13.1.12

L'etern Adrià Puntí

S’acaba la primera setmana “normal” després del parèntesi nadalenc i ho volem fer parlant de qui alguns han considerat el millor músic català d’avui en dia. És clar que sobre gustos no hi ha res escrit, tot i que la música d’Adrià Puntí, o si us estimeu més de Josep Puntí, té aquell punt de genialitat difícil d’explicar.

En el terreny musical el cantautor és força auster. Amb un preferència clara del piano com a instrument acompanyant Adrià Puntí necessita poca cosa per enfilar-se dalt d’un escenari. Sense renunciar, però, a altres instruments acompanyants, com en aquest tema, Coral·lí, amb influències del folk americà.

Els referents d’Adrià Puntí van des d’Amèrica, David Bowie, Lou Reed i Jim Morrisson fins a Catalunya, sobretot Pau Riba i Sisa. No és estrany doncs, que la música de Puntí tingui tocs psicodèlics i surrealistes.

Tot i que l’últim disc de Puntí data de 2001, els seus fans continuen escoltant els tres cedés. Les lletres de les cançons són autèntics poemes musicats. Polèmic, controvertit i força ambigu (de qui hem de parlar, de Josep Puntí o d’Adrià Puntí?) la realitat és que l’espera del seu retorn encara crea més expectativa entre els seus fans.

Un concert, un disc, una cançó
El concert: Adrià Puntí al Gran Teatre del Liceu, escenari únic on la música sembla que soni diferent.

El disc: Maria l’últim CD de Puntí, dedicat a la seva mare. Un disc reivindicatiu de l’amor desinteressat i la fidelitat d’una mare.

La cançó: Ens quedem amb una de les cançons més conegudes d’Adrià Puntí, Ull per ull, inclòs al disc de Pep a la llarga.