Text: Albert Tomàs
Avui us presentem un grup per tots aquells que creuen que la música dels vuitanta no mor mai. De fet, Xiu xiu plàstic ens ho demostra clarament. A nosaltres ens agrada definir-los així, vuitanteros molonguis. I perquè veieu que no ens ho hem tret de la màniga, aquí en teniu una mostra: Supernova.
Avui us presentem un grup per tots aquells que creuen que la música dels vuitanta no mor mai. De fet, Xiu xiu plàstic ens ho demostra clarament. A nosaltres ens agrada definir-los així, vuitanteros molonguis. I perquè veieu que no ens ho hem tret de la màniga, aquí en teniu una mostra: Supernova.
D'entrada, els hem de felicitar pel valor de fer una música totalment diferent a la que està de moda. L'originalitat sempre és benvinguda i enriqueix el panorama. Més enllà d'això, ens han semblat destacables no pel fet de fer música dels 80 sinó per fer-la bé.
Xiu xiu plàstic sap aprofitar molt bé la base vuitantera i una mica norantera dels sintetitzadors i la bateria, sobre la qual construeixen la melodia i la lletra, respectant l'esperit dels 80. La fidelitat a l'època arriba a tant que les cançons comencen i acaben amb el so de fregit típic del vinil. Han sabut, però, definir-se dins aquest estil. S'ha de dir que hi ha cançons amb més personalitat que d'altres i probablement Supernova sigui la més ben aconseguida. Tant per la lletra, la melodia, però també en els efectes/distorsions incorporats. Tu tots, tothom a ballar és un altre bon exemple, tot i que la lletra sigui més típica.
En definitiva, una bona alternativa a la música pop actual, que només fa un any que rutlla però que va arribar a la semifinal del Sona 9 2012. Des d'aquí, els animem a continuar. La bona música no té res a veure amb l'any en què està feta.
