El Sona9 ja té finalistes! És per
això que a l'Està Sonant obrim un monogràfic especial, que servirà
perquè us feu una idea de qui són i què fan els quatre grups
afortunats (o no). Per començar, The Mamzelles. Me sobren paraules
davant la seva presentació.
Ens agrada (i no només a l'últim
segon) l'alt grau d'atreviment d'aquestes noies. La seva posada en
escena és trencadora i tot el que sigui experimentar és positiu per
a la cultura i per a la música. Si us som sincers, estem esperant
que treguin més vídeoclips (a part del dels pardals), ja que ens ha semblat sensacional la
potència artística derivada de la combinació de la música i la
imatge.
Si assistiu a qualsevol dels seus
directes veureu, però, que el ventall de possibilitats que ofereixen
les tres mamzelles és ben ampli. Escudat en tres personatges de
ficció (Mamzelle Raibo, Mamzelle Mess i Mamzelle Mali), el trio
barceloní és un show ambulant que domina la perfomance a la perfecció. La incorporació de minigags a les cançons els dóna versatilitat per moure's entre la música i el teatre de tal manera que, a nosaltres, ens sembla original.
I pel que fa a la música, és difícil fer-ne una anàlisi independent de la posada en escena i la lletra, però no per això s'ha de menysprear. The Mamzelles aposta per omplir l'espai sonor amb un element principal, les tres veus, sobre un coixí de guitarra/es i en alguns casos percussió, trompeta, fins i tot algun cello... És una aposta arriscada, no es pot negar, però amb bon gust es pot arribar molt lluny. La construcció de les veus està feta amb cap i coneixement i per això no sona buit. Al contrari, la distribució harmònica dóna cos i personalitat.
Finalment, un apunt per a les lletres. Darrere la cortina de la imatge pallassa i excèntrica, trobem un missatge prou interessant. Entre ètica i moral i La generació del tofu en són dos exemples. I la toquen prou. Això sí: si us plau per favor, no és Diumenge PEL matí, és diumenge AL matí. Siguem curosos a l'hora d'escriure, sobretot quan hem de fer públic el nostre text o cançó. Les orelles ja pateixen prou.
Molta sort!