18.2.13

Zarigüeya, amb festa i ritme

Són festius i alegres; encara els queda molt camí per recorrer, però tenen moltes ganes de tocar i de fer-ho bé, i això es nota. Ells són Zarigüeya, un grup de rumba fusió que van començar el seu projecte fa un parell d'anys. Si els voleu sentir, us esperen a Breda el dia 23 de febrer.
Primer però, descobrim com sonen!

Text: Aina Amat

Pels que no us coneguin, com us definiu els Zarigüeya?
Viñals: Som un grup de rumba fusió, ja portem temps tocant, veníem d’altres grups i vam tenir la idea de començar una cosa nova. Encaixàvem en  alguns estils, tot i que les influències eren molt diferents.
Com va començar aquest projecte?
V: Vam començar l’Andi i jo, vam quedar per tocar, provar idees… L’Andi no havia provat de cantar i jo tocava el piano, però al principi era tot molt instrumental. Després van venir l’Uri i en Bernat i les dues noves incorporacions són en David, el bateria, i en Marc, que és el trombonista.
Zarigüeya és el nom d’un animal semblant a una rata. Com vàreu arribar a aquest nom?
Andi: Vam fer moltes propostes i per votacions va sortir aquesta.
David: Quan ja s’havia decidit el nom vaig trobar una llista i vaig pensar que Zarigüeya tampoc estava tan malament…
Us definiu com un grup de rumba fusió, però quins altres estils hi ha?
V: Qualsevol roda d’acords que fa l’Andi amb la guitarra ja sona com una rumba. I a part d'aquest estil, el que hi ha més és reggae, ska, i una mica de latin.
Quins grups us han inspirat?
A: Des de sempre m’ha agradat Canteca de Macao perquè té molts ritmes, estils i  fan molts canvis, com intentem fer nosaltres.
Com creeu les cançons?
V: algunes de les que hem fet han començat amb una melodia que anem desenvolupant. Després, el que treu més la lletra és l’Andi. A vegades també agafem una roda d’acords, uns ritmes, mirem on pot anar bé l’estrofa... Normalment partim de la música.
De què parlen les lletres?
A: Hi ha una mica de tot, a vegades són històries, com La irlandesa, també n'hi ha alguna d’amor o alguna més reivindicativa.
Es parla molt de la crisi de la música, des de la perspectiva d’un grup que acaba de començar, penseu que és així?
Marc: Ara mateix gravar un disc amb una discogràfica no surt a compte. Val més anar a un estudi de gravació i que el mateix grup s'autogestioni.
V: Tocar amb sales també és difícil, moltes t’exigeixen vendre un mínim d’entrades i si ets un grup nou, és complicat.
David:  Per sort hi ha gent com els de la “Casa de la Música” que t’ajuden. És una associació que promou els grups joves de música, et donen l’oportunitat de fer un concert, et deixen una sala, l’equip i et graven en vídeo. Però a part d'això hi ha molt poques ajudes. 
"Gravar un disc amb una discogràfica no surt a compte"

Com contribueixen a la difusió de la vostra música les xarxes socials?
D: Hem creat un canal de youtube, sense ell hi hauria molta gent que difícilment ens escoltaria.
Com definiríeu els vostres directes?
A: De festa! Cada vegada fem més espectacle. Sempre intentem que les cançons animin a ballar.
V: Creiem que encara ens falta millorar molt, però hem notat que hi ha hagut una evolució. Intentem que els concerts siguin el màxim d’entretinguts possible.
De moment teniu gravada una maqueta. Com ho vàreu aconseguir?
V: A través del baixista, en Bernat, vam conèixer els Gusano Records, que ens han ajudat bastant. Són una gent que s’ha implicat amb el nostre projecte. Vam gravar quatre cançons que estan molt enfocades pels concerts.
D: Els directes són la millor promoció. És la manera que la gent ens conegui i a nosaltres també ens serveix per conèixer gent. 
"Els directes són la millor promoció"
La música la viviu com un hobby o com una professió?
V: És un hobby però tenim ganes de prendre-ns'ho seriosament perquè creiem que és una oportunitat, cal perdre hores amb això. Pensem que realment pot sortir una cosa interessant.

Com veieu els diferents concursos que existeixen? Són una oportunitat, valen la pena?
A: Depèn de quin, si són per votacions t’has de moure molt tu. El grup que té més gent o més amics al facebook guanya.
D: A més, hi ha concursos que gairebé et fan pagar per tocar, i això és una estafa. 

Per acabar, els demanem que ens recomanin un concert i un artista que els agradin especialment i ens han dit això. Us deixem amb Canteca de Macao i el videoclip de "Nunca es tarde"
Concert :
D: Algun d’Ska-p
Artista:
D: els inicis de la Pegatina, que són un exemple d’autogestió.
A: Canteca de macao