Compromís i denúncia

Lletres compromeses i sonoritat contundent. El hardcore no és l'estil predominant a dia d'avui a Cataunya. Però hi ha una sèrie de grups que estan treballant bé en aquesta línia i a l'Està Sonant us en volem parlar. És el cas dels Alls Nous Piquen -finalistes del Sona 9- i també dels protagonistes d'avui: Purkinje.

Tal i com succeeix en el hardcore, bateria i guitarres tenen un paper destacat a Purkinje. Juntament amb el baix, creen l'atmosfera tan característica que identifica clarament aquest l'estil. I entremig, la veu. Fins aquí, res nou, no descobrirem la sopa d'all. Hauríem de matisar, però, que Purkinje no és del hardcore més dur que hem sentit, i segurament el pes de la lletra és major que no pas en altres grups. 

Per afirmar això ens basem en dos motius. Primer: hi ha molts grups de hardcore que no calibren bé el volum dels instruments i la veu queda en un segon pla. Molts cops no s'entén el què diu i algunes vegades costa sentir-la. Ja sabem que tot això forma part de l'estil, però una lletra que no s'entén no té sentit, i una veu que no se sent, encara menys.

I segon. El contigut de l'element líric en Purkinje és un valor per si sol. Amb un to clarament reivindicatiu i de denúncia social, aquest grup de les terres de l'Ebre toca temes candens i no s'arruga davant de res. En això només els podem aplaudir: la música també és una via per fer política i per fer sentir la veu d'aquells que no compten amb cap altra plataforma mediàtica. Hem de dir que les lletres de Purkinje ens han recordat força a les de Soziedad Alkoholika i Piperrak i, salvant la diferència d'estils, d'Ska-p, que també van utilitzar la música amb la finalitat de plantar cara al sistema establert i les injustícies socials que genera.

PD: Purkinje, en l'àmbit científic, són un tipus de neurones. Si voleu aprofundir en el significat del nom del seu nou disc, Bukkake Social, podeu fer-ho clicant aquí. La pregunta és obligada: què coi passa per les neurones d'aquests nois?

La revolta continua

El mític grup Revolta 21 ha anunciat que plega. Ho sabem des de fa uns deu dies, quan ho van fer públic a través del seu facebook. No ens agrada que cap grup es dissolgui, però encara ens sap més greu si es tracta d'un referent dins el seu estil musical. En aquest cas, el rock més dur.

Els Revolta 21 s'han consolidat, al llarg de l'última dècada, com un dels grups més combatius dels Països Catalans. Amb un ideari fermament independentista i d'esquerres, no s'han arronsat ni han perdut mai un alt to reivindicatiu, que els acompanyarà sempre i que els defineix de manera clara i contundent. 

No va ser fins l'any 2003 que van trobar el seu lloc. El 2001 van treure Stop, la primera maqueta, i el 2002 El crit d'un poble, el primer disc. En aquests dos treballs, els músics del Penedès comptaven amb secció de vents i es movien entre estils tan diferents com el rock dur, el metal, hip hop i, fins i tot, reminiscències de reggae. Us recomanem especialment el disc, ja que la fusió és curiosa però no impossible. L'any 2003, dèiem, amb l'entrada del cantant solista Jordi Secall i l'eliminació definitiva de la secció de vents, el grup es va centrar en el hardcore, que ha estat on s'han desenvolupat millor i que els ha permès establir-se a l'escena catalana -especialment independentista- com un grup model. I fins l'any passat, que van treure Sols, el seu darrer disc.

LLETRA VS. MÚSICA

Un dels debats oberts més importants de la història de la música és el de la importància de la lletra en una cançó. Què ha de prevaldre? La discussió sobre la preeminència de la lletra respecte la música i viceversa dura des del temps de les primeres òperes. En el cas de Revolta 21, les lletres són l'element principal. El contingut reivindicatiu i polític moltes vegades queda en un segon pla en corrents com el metal o el hardcore, on la potència dels instruments i el to gairebé agressiu de la música eclipsen el text.

No ens hem de deixar enganyar, però, i hem d'intentar anar més enllà. Escoltar Revolta 21 i no fer cas del missatge que ens volen transmetre és predre's la raó de ser del grup.