Per aquells que encara no ho sàpiguen, no s'ha acabat el món després del partit del Barça! Ni la música. La cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant és Màgic, de Joan Colomo.
Un tema curt, molt curt, de només un minut i mig, allunyat de la idea de cançó més aviat llarga (3-4 minuts) que fa uns anys ha agafat força. Tot i això, no podria donar el missatge de manera més clara i concisa gràcies a la conjunció de la lletra, els -simpàtics- dibuixos i el tractament sonor. Colomo fa una diferenciació clara entre el missatge verbal, de denúncia, amb l'aspecte formal, és a dir el caràcter de la música, un punt infantil, simple, amb aire folk. Això origina una espècie de xoc, ja que, si extraguéssim la lletra, no ens quedaria una música de denúncia. Més aviat tot al contrari.
Aquest recurs de trencament entre el pla verbal i el musical -moltes vegades també el visual- és propi d'altres artistes com Mazoni i és totalment oposat a la idea d'òpera o musical concebuts com a globalitat, on música, text i imatge caminen juntes i condueixen l'espectador cap a una única conclusió possible. Si se'n fa un bon ús, però, com és el cas de Màgic, es pot reforçar el missatge principal. En música dos més dos no sempre fan quatre, i el joc entre pols negatius és una mina d'or per a aquells que saben explotar-la.
