 |
| La Companyia Elèctrica Dharma |
Després de més de 30 anys, laCompanyia Elèctrica Dharma s’acomiadava sobre el millor dels escenaris, el
Palau de la Música. Molt ben acompanyats per Roger Mas, Obrint Pas, Inspira,
Mesclat, Jordi Molina i el Petit de Cal Eril, entre d’altres, l’Elèctrica posava
un punt i a part a més de 30 anys de So Dharma. L’entrada d’avui, és el nostre
homenatge particular.
El naixement de la Dharma s’entén dins d’un
corrent estètic-ideològic, el moviment hippy, i una situació social i política
particular, els últims anys del franquisme i els primers de la transició. La
Companyia Elèctrica Dharma és la gran creació dels germans Fortuny; neix quan
encara estudiaven a l’institut, però es consolida a la comuna situada a una
masia de Girona.
La Dharma és un grup que aconsegueix
barrejar les melodies d’arrel tradicional catalanes, amb el rock provinent d’Estats
Units i els ritmes africans. El saxo soprà que des d’un bon principi s’incorpora
al grup recorda el so de la tenora, cosa que dóna a la banda un so molt
Mediterrani, i alhora global, conegut com el So Dharma. Les posteriors
col·laboracions amb cobles o amb el tenora Jordi Molina, encara accentuen
més la característica mediterrània de la Dharma.
De la unió amb els Comediants neixen
els concerts de la Dharma convertits en espectacles sorprenents. Són dels
primers a popularitzar les cercaviles i el seu èxit rau, possiblement, en la
capacitat de connectar amb el públic, encomanar energia desbordant i fer-los
partíceps de la festa.
Un concert, un
disc, una cançó
El concert: El comiat de la Dharma, celebrat just
aquest dilluns al Palau de la Música.
El disc: Homenatge
a Esteve Fortuny. És provable que sigui el disc més sentit de la Dharma, un
homenatge a l’Esteve, germà i amic dels Fortuny, mort als 32 anys.
La cançó: Stella Splendens del CD, 20
anys de la Companyia Elèctrica Dharma. Un exemple de com al música medieval
pot sonar ben actual.
Ben diferent és la versió de Stella Splendens interpretada pel músic i estudiós de la música medieval, Jordi Savall. La lletra i la música estan extretes, directament, del Llibre Vermell de Montserrat.
