14.12.11

Banderoles làser

"S'esdevé una metamorfosi on hom no sap si està a un ball de plaça o a una rave. Les banderoles s'han convertit en làsers i  llums de neó, els entremesos ara són podis amb gogós, uns cambrers d'aspecte futurista serveixen gots de tub. Robes provocatives i arrapades, engominats ells i maquillades elles, balls que desafien la llei de la gravetat...". Ells són Borinots tqt, finalistes del Sons de la Mediterrània d'aquest any, i així s'autodefineixen. Sens dubte, un dels grups més sorprenents que hem sentit últimament.


No us penseu que no teníem ganes de treballar, però és que la descripció que fan d'ells mateixos els Borinots ens ha semblat molt fidel i ben trobada. Escolteu sinó Segant Cintes o algun altre tema de la seva web. La barreja d'estils tan oposats com l'electrònica i la música tradicional catalana només pot donar un resultat així de trencador. M'exalta el nou i m'enamora el vell, deia J.V. Foix. Doncs una mica va per aquí. És el que ells anomenen electrofolk. Es tracta d'un producte molt fora del corrent i per això els aplaudim. Les apostes arriscades i poc convencionals són el que fan avançar la música tot i que justament per això, per poc convecionals, són escasses.

Pel que fa a la part electrònica, doncs poca cosa a dir. Un tipus de música prou extès però que moltes vegades és banalitzat -o bé per qui l'escolta o directament pel qui el fa. No és el cas de Borinots, que demostra un bon criteri en el tractament dels sons. Especialment quan els ha de lligar amb la formació tradicional que incorpora: la cobla de tres quartants.

Els qui penseu que aquesta denominació té relació amb les sardanes, doncs heu encertat. La cobla de tres quartans és justament la predecessora de la cobla actual. S'anomena així perquè comptava amb tres músics: flabiol i tamborí, cornamusa i un instrument de tipus inxa. A poc a poc i bona lletra. El flabiol no té misteri. La cornamusa és una espècie de sac de gemecs i els inxes són els instruments de la família del tible i la tenora. Borinots toquen amb tarota, però també s'hi poden trobar gralles, primes o les arxiconegudes xeremies. Aquesta formació és pròpia de la segona meitat del XIX i principis del XX i va conviure amb la cobla moderna. Moltes vegades també se'ls afegien altres músics, especialment de metall. 

Després de la guerra civil la cobla de tres quartans va quedar a l'oblit però a partir dels anys 80 es va recuperar i de fet hi ha altres grups -més tradicionals- que la mantenen. Molta sort a tots ells, inclosos els Borinots. Per ser valents i per parir una música tan original.