ocasió, us llegiu aquest llibre. Ja sigui per les mil i una curiositats que explica o pel testimoni d'un dels primers músics que va cantar en català per Televisió Espanyola. 


Farem, de passada, un parell d'apreciacions musicals. En contra del que es diu en algunes ocasions, Peret ni toca flamenc ni, tan sols, utilitza guitarra flamenca. El mataroní fa servir la guitarra espanyola clàssica i desenvolupa la rumba com un estil personal. De fet, és l'iniciador del que es coneix com a "ventilador", que és un recurs percutiu que consisteix en picar la caixa de ressonància de la guitarra amb la mà mentre es toca.

5.1.12

Arriben els reis

Els Manel tampoc s'han volgut quedar enrere amb les cançons de Nadal i ja fa un parell d'anys, ens van sorprendre amb Camell d'orient. Una cançó molt característica del grup, que durant els últims anys s'ha populartizat, sobretot entre les escoles, que han agraït una cançó sobre els Reis d'Orient modernitzada.


Avui que és nit de Reis, no hem volgut perdre l'oportunitat de presentar-vos Camell d'orient



3.1.12

Cançó de Nadal

Una de les bandes mítiques del rock dels anys 90, Sau, va cantar una de les nadales més sentides de la música en català. Tot i que no forma part dels "grans hits" de Sau, Cançó de Nadal és d'aquelles nadales que ve de gust escoltar-la durant tot l'any.



2.1.12

Beth i Mazoni per Cap d'any

No podíem començar l'any d'una altra manera: amb bona música. I, evidentment, amb un tema nadalenc, tot i que parli de Cap d'any. La cançó forma part del disc Segueix-me el fil, que la cantant Beth Rodergas va treure l'any 2010. La particularitat d'aquest treball és que Beth no va fer-lo sola, sinó que va comptar amb la col·laboració d'artistes com Marc Parrot o, en la cançó que us presentem a continuació, Jaume Pla (Mazoni), que en va fer la lletra. 


Esperem que us hagi agradat i que tingueu un bon 2012!