30.12.11

Desitjos nadalencs

L'any 2011 està a punt d'acabar-se i per això us volem deixar una cançó de Nadal composada per Josep Thió que parla de desitjos. És una cançó col·lectiva cantada, entre altres, per Gerard Quintana, Beth, Nacho Tarrés o Joan Masdeu i acompanyada per una coral infantil. Es diu És un desig, esperem que us agradi!



29.12.11

Nadal tot l'any

Continuem amb l'especial de nadales amb un tema bastant diferent al d'ahirJo voldria que tot l'any fos Nadal. Arriba de Girona a mans dels ja dissolts Glaucsque la van compondre i la toquen en aquesta ocasió. La cançó va ser inclosa en el recull Altres cançons de Nadal, que va editar l'any 2.000 la discogràfica Música Global i que recollia un total de quinze nadales, algunes de tradicionals adaptades i d'altres, com aquesta, de modernes. Esperem que us agradi!



28.12.11

És Nadal i estem contents!

Comencem un especial de cançons de Nadal catalanes, però actuals i modernes, més enllà del Desembre Congelat, vaja.

L’any passat per aquestes èpoques, la Pegatina ens presentava Aquí és Nadal i estic content que, a banda de convertir-se en la cançó de Nadal de TV3 és una de les nadales amb més marxa que hem escoltat. Amb una lletra irònica i ritme de rumba, la Pegatina ens diuen que sí, que és Nadal i que, a més, estan contents. Que la felicitat duri tot l’any!


23.12.11

La flor de Maria Coma


És jove però la música l’acompanya des que era tan petita, que gairebé és veterana. La veu i la música de MariaComa té la personalitat de la maduresa i la tendresa de la joventut. Acaba de presentar el seu nou disc, Magnòlia.

Després de crear la lletra, la música i els vídeos (amb una càmera de Super 8) es pot dir que el disc és transversalment seu. Està fet amb la voluntat de ser cinematogràfic i, per tant, els vídeos abstractes que ha creat Maria Coma tenen una importància fonamental en el treball final.

La música de Coma beu d’influències clàssiques, combinades amb l’experimentació. Els temes que compon són molt pianístics potser perquè, a banda de la veu, el piano és l’instrument que domina. De fet, el disc Magnòlia va ser escrit, originalment, per piano i veu i, més tard, ella mateixa el va orquestrar. Patrick Watson, Joanna Newson o Silver Mount Zion són alguns dels referents de Maria Coma, que pertany a una nova generació de cantautors joves, entre els quals  hi ha Anna Roig.

La gira de Magnòlia començarà el 2012 i anirà acompanyada per tres músics, guitarra, bateria i baix.

Un concert, un disc, una cançó
El concert: Al Zirkonia Fabrik de Berlin. Va tocar-hi per primera vegada aquest agost. Per qualsevol músic, tocar fora del seu país és un reconeixement.  

El disc: Maria Coma ha tret quatre discos, però ens quedem amb l’últim, Magnòlia. Possiblement és el més seu de tots.

La cançó: Ramats de Pomes. Més enllà de la cançó, no us perdeu el videoclip i els jocs de textures. 


21.12.11

Un parell de nadals

Ja arriba el Nadal, quasi quasi és aquí i és l'hora de desempolsegar les nadales. Així que hem decidit que la cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant sigui El 25 de desembre. No, home no! Sembla que no ens conegueu. 

Us proposem dos poemes de J.V. Foix que pertanyen al recull Onze Nadals i un cap d'any. L'obra inicialment era només de poesia i incloïa diferents poemes escrits per Foix que va enviar als seus amics a mode de felicitació nadalenca entre 1948 i 1958 i el cap d'any de 1960. La primera edició en paper va sortir el 1960, i l'any 2008 va ser musicada l'any per Albert Vila, Marc Serrats i en Titot (Francesc Ribera).

Anant al que ens interessa. La primera de les recomanacions que us fem és Si l'altra nit jo cavalcava al ras. L'adaptació a la rumba està molt ben feta i sembla ben bé que Foix estigués pensant en aquest estil quan la va escriure.

El segon poema és només pels iniciats: Tot és ací. No té una sonoritat fàcil, amb la bateria i les distorsions de la veu, i rítmicament sembla que vagi coix. Però si no us convenç torneu-la a escoltar i veureu que tot pren més sentit i que, al final, la coixera acaba sent un pas regular. La desestabilització de la música és un recurs emprat per molts compositors actuals i que produeix una sensació estranya, d'inseguretat. Malgrat tot, és efectiu. 

Si voleu escoltar més temes del disc, feu clic aquí.



El CD va acompanyat -amb molt bon gust- per il·lustracions de gent de la talla de Dalí, Mompou, Tàpies o Joan Miró, entre d'altres -un per a cada poema. Objecte de col·leccionista.


20.12.11

Desgraciats!

Avui us presentem La terrasseta de Preixens. Un grup desanfadat i molt divertit que segur que us agradarà. No arriben a la profunditat de l'ànima amb la seva música -bon rotllo- però segur que us ho faran passar bé. Escolteu-los una mica i entrem en matèria. 



Abans de parlar de la seva música deixeu-nos presentar aquests personatges, que creieu-nos, valen la pena. Res millor que un fragment de la seva pàgina web en què expliquen l'origen del grup:

"Aquests 3 o 4 individus van començar a tocar en algun que altre Bar sota el que ells van anomenar La Terrasseta de Preixens. Una nit, no se sap ben bé com, el que havia començat com un concert solidari i cultural va acabar amb un deute de 327'64€. Quantitat a deure al Bar en concepte de “destrucció salvatge a càrrec del públic assistent, beures varis, entrepans de llonganissa i patates braves”.

Aquest fet va marcar el seu destí ja que va fer canviar l'objectiu del grup. Es va passar del "ens ho anem a passar bé" altrament dit “anem a emborratxar-nos de gratis” al "hem de pagar 327'64€".

Arran d'això es van contractar uns senyors amb corbata que van assessorar el grup molt professionalment. Es van oferir vàries opcions com: donar-se a la fuga, muntar un partit polític corrupte o viure de l'aire, però finalment la millor opció va semblar que era intentar liquidar el deute generant beneficis amb el grup."

I ben fet que van fer, que sinó potser haguessin acabat de sastres. Ja veieu, també si entreu a la seva pàgina web, quin és el tarannà La Terrasseta. Però ep! que no ens embauquin! A part d'aquesta personalitat i descaro que desprenen -molt presents a les lletres- tenen alguns aspectes musicals que ens agradaria destacar. 

Els podríem incloure dins la rumba catalana, tot i que això no seria cert del tot. Sí que en alguns temes, com ara El meu carrerho podríem dir, però després d'escoltar el seu primer disc, El gran desgraciat, creiem que La terrasseta més aviat sustenta la seva identitat en diverses potes. Una seria la rumba, però també el reggae, que no és explícit a tots els temes i que li falta un punt de percussió però que es percep clarament a Dia de tranquis. Per sonoritat, també hauríem d'afegir-hi el folk, sobretot per la presència d'harmònica i acordió que, puntualment, obren el joc. I finalment un toc d'ska, que acaba de completar l'equació.


Tot plegat fa que el producte final tingui un caràcter imprès molt personalitzat. I això, en el fons, és el més important. Molta sort en projectes futurs i no perdeu mai l'esperit!

Què fem?


Ja arriba el Nadal! Aquest any diumenge 25, qui sap si el que ve dissabte 23... Però en fi, no ens posem en qüestions tan populars i anem a allò que ens ocupa: l'agenda de la setmana. I per mostrar-vos que, malgrat tot, estem joiosos en aquestes dates senyalades amb vermell al calendari, comencem amb un regal. Un triple concert.

Mishima
El grup tocarà dimecres, dijous i divendres a l'Heliogàbal de Gràcia (C/ Ramon i Cajal, 80, Barcelona). Sigueu prestos amb les entrades! Per demà ja no en queden i pinten bastos per dijous i divendres. Hora: 22:00.  Preu: 10 €.

La Kinki beat
I pels qui vulguin festa, doncs divendres imprescindible ser a Santa Perpètua de Mogoda! No us penseu però que ho faran amb la formació habitual. Després de la gira de presentació de l'últim disc, els pierencs han decidit deixar descansar els instruments i apostar exclusvament pel sound system. Actuaran a les 23:00h al Camp Bernades (Camí de l'Aplec, sn). Entrades a 5 €. 

Pastorets Rock + Reclam
Els castellers de la Vila de Gràcia celebren el seu 15è aniversari i res millor que un bon concert per commemorar-ho! El preu és simbòlic (només 3 €) i la gresca està assegurada tota la nit. Dia: divendres. Hora: 23:00. Lloc: C/ Gran de Gràcia, 190, Barcelona.

Gossos
El dia de Nadal, després de menjar moltes neules i turrons, tots cap a Manresa a sentir Gossos. Sempre serà una bona excusa per tallar les sobretaules eternes que no s'acaben mai... Segur que més d'un pagarà els 15 € de l'entrada encantat. Apunteu: sala El Seliu (Pl. Valldaura, 1) a les 22:30.

Mägo de Oz
No us espanteu! No ens ha abduit cap àlien. Però de tant en tant va bé recordar algun grup com aquest. La sala Razzmatazz (C/ dels Almogàvers, 122) els acollirà per Sant Esteve així que ja ho sabeu: al mínim perill de tietes/cunyades/sogres teniu una via d'escapament. 


Per a més informació: www.altaveu.cat  

16.12.11

Els cants aborígens catalans


La música d’arrel tradicional catalana és rica i variada, sovint sorprenent, sobretot quan coneixem projectes com el del Pandero Quadrat. Ens expliquem!

Detall d'un pandero quadrat

Fa deu anys el músic Guillem Ballaz, component del grup de folk Sol i Serena, va començar a investigar un tipus de cant oral improvisat, interpretat per dones i acompanyat per un pandero quadrat de dimensions considerables.

Els orígens d’aquesta música, cants aborígens catalans, és incert. Els primers documents daten del segle XVI, però la història es remunta més enrere. Només se sap que els cants són recurrents a diferents punts del Principat i de la Franja de Ponent, en canvi, no se n’han trobat indicis ni al País Valencià ni a les Illes. Segons Ballaz, aquests cants són “una mena de hip hop femení ancestral català”.

Des del descobriments dels cants, Guillem Ballaz ha recorregut diferents escenaris catalans per presentar un espectacle basat en els cants improvisats, acompanyats per un trio de músics que construeixen la base harmònica i rítmica del cant (es diu que la millor improvisació és la que està preparada!). Si els espectadors s’animen poden intervenir a l’espectacle i, d’aquesta manera, es produeix una interacció privilegiada entre públic i intèrprets. El resultat és que cada concert és ben diferent.

El projecte però, no s’acaba amb els concerts. Guillem Ballaz i companyia s’han proposat enregistrar un CD i, per fer-ho, han decidit fer servir el sistema de micromecentatges de Verkami. Si tot va bé, el disc es començarà a gravar a finals de desembre!


15.12.11

Sanjosex, la nova cançó d'autor

Ni ens n’hem adonat i una altra vegada som divendres! Conseqüències immediates: 1) ja queda menys pel cap de setmana, 2) els d’aquest bloc parlem d’un grup consolidat. Avui a l’Està Sonant us proposem conèixer un cantautor de nova generació, l’empordanès Sanjosex.

Amb una guitarra i una veu peculiar, potser no de les més privilegiades, tot i que amb molta personalitat, Carles Sanjosé (Sanjosex) va començar la carrera musical el 2000. El primer disc però, no es va gravar fins el 2005 i va rebre el nom de Viva!. Va ser el punt de partida d’un artista que fins avui no ha parat de créixer.

La música de Sanjosex té la base a la cançó d’autor, amb influències del folk d’Estats Units, tot i que s’allunya d’etiquetes massa estrictes. Des del pop fins al jazz, el cantautor revisita diversos estils musicals per crear cançons amb marca Sanjosex. Uns temes que es caracteritzen per l’ús de tempos pausats i el predomini de la veu per sobre la instrumentació.

La varietat estilística es reforça gràcies a la banda que acompanya al cantautor, un baix, una bateria i un saxo, instruments molt versàtils que s’adapten amb facilitat a tots aquests estils. I per acabar, un apunt final sobre les lletres, d'inspiració quotidiana i amb la particularitat que n’hi ha vàries relacionades amb l'Empordà natal del cantautor, com Baix Ter Montgrí.

Un concert, un disc, una cançó
El concert: L’octubre de 2010 al Palau de la Música on va inaugurar el cicle Bandautors.

El disc: Viva! El primer disc de Sanjosex. Gràcies al CD es va donar a conèixer al gran públic i li van arribar els primers èxits

La cançó: Temps o rellotge, un dels temes més coneguts de Sanjosex. Us deixem amb aquesta cançó i ens retrobem dilluns.


Tots els motors dels PulpoFont

Avui, la cançó de la setmana és d’Antònia Font, això sí, revisitada pels PulpoPop. Us presentem Tots els motors.


El repte no era fàcil. Tots els motors d’Antònia Font és una cançó tan rodona que versionar-la bé es converteix en un repte per qualsevol grup. El resultat que han aconseguit els PulpoPop és l’equilibri perfecte entre mantenir l’essència de la cançó i alhora, versionar-la segons l’estil del grup que la reinterpreta.

Els PulpoPop, finalistes del Sona9 de l'any passat, han fet la cançó pel disc Versions Alògenes, un CD que recull diversos temes d’Antònia Font interpretats per més de 20 artistes catalans. 

14.12.11

Banderoles làser

"S'esdevé una metamorfosi on hom no sap si està a un ball de plaça o a una rave. Les banderoles s'han convertit en làsers i  llums de neó, els entremesos ara són podis amb gogós, uns cambrers d'aspecte futurista serveixen gots de tub. Robes provocatives i arrapades, engominats ells i maquillades elles, balls que desafien la llei de la gravetat...". Ells són Borinots tqt, finalistes del Sons de la Mediterrània d'aquest any, i així s'autodefineixen. Sens dubte, un dels grups més sorprenents que hem sentit últimament.


No us penseu que no teníem ganes de treballar, però és que la descripció que fan d'ells mateixos els Borinots ens ha semblat molt fidel i ben trobada. Escolteu sinó Segant Cintes o algun altre tema de la seva web. La barreja d'estils tan oposats com l'electrònica i la música tradicional catalana només pot donar un resultat així de trencador. M'exalta el nou i m'enamora el vell, deia J.V. Foix. Doncs una mica va per aquí. És el que ells anomenen electrofolk. Es tracta d'un producte molt fora del corrent i per això els aplaudim. Les apostes arriscades i poc convencionals són el que fan avançar la música tot i que justament per això, per poc convecionals, són escasses.

Pel que fa a la part electrònica, doncs poca cosa a dir. Un tipus de música prou extès però que moltes vegades és banalitzat -o bé per qui l'escolta o directament pel qui el fa. No és el cas de Borinots, que demostra un bon criteri en el tractament dels sons. Especialment quan els ha de lligar amb la formació tradicional que incorpora: la cobla de tres quartants.

Els qui penseu que aquesta denominació té relació amb les sardanes, doncs heu encertat. La cobla de tres quartans és justament la predecessora de la cobla actual. S'anomena així perquè comptava amb tres músics: flabiol i tamborí, cornamusa i un instrument de tipus inxa. A poc a poc i bona lletra. El flabiol no té misteri. La cornamusa és una espècie de sac de gemecs i els inxes són els instruments de la família del tible i la tenora. Borinots toquen amb tarota, però també s'hi poden trobar gralles, primes o les arxiconegudes xeremies. Aquesta formació és pròpia de la segona meitat del XIX i principis del XX i va conviure amb la cobla moderna. Moltes vegades també se'ls afegien altres músics, especialment de metall. 

Després de la guerra civil la cobla de tres quartans va quedar a l'oblit però a partir dels anys 80 es va recuperar i de fet hi ha altres grups -més tradicionals- que la mantenen. Molta sort a tots ells, inclosos els Borinots. Per ser valents i per parir una música tan original. 



13.12.11

Què fem?

Com cada dimarts, avui hem triat cinc recomanacions per anar planificant la setmana. Esperem que us agradin!

Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Joan Colomo i Mazoni
L’emisora amb més música en català, iCat FM, celebra el cinquè aniversari. I ho fa, com no pot ser d’altre manera, amb un concert. Aquest dijous 15 de desembre podreu escoltar a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Joan Colomo i Mazoni. Podeu demanar les entrades a iCat FM. No us ho perdeu!

Fish Sounds, Nyandú i Cálido Home
Al Centre Artesà de Gràcia us esperen, aquest divendres, Fish Sounds, Nyandú, guanyadors del Sona 9 i Cálido Home. Si encara no coneixeu aquests tres grups, teniu una bona oportunitat per descobrir-los.

El Petit de Cal Eril, Catarres, E-Bastards i altres
Divendres i dissabte us espera el Festival Argila Pop de Quart. Podreu sentir grups coneguts com els Catarres o el Petit de Cal Eril i també tindreu l’oportunitat de descobrir nous grups, ja que tocaran els grups finalistes del concurs de maquetes del festival. Si teniu ganes de festa, no hi falteu!

Pau Vallvé
El músic i productor polifacètic, Pau Vallvé, tanca la gira del disc “2010” a l’Auditori de Barcelona, aquest dissabte. Les entrades valen 15€. És una bon moment per sentir-lo en solitari, perquè a partir del 2012 s’incorpora a la banda que acompanyarà la gira de Maria Coma. Us ho recomanem!

Diada de la rumba
Rumberos! Aquest diumenge no podeu faltar a la Sala Apolo, a partir de les 6 de la tarda. Hi toquen Sabor de Gràcia, La Màlaga, Arrels de Gracia, Gertrudis, Rumba Expresso i tants altres que ens és impossible dir-los tots. L’entrada és gratuïta i la festa assegurada.   

11.12.11

Raó de música

Toti Soler ha tornat a treure disc. Després de dos anys de pausa editorial, l'infatigable músic de Mataró publica aquesta tardor el seu àlbum número -atenció- 29. I no ho fa sol. L'acompanyen la seva filla, Laia Soler; Montse Vellvehí, Gemma Humet, Luisa Oswaldo Cruz i Sílvia Pérez Cruz. El CD inclou, a més, una sèrie de poemes de Joan Vinyoli musicats pel pare de Toti Soler, Jordi Soler Bachs (o Toti Soler primer).


Raó de viure és un treball de maduresa. Com els agrada dir als més tradicionals, cuinat a foc lent. La música respira, la música és serena, és plàcida. Tres factors hi influeixen. Primer: la matèria prima, definida per la simplicitat dels sons i l'harmonia reposada que acompanya i amorteix la veu. Això, que sembla una obvietat, no ho és tant quan es tracta d'acompanyar poemes musicats, com passa en el disc. Cal un gran coneixement de l'instrument -la guitarra- per construïr un suport eficaç però difús, present però sempre en segon pla, ja que el protagonisme ha de recaure en el text.  

El segon factor és el bon gust i la qualitat musical dels intèrprets. No descobrirem aquí qui és Toti Soler, però tampoc Sílvia Pérez Cruz, ni la Montse Vellvehí, ni totes les altres aparicions del CD. La musicalitat que duen a dins aquesta gent és profunda, especiament en el cas de Soler. Antoni Ros Marbà, el reputat director d'orquestra català, diu, mig en broma, que hi ha tres tipus de persones que es dediquen a aquest ofici: músics, instrumentistes i tocadors, i que de músics, a les formacions, n'hi ha ben pocs. A l'Està Sonant considerem que Toti Soler s'ha guanyat el qualificatiu de músic amb escreix.

La musicalitat, però, no pot anar sola. És necessari el domini de la tècnica per a poder executar una obra amb nivell. I aquest és el tercer factor. El control del so per part de Soler i les seves acompanyants els habiliten. És determinant per a una bona interpretació tenir sotmès el cos a la ment: cada moviment, cada gest, cada fil d'aire que surt. 

Us recomanem que compreu el CD i que valoreu vosaltres mateixos! Per acabar us deixem amb una interpretació conjunta de Fado de Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz al Festival de música de Cardedeu.


4.12.11

Què fem?

Comença l'aqüeducte de la Immaculada Constitució (almenys ho era fins aquest estiu) i és imprescindible saber on faran bona música tot i que va una mica escassa. Aquí teniu l'agenda de la setmana!


Brams i Pastorets Rock
Avui mateix podeu sentir un dels plats forts de la setmana i, a més, gratis. Aquests dos grups actuaran en motiu de les Festes de Sant Andreu del Palomar a la Plaça de Can Fabra de Barcelona. Comença a les 23:00.


Els catarres
Encara amb els nervis del nou disc, Els catarres tocaran al Cool Days Festival Artià. Això serà dimarts a les 20:30 al Teatre d'Artià. L'entrada (12 €) s'ho mereix!


Gertrudis i Bongo Botrako
Vinga, aquest pels qui vulguin gresca! Una combinació que promet i que podreu sentir a l'Stroika de Manresa (Av. dels dolors, 17) per només 10 €. Divendres no tindreu excusa!


The toasters i High times
La Sala El Moscou de Torelló (C/ del Ter, 136) acollirà dissabte les dues formacions. Les entrades van a 10€ anticipades i 12 a taquilla. No hi falteu!


La carxofa i la ceba
I pels qui diumenge a la tarda estigueu avorrits de taaantes festes, acosteu-vos a Vilanova i la Geltrú per veure aquest divertit grup. Serà al Pavelló Municipal a les 19:00 i amb entrada gratuita. 

1.12.11

Visca el submarinisme


Llengua, escola, immersió… són paraules tristament d’actualitat. Màrius Serra ja va cridar ben fort un Visca el Submarinisme!, l’11 de setembre d’aquest any. Els Ix! tampoc es volien quedar enrere i ja preparen un nou CD que porta per títol Immersió. I qui són els Ix!? Doncs un grup que porta el segell de Cadaqués, una colla de valents que s’atreveixen a produir-se els CDs, aquesta vegada, tot s’ha de dir, amb l’ajuda de Verkami i el sistema de micromecenatge. Coneguem-los una mica més!

Els Ix! van néixer el 2007 al Taller 11 de Cadaqués, una associació cultural que promou l’art contemporani. Es presenten amb una formació musical pròpia del pop-rock convencional, veu, guitarra elèctrica, teclats, baix i bateria. La música que fa aquest grup però, va des de cançons més acústiques fins a l’electrònica, sense oblidar la faceta roquera. Van començar amb una vena bastant punki i, de fet, la bateria encara conserva un aire contundent.  

Diuen que les cançons les componen entre tots, i es nota, perquè tot i que la marca del grup és present a tota la música que fan, els Ix! pertanyen a aquell tipus de bandes difícilment classificables. D’altra banda, l’arquitectura sonora està molt ben dissenyada. Bateria i baix constants, fidels. Guitarra plena i cuidada. Teclats soldadors i veu amable. La combinació està feta amb bon gust i dóna personalitat.

Finalment, volem destacar també les lletres del grup que juguen amb els sons i les paraules. Un bon exemple és la cançó Ràdio, ens agrada l’ambigüitat entre som riures i somriures, som rius i somrius.

Molta sort amb el nou disc!

Un disc, una cançó
El disc: Autòmat Infinit és el primer disc que van treure els Ix!, l’any 2008. Amb ell van aconseguir fer-se un lloc dins del panorama musical català.

La cançó: El bosc que pertany al disc Autòmat Infinit. Un bon exemple de què és la música d'Ix.


Tots menys tu!

Els Catarres es proposen anar més enllà de Jennifer i aquesta setmana presenten nou disc. Per això la cançó de la setmana la dediquem a aquest trio tan peculiar: us presentem Tots menys tu.



Tots menys tu sona rítmica, festiva i optimista, unes característiques que ja formen part del trio d’Aiguafreda. A part dels instruments que els Catarres ja portaven de sèrie ( guitarra,  contrabaix i una acordió) aquesta cançó incorpora també la bateria. A més els contratemps rítmics, constants durant tota la cançó, contribueixen a donar un to de ska suau.

També hem trobat interessant el videoclip que han gravat els Catarres, una petita història d’uns personatges que fan que la vida de les altres persones sigui una mica més alegre. Una al·legoria a la música dels Catarres? Qui sap...