30.12.11

Desitjos nadalencs

L'any 2011 està a punt d'acabar-se i per això us volem deixar una cançó de Nadal composada per Josep Thió que parla de desitjos. És una cançó col·lectiva cantada, entre altres, per Gerard Quintana, Beth, Nacho Tarrés o Joan Masdeu i acompanyada per una coral infantil. Es diu És un desig, esperem que us agradi!



29.12.11

Nadal tot l'any

Continuem amb l'especial de nadales amb un tema bastant diferent al d'ahirJo voldria que tot l'any fos Nadal. Arriba de Girona a mans dels ja dissolts Glaucsque la van compondre i la toquen en aquesta ocasió. La cançó va ser inclosa en el recull Altres cançons de Nadal, que va editar l'any 2.000 la discogràfica Música Global i que recollia un total de quinze nadales, algunes de tradicionals adaptades i d'altres, com aquesta, de modernes. Esperem que us agradi!



28.12.11

És Nadal i estem contents!

Comencem un especial de cançons de Nadal catalanes, però actuals i modernes, més enllà del Desembre Congelat, vaja.

L’any passat per aquestes èpoques, la Pegatina ens presentava Aquí és Nadal i estic content que, a banda de convertir-se en la cançó de Nadal de TV3 és una de les nadales amb més marxa que hem escoltat. Amb una lletra irònica i ritme de rumba, la Pegatina ens diuen que sí, que és Nadal i que, a més, estan contents. Que la felicitat duri tot l’any!


23.12.11

La flor de Maria Coma


És jove però la música l’acompanya des que era tan petita, que gairebé és veterana. La veu i la música de MariaComa té la personalitat de la maduresa i la tendresa de la joventut. Acaba de presentar el seu nou disc, Magnòlia.

Després de crear la lletra, la música i els vídeos (amb una càmera de Super 8) es pot dir que el disc és transversalment seu. Està fet amb la voluntat de ser cinematogràfic i, per tant, els vídeos abstractes que ha creat Maria Coma tenen una importància fonamental en el treball final.

La música de Coma beu d’influències clàssiques, combinades amb l’experimentació. Els temes que compon són molt pianístics potser perquè, a banda de la veu, el piano és l’instrument que domina. De fet, el disc Magnòlia va ser escrit, originalment, per piano i veu i, més tard, ella mateixa el va orquestrar. Patrick Watson, Joanna Newson o Silver Mount Zion són alguns dels referents de Maria Coma, que pertany a una nova generació de cantautors joves, entre els quals  hi ha Anna Roig.

La gira de Magnòlia començarà el 2012 i anirà acompanyada per tres músics, guitarra, bateria i baix.

Un concert, un disc, una cançó
El concert: Al Zirkonia Fabrik de Berlin. Va tocar-hi per primera vegada aquest agost. Per qualsevol músic, tocar fora del seu país és un reconeixement.  

El disc: Maria Coma ha tret quatre discos, però ens quedem amb l’últim, Magnòlia. Possiblement és el més seu de tots.

La cançó: Ramats de Pomes. Més enllà de la cançó, no us perdeu el videoclip i els jocs de textures. 


21.12.11

Un parell de nadals

Ja arriba el Nadal, quasi quasi és aquí i és l'hora de desempolsegar les nadales. Així que hem decidit que la cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant sigui El 25 de desembre. No, home no! Sembla que no ens conegueu. 

Us proposem dos poemes de J.V. Foix que pertanyen al recull Onze Nadals i un cap d'any. L'obra inicialment era només de poesia i incloïa diferents poemes escrits per Foix que va enviar als seus amics a mode de felicitació nadalenca entre 1948 i 1958 i el cap d'any de 1960. La primera edició en paper va sortir el 1960, i l'any 2008 va ser musicada l'any per Albert Vila, Marc Serrats i en Titot (Francesc Ribera).

Anant al que ens interessa. La primera de les recomanacions que us fem és Si l'altra nit jo cavalcava al ras. L'adaptació a la rumba està molt ben feta i sembla ben bé que Foix estigués pensant en aquest estil quan la va escriure.

El segon poema és només pels iniciats: Tot és ací. No té una sonoritat fàcil, amb la bateria i les distorsions de la veu, i rítmicament sembla que vagi coix. Però si no us convenç torneu-la a escoltar i veureu que tot pren més sentit i que, al final, la coixera acaba sent un pas regular. La desestabilització de la música és un recurs emprat per molts compositors actuals i que produeix una sensació estranya, d'inseguretat. Malgrat tot, és efectiu. 

Si voleu escoltar més temes del disc, feu clic aquí.



El CD va acompanyat -amb molt bon gust- per il·lustracions de gent de la talla de Dalí, Mompou, Tàpies o Joan Miró, entre d'altres -un per a cada poema. Objecte de col·leccionista.


20.12.11

Desgraciats!

Avui us presentem La terrasseta de Preixens. Un grup desanfadat i molt divertit que segur que us agradarà. No arriben a la profunditat de l'ànima amb la seva música -bon rotllo- però segur que us ho faran passar bé. Escolteu-los una mica i entrem en matèria. 



Abans de parlar de la seva música deixeu-nos presentar aquests personatges, que creieu-nos, valen la pena. Res millor que un fragment de la seva pàgina web en què expliquen l'origen del grup:

"Aquests 3 o 4 individus van començar a tocar en algun que altre Bar sota el que ells van anomenar La Terrasseta de Preixens. Una nit, no se sap ben bé com, el que havia començat com un concert solidari i cultural va acabar amb un deute de 327'64€. Quantitat a deure al Bar en concepte de “destrucció salvatge a càrrec del públic assistent, beures varis, entrepans de llonganissa i patates braves”.

Aquest fet va marcar el seu destí ja que va fer canviar l'objectiu del grup. Es va passar del "ens ho anem a passar bé" altrament dit “anem a emborratxar-nos de gratis” al "hem de pagar 327'64€".

Arran d'això es van contractar uns senyors amb corbata que van assessorar el grup molt professionalment. Es van oferir vàries opcions com: donar-se a la fuga, muntar un partit polític corrupte o viure de l'aire, però finalment la millor opció va semblar que era intentar liquidar el deute generant beneficis amb el grup."

I ben fet que van fer, que sinó potser haguessin acabat de sastres. Ja veieu, també si entreu a la seva pàgina web, quin és el tarannà La Terrasseta. Però ep! que no ens embauquin! A part d'aquesta personalitat i descaro que desprenen -molt presents a les lletres- tenen alguns aspectes musicals que ens agradaria destacar. 

Els podríem incloure dins la rumba catalana, tot i que això no seria cert del tot. Sí que en alguns temes, com ara El meu carrerho podríem dir, però després d'escoltar el seu primer disc, El gran desgraciat, creiem que La terrasseta més aviat sustenta la seva identitat en diverses potes. Una seria la rumba, però també el reggae, que no és explícit a tots els temes i que li falta un punt de percussió però que es percep clarament a Dia de tranquis. Per sonoritat, també hauríem d'afegir-hi el folk, sobretot per la presència d'harmònica i acordió que, puntualment, obren el joc. I finalment un toc d'ska, que acaba de completar l'equació.


Tot plegat fa que el producte final tingui un caràcter imprès molt personalitzat. I això, en el fons, és el més important. Molta sort en projectes futurs i no perdeu mai l'esperit!

Què fem?


Ja arriba el Nadal! Aquest any diumenge 25, qui sap si el que ve dissabte 23... Però en fi, no ens posem en qüestions tan populars i anem a allò que ens ocupa: l'agenda de la setmana. I per mostrar-vos que, malgrat tot, estem joiosos en aquestes dates senyalades amb vermell al calendari, comencem amb un regal. Un triple concert.

Mishima
El grup tocarà dimecres, dijous i divendres a l'Heliogàbal de Gràcia (C/ Ramon i Cajal, 80, Barcelona). Sigueu prestos amb les entrades! Per demà ja no en queden i pinten bastos per dijous i divendres. Hora: 22:00.  Preu: 10 €.

La Kinki beat
I pels qui vulguin festa, doncs divendres imprescindible ser a Santa Perpètua de Mogoda! No us penseu però que ho faran amb la formació habitual. Després de la gira de presentació de l'últim disc, els pierencs han decidit deixar descansar els instruments i apostar exclusvament pel sound system. Actuaran a les 23:00h al Camp Bernades (Camí de l'Aplec, sn). Entrades a 5 €. 

Pastorets Rock + Reclam
Els castellers de la Vila de Gràcia celebren el seu 15è aniversari i res millor que un bon concert per commemorar-ho! El preu és simbòlic (només 3 €) i la gresca està assegurada tota la nit. Dia: divendres. Hora: 23:00. Lloc: C/ Gran de Gràcia, 190, Barcelona.

Gossos
El dia de Nadal, després de menjar moltes neules i turrons, tots cap a Manresa a sentir Gossos. Sempre serà una bona excusa per tallar les sobretaules eternes que no s'acaben mai... Segur que més d'un pagarà els 15 € de l'entrada encantat. Apunteu: sala El Seliu (Pl. Valldaura, 1) a les 22:30.

Mägo de Oz
No us espanteu! No ens ha abduit cap àlien. Però de tant en tant va bé recordar algun grup com aquest. La sala Razzmatazz (C/ dels Almogàvers, 122) els acollirà per Sant Esteve així que ja ho sabeu: al mínim perill de tietes/cunyades/sogres teniu una via d'escapament. 


Per a més informació: www.altaveu.cat  

16.12.11

Els cants aborígens catalans


La música d’arrel tradicional catalana és rica i variada, sovint sorprenent, sobretot quan coneixem projectes com el del Pandero Quadrat. Ens expliquem!

Detall d'un pandero quadrat

Fa deu anys el músic Guillem Ballaz, component del grup de folk Sol i Serena, va començar a investigar un tipus de cant oral improvisat, interpretat per dones i acompanyat per un pandero quadrat de dimensions considerables.

Els orígens d’aquesta música, cants aborígens catalans, és incert. Els primers documents daten del segle XVI, però la història es remunta més enrere. Només se sap que els cants són recurrents a diferents punts del Principat i de la Franja de Ponent, en canvi, no se n’han trobat indicis ni al País Valencià ni a les Illes. Segons Ballaz, aquests cants són “una mena de hip hop femení ancestral català”.

Des del descobriments dels cants, Guillem Ballaz ha recorregut diferents escenaris catalans per presentar un espectacle basat en els cants improvisats, acompanyats per un trio de músics que construeixen la base harmònica i rítmica del cant (es diu que la millor improvisació és la que està preparada!). Si els espectadors s’animen poden intervenir a l’espectacle i, d’aquesta manera, es produeix una interacció privilegiada entre públic i intèrprets. El resultat és que cada concert és ben diferent.

El projecte però, no s’acaba amb els concerts. Guillem Ballaz i companyia s’han proposat enregistrar un CD i, per fer-ho, han decidit fer servir el sistema de micromecentatges de Verkami. Si tot va bé, el disc es començarà a gravar a finals de desembre!


15.12.11

Sanjosex, la nova cançó d'autor

Ni ens n’hem adonat i una altra vegada som divendres! Conseqüències immediates: 1) ja queda menys pel cap de setmana, 2) els d’aquest bloc parlem d’un grup consolidat. Avui a l’Està Sonant us proposem conèixer un cantautor de nova generació, l’empordanès Sanjosex.

Amb una guitarra i una veu peculiar, potser no de les més privilegiades, tot i que amb molta personalitat, Carles Sanjosé (Sanjosex) va començar la carrera musical el 2000. El primer disc però, no es va gravar fins el 2005 i va rebre el nom de Viva!. Va ser el punt de partida d’un artista que fins avui no ha parat de créixer.

La música de Sanjosex té la base a la cançó d’autor, amb influències del folk d’Estats Units, tot i que s’allunya d’etiquetes massa estrictes. Des del pop fins al jazz, el cantautor revisita diversos estils musicals per crear cançons amb marca Sanjosex. Uns temes que es caracteritzen per l’ús de tempos pausats i el predomini de la veu per sobre la instrumentació.

La varietat estilística es reforça gràcies a la banda que acompanya al cantautor, un baix, una bateria i un saxo, instruments molt versàtils que s’adapten amb facilitat a tots aquests estils. I per acabar, un apunt final sobre les lletres, d'inspiració quotidiana i amb la particularitat que n’hi ha vàries relacionades amb l'Empordà natal del cantautor, com Baix Ter Montgrí.

Un concert, un disc, una cançó
El concert: L’octubre de 2010 al Palau de la Música on va inaugurar el cicle Bandautors.

El disc: Viva! El primer disc de Sanjosex. Gràcies al CD es va donar a conèixer al gran públic i li van arribar els primers èxits

La cançó: Temps o rellotge, un dels temes més coneguts de Sanjosex. Us deixem amb aquesta cançó i ens retrobem dilluns.


Tots els motors dels PulpoFont

Avui, la cançó de la setmana és d’Antònia Font, això sí, revisitada pels PulpoPop. Us presentem Tots els motors.


El repte no era fàcil. Tots els motors d’Antònia Font és una cançó tan rodona que versionar-la bé es converteix en un repte per qualsevol grup. El resultat que han aconseguit els PulpoPop és l’equilibri perfecte entre mantenir l’essència de la cançó i alhora, versionar-la segons l’estil del grup que la reinterpreta.

Els PulpoPop, finalistes del Sona9 de l'any passat, han fet la cançó pel disc Versions Alògenes, un CD que recull diversos temes d’Antònia Font interpretats per més de 20 artistes catalans. 

14.12.11

Banderoles làser

"S'esdevé una metamorfosi on hom no sap si està a un ball de plaça o a una rave. Les banderoles s'han convertit en làsers i  llums de neó, els entremesos ara són podis amb gogós, uns cambrers d'aspecte futurista serveixen gots de tub. Robes provocatives i arrapades, engominats ells i maquillades elles, balls que desafien la llei de la gravetat...". Ells són Borinots tqt, finalistes del Sons de la Mediterrània d'aquest any, i així s'autodefineixen. Sens dubte, un dels grups més sorprenents que hem sentit últimament.


No us penseu que no teníem ganes de treballar, però és que la descripció que fan d'ells mateixos els Borinots ens ha semblat molt fidel i ben trobada. Escolteu sinó Segant Cintes o algun altre tema de la seva web. La barreja d'estils tan oposats com l'electrònica i la música tradicional catalana només pot donar un resultat així de trencador. M'exalta el nou i m'enamora el vell, deia J.V. Foix. Doncs una mica va per aquí. És el que ells anomenen electrofolk. Es tracta d'un producte molt fora del corrent i per això els aplaudim. Les apostes arriscades i poc convencionals són el que fan avançar la música tot i que justament per això, per poc convecionals, són escasses.

Pel que fa a la part electrònica, doncs poca cosa a dir. Un tipus de música prou extès però que moltes vegades és banalitzat -o bé per qui l'escolta o directament pel qui el fa. No és el cas de Borinots, que demostra un bon criteri en el tractament dels sons. Especialment quan els ha de lligar amb la formació tradicional que incorpora: la cobla de tres quartants.

Els qui penseu que aquesta denominació té relació amb les sardanes, doncs heu encertat. La cobla de tres quartans és justament la predecessora de la cobla actual. S'anomena així perquè comptava amb tres músics: flabiol i tamborí, cornamusa i un instrument de tipus inxa. A poc a poc i bona lletra. El flabiol no té misteri. La cornamusa és una espècie de sac de gemecs i els inxes són els instruments de la família del tible i la tenora. Borinots toquen amb tarota, però també s'hi poden trobar gralles, primes o les arxiconegudes xeremies. Aquesta formació és pròpia de la segona meitat del XIX i principis del XX i va conviure amb la cobla moderna. Moltes vegades també se'ls afegien altres músics, especialment de metall. 

Després de la guerra civil la cobla de tres quartans va quedar a l'oblit però a partir dels anys 80 es va recuperar i de fet hi ha altres grups -més tradicionals- que la mantenen. Molta sort a tots ells, inclosos els Borinots. Per ser valents i per parir una música tan original. 



13.12.11

Què fem?

Com cada dimarts, avui hem triat cinc recomanacions per anar planificant la setmana. Esperem que us agradin!

Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Joan Colomo i Mazoni
L’emisora amb més música en català, iCat FM, celebra el cinquè aniversari. I ho fa, com no pot ser d’altre manera, amb un concert. Aquest dijous 15 de desembre podreu escoltar a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Joan Colomo i Mazoni. Podeu demanar les entrades a iCat FM. No us ho perdeu!

Fish Sounds, Nyandú i Cálido Home
Al Centre Artesà de Gràcia us esperen, aquest divendres, Fish Sounds, Nyandú, guanyadors del Sona 9 i Cálido Home. Si encara no coneixeu aquests tres grups, teniu una bona oportunitat per descobrir-los.

El Petit de Cal Eril, Catarres, E-Bastards i altres
Divendres i dissabte us espera el Festival Argila Pop de Quart. Podreu sentir grups coneguts com els Catarres o el Petit de Cal Eril i també tindreu l’oportunitat de descobrir nous grups, ja que tocaran els grups finalistes del concurs de maquetes del festival. Si teniu ganes de festa, no hi falteu!

Pau Vallvé
El músic i productor polifacètic, Pau Vallvé, tanca la gira del disc “2010” a l’Auditori de Barcelona, aquest dissabte. Les entrades valen 15€. És una bon moment per sentir-lo en solitari, perquè a partir del 2012 s’incorpora a la banda que acompanyarà la gira de Maria Coma. Us ho recomanem!

Diada de la rumba
Rumberos! Aquest diumenge no podeu faltar a la Sala Apolo, a partir de les 6 de la tarda. Hi toquen Sabor de Gràcia, La Màlaga, Arrels de Gracia, Gertrudis, Rumba Expresso i tants altres que ens és impossible dir-los tots. L’entrada és gratuïta i la festa assegurada.   

11.12.11

Raó de música

Toti Soler ha tornat a treure disc. Després de dos anys de pausa editorial, l'infatigable músic de Mataró publica aquesta tardor el seu àlbum número -atenció- 29. I no ho fa sol. L'acompanyen la seva filla, Laia Soler; Montse Vellvehí, Gemma Humet, Luisa Oswaldo Cruz i Sílvia Pérez Cruz. El CD inclou, a més, una sèrie de poemes de Joan Vinyoli musicats pel pare de Toti Soler, Jordi Soler Bachs (o Toti Soler primer).


Raó de viure és un treball de maduresa. Com els agrada dir als més tradicionals, cuinat a foc lent. La música respira, la música és serena, és plàcida. Tres factors hi influeixen. Primer: la matèria prima, definida per la simplicitat dels sons i l'harmonia reposada que acompanya i amorteix la veu. Això, que sembla una obvietat, no ho és tant quan es tracta d'acompanyar poemes musicats, com passa en el disc. Cal un gran coneixement de l'instrument -la guitarra- per construïr un suport eficaç però difús, present però sempre en segon pla, ja que el protagonisme ha de recaure en el text.  

El segon factor és el bon gust i la qualitat musical dels intèrprets. No descobrirem aquí qui és Toti Soler, però tampoc Sílvia Pérez Cruz, ni la Montse Vellvehí, ni totes les altres aparicions del CD. La musicalitat que duen a dins aquesta gent és profunda, especiament en el cas de Soler. Antoni Ros Marbà, el reputat director d'orquestra català, diu, mig en broma, que hi ha tres tipus de persones que es dediquen a aquest ofici: músics, instrumentistes i tocadors, i que de músics, a les formacions, n'hi ha ben pocs. A l'Està Sonant considerem que Toti Soler s'ha guanyat el qualificatiu de músic amb escreix.

La musicalitat, però, no pot anar sola. És necessari el domini de la tècnica per a poder executar una obra amb nivell. I aquest és el tercer factor. El control del so per part de Soler i les seves acompanyants els habiliten. És determinant per a una bona interpretació tenir sotmès el cos a la ment: cada moviment, cada gest, cada fil d'aire que surt. 

Us recomanem que compreu el CD i que valoreu vosaltres mateixos! Per acabar us deixem amb una interpretació conjunta de Fado de Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz al Festival de música de Cardedeu.


4.12.11

Què fem?

Comença l'aqüeducte de la Immaculada Constitució (almenys ho era fins aquest estiu) i és imprescindible saber on faran bona música tot i que va una mica escassa. Aquí teniu l'agenda de la setmana!


Brams i Pastorets Rock
Avui mateix podeu sentir un dels plats forts de la setmana i, a més, gratis. Aquests dos grups actuaran en motiu de les Festes de Sant Andreu del Palomar a la Plaça de Can Fabra de Barcelona. Comença a les 23:00.


Els catarres
Encara amb els nervis del nou disc, Els catarres tocaran al Cool Days Festival Artià. Això serà dimarts a les 20:30 al Teatre d'Artià. L'entrada (12 €) s'ho mereix!


Gertrudis i Bongo Botrako
Vinga, aquest pels qui vulguin gresca! Una combinació que promet i que podreu sentir a l'Stroika de Manresa (Av. dels dolors, 17) per només 10 €. Divendres no tindreu excusa!


The toasters i High times
La Sala El Moscou de Torelló (C/ del Ter, 136) acollirà dissabte les dues formacions. Les entrades van a 10€ anticipades i 12 a taquilla. No hi falteu!


La carxofa i la ceba
I pels qui diumenge a la tarda estigueu avorrits de taaantes festes, acosteu-vos a Vilanova i la Geltrú per veure aquest divertit grup. Serà al Pavelló Municipal a les 19:00 i amb entrada gratuita. 

1.12.11

Visca el submarinisme


Llengua, escola, immersió… són paraules tristament d’actualitat. Màrius Serra ja va cridar ben fort un Visca el Submarinisme!, l’11 de setembre d’aquest any. Els Ix! tampoc es volien quedar enrere i ja preparen un nou CD que porta per títol Immersió. I qui són els Ix!? Doncs un grup que porta el segell de Cadaqués, una colla de valents que s’atreveixen a produir-se els CDs, aquesta vegada, tot s’ha de dir, amb l’ajuda de Verkami i el sistema de micromecenatge. Coneguem-los una mica més!

Els Ix! van néixer el 2007 al Taller 11 de Cadaqués, una associació cultural que promou l’art contemporani. Es presenten amb una formació musical pròpia del pop-rock convencional, veu, guitarra elèctrica, teclats, baix i bateria. La música que fa aquest grup però, va des de cançons més acústiques fins a l’electrònica, sense oblidar la faceta roquera. Van començar amb una vena bastant punki i, de fet, la bateria encara conserva un aire contundent.  

Diuen que les cançons les componen entre tots, i es nota, perquè tot i que la marca del grup és present a tota la música que fan, els Ix! pertanyen a aquell tipus de bandes difícilment classificables. D’altra banda, l’arquitectura sonora està molt ben dissenyada. Bateria i baix constants, fidels. Guitarra plena i cuidada. Teclats soldadors i veu amable. La combinació està feta amb bon gust i dóna personalitat.

Finalment, volem destacar també les lletres del grup que juguen amb els sons i les paraules. Un bon exemple és la cançó Ràdio, ens agrada l’ambigüitat entre som riures i somriures, som rius i somrius.

Molta sort amb el nou disc!

Un disc, una cançó
El disc: Autòmat Infinit és el primer disc que van treure els Ix!, l’any 2008. Amb ell van aconseguir fer-se un lloc dins del panorama musical català.

La cançó: El bosc que pertany al disc Autòmat Infinit. Un bon exemple de què és la música d'Ix.


Tots menys tu!

Els Catarres es proposen anar més enllà de Jennifer i aquesta setmana presenten nou disc. Per això la cançó de la setmana la dediquem a aquest trio tan peculiar: us presentem Tots menys tu.



Tots menys tu sona rítmica, festiva i optimista, unes característiques que ja formen part del trio d’Aiguafreda. A part dels instruments que els Catarres ja portaven de sèrie ( guitarra,  contrabaix i una acordió) aquesta cançó incorpora també la bateria. A més els contratemps rítmics, constants durant tota la cançó, contribueixen a donar un to de ska suau.

També hem trobat interessant el videoclip que han gravat els Catarres, una petita història d’uns personatges que fan que la vida de les altres persones sigui una mica més alegre. Una al·legoria a la música dels Catarres? Qui sap...

30.11.11

Tranquilitzants bipolars

Arriba el dimecres i això vol dir que parlarem d'un grup emergent. La setmana passada us vam presentar Purkije, una bona dosi de hardcore. Per això avui us proposem un grup totalment oposat al de les terres de l'Ebre: ells són Llumia. 


Pels qui no els conegueu, Llumia van ser semifinalistes del Sona 9. Van entrar a la fase de 9 en lloc dels Catarres i sort que ho van fer! Si no, ens haguéssim perdut un dels projectes amb més personalitat del concurs. Finalment però, es van quedar a les portes de la gran final. Llàstima, perquè no tots hi cabien. Malgrat tot, ens han sorprès, i és per això que us en direm quatre coses.

Primer, la tranquil·litat que transmeten. Escolteu per exemple Indret. El to reposat de moltes de les seves cançons ve donat per diferents factors. Una bateria reduccionista amb pocs timbals i l'ús d'escombretes, guitarra acústica, flauta, teclat sense estridències i corda fregada. En concret, un violí i un cello. Grups de referència com Antònia Font han apostat per la sonoritat simfònica i hi ha una tendència més o menys generalitzada d'anar incorporant, ni que sigui de manera puntual, intruments de corda -The Mamzelles en són un altre exponent.

La plenitud del cello fa gruixut el conjunt, mentre que el violí aporta nitidesa. Però resulta que Llumia són (una mica) bipolars. I el que podria semblar un grup enquistat a l'estil acústil més asserenat es transforma en una proposta de folk tradicional molt interessant. Aprofitant el violí i la flauta i canviant radicalment la percussió, els de la Floresta fan un gir de 180 graus a la seva música. Així, podem trobar cançons com La platja. L'heu d'escoltar fins al final si voleu veure de què parlem. Hem de reconèixer a Llumia una cosa que no gaires grups de folk fan: tocar folk. No alguna cosa que se li assembli. Els últims anys hi ha hagut un auge considerable d'aquest estil, però poques formacions el respecten.

Esperem doncs, a veure com aquest projecte tan personal progressa. Només podem recomanar perseverància i tenir una línia clara a seguir. 

PD: Felicitats a Tomàs de los Santos pel IV premi Miquel Martí i Pol! Escolteu-lo aquí

28.11.11

Què fem?

Avui dimarts cinc recomanacions pensades per tota la setmana. Pels afortunats que hi pogueu anar, gaudiu-les molt! 


Surfing Sirles i Esperit!
Aquest dijous, dins el festival Temporada Alta, podeu escoltar a la Sala Platea-Tourmix de Girona els grups Surfing Sirles i Esperit!. Les entrades anticipades valen 6€ i a taquilla, 8. No us ho perdeu!

Obrint Pas, Kòdul i Ebri knight
El divendres 2 de desembre, a Valls, teniu l’oportunitat de sentir Obrint Pas en acústic, un format no gaire habitual en aquesta banda. A més, també podreu escoltar l’ska de Kòdul i el rock cèltic d’Ebri knight. Tots aquests grups donen el tret de sortida de les Festes Anyals de la Colla Jove Xiquets de Valls. No us perdeu la combinació de festa i castellers! L’entrada és gratuïta.

Catarres i Llumia
Aquest divendres, a la Sala Stroika de Manresa, toquen els Catarres i Llumia,  grup finalista del concurs Sona 9. Una bona oportunitat per descobrir les cançons dels Catarres, més enllà de Jennifer, i també de conèixer Llumia, un grup amb futur dins del panorama musical català. Les entrades anticipades valen 8€ i a taquilla, 10. 

Cesk Freixas
Un altre concert per divendres! El Casal Boira Baixa de Manlleu celebra el 9è aniversari i ho fa amb l’actuació del cantautor Cesk Freixas. No us oblideu de consultar els altres actes de celebració. L’entrada és gratuïta, no us el perdeu!

Amelie
Aquesta banda que té nom de pel·lícula toca aquest dissabte 3 de desembre, a les 8 del vespre, al Museu del Rock. Us ho recomanem!

27.11.11

El repte

Així ha titulat el seu nou disc Paul Fuster, un músic que de moment definirem com a peculiar. Potser pel seu nom no us sona, però és possible que el recordeu per una escena al programa de TV3 El Convidat dedicat a Gerard Quintana. Però tornem al tema. Avui us presentem un individu d'arrels catalanes, que va néixer als EUA i que finalment s'ha decidit a cantar en la llengua de Joanot Martorell (o d'Ausiàs March, segons a qui li preguntis).


I qui coi és Paul Fuster? Bona pregunta. Tenim ganes de descobrir-lo en català. Però com que el nou disc no arribarà fins al gener us intentarem explicar tan bonament com puguem el que sabem fins ara.

Hi ha qui el coneix pels seus treballs en format LP, cal destacar. No sabem si per voluntat retro o per ser el CD una cosa ja antiquada. Potser us sonarà un dels temes més coneguts que ha tret Fuster, Montserrat. Però més enllà de l'estil rock-folk-independent, el músic de Minnesota s'ha submergit en el funky, el blues, el punk, fins i tot el hip-hop... Clarament influenciat per tots aquests corrents, ens agradaria destacar alguns aspectes de la seva música, que fa més d'una dècada que està en evolució constant.

En primer lloc, no és un cantautor de guitarreta i fot-li. Darrere la seva música hi ha reflexió i selecció d'idees musicals. Cada cançó culmina un procés de treball que es veu manifestat en el resultat final de la següent manera: ni hi sobra ni hi falta cap nota. Feu-ne la prova. Mireu d'escurçar algun dels seus temes i veureu que, en la majoria dels casos, és gairebé impossible.

Aquesta reflexió no ve sola, però. És acompanyada per la preocupació d'aprendre i interioritzar la música. A banda del seu instrument principal, que és la guitarra, Fuster ha acumulat coneixements sobre percussió. I això es nota escoltant algunes de les seves cançons, que introdueixen instruments més exòtics que no pas el bombo i els plats, omnipresents i monopolitzadors de la secció rítmica de tants i tants grups.

A Fuster l'hem vist també amb un projecte de música experimenta: Proton-proton. Entre d'altres convencionalitats, consistia en utilitzar materials reciclats per a construir-se les guitarres. Doncs endavant. Ho hem dit anteriorment i ho continuem sostenint: l'experimentació és bona per a l'art i per a la cultura.

I resulta que ara treu disc en català. Tot un repte, sí senyor. I més tenint en compte la qualitat que corre pel nostre país. Un projecte tan arriscat com el seu segur que no deixarà indiferent.



25.11.11

Amb caràcter japonès

Comenceu a encarregar sushis perquè avui us parlarem d’un grup amb nom japonès que fa música en català, Mishima. El nom és un homenatge a Yukio Mishima, un escriptor nipó molt versàtil. De moment però, el deixem per un altre tipus de bloc.

Els Mishima de Barcelona fan una música d’estil pop independent, molt minimalista. A cavall entre l’indie i la cançó d’autor, també s’inspiren en un grup islandès que ha fet fortuna, els Sigür Ros. Els Mishima fa alguns anys que trepitgen escenaris, van començar el 1999 en anglès fins que el 2005 van treure el primer disc en català.  I de moment, s’hi han quedat.

Tot i el nombre considerable de músics que hi ha sobre l’escenari (guitarra, baix, teclats, bateria i veus) les cançons de Mishima sonen totalment depurades i sòbries. El tempo pausat, sumat al to greu del cantant, contribueix a la construcció d’unes cançons aparentment senzilles, però amb una solidesa musical remarcable. Podríem dir que els Mishima fan bo el tòpic “més és menys”.

Les lletres dels Mishima es caracteritzen per un marcat to literari, en cap moment són un element trivial de la cançó. En el seu últim disc, per exemple, les lletres són veritables poemes que mantenen, en tot moment, l’estil que defineix el grup.

Us animem a escoltar un grup d'aquells que fa que la música catalana sigui cada vegada una mica més rica.

Un concert, un disc, una cançó
El concert: El concert a la Sala Apolo del juny de 2010. Les crítiques immillorables i un públic fascinat van completar una nit màgica.

El disc: Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005) Va ser el primer disc en català d’un grup que fins llavors havia cantat en anglès. Des de llavors, Mishima ha anat creixen en popularitat i qualitat.  

La cançó: Un tros de fang, inclosa en el disc Set tota la vida. Una de les cançons més conegudes de Mishima i una bona mostra de com és la seva música.



24.11.11

Crida!


La cançó de la setmana a l'Està Sonant és justament aquesta, Crida, del grup igualadí Faèrica. Concretament, pertany al seu segon CD -a les botigues des de l'estiu-, Morfeu i Julieta, editat per Picap. 



Ens agradaria destacar un parell de coses d'aquest vídeoclip. En primer lloc, el caràcter de la música. Faèrica aconsegueix, a través d'un so de guitarra electrècia moderna i de bateria més aviat dura, transmetre força i molta energia des d'un bon inici. Però cap a la meitat de la cançó veureu que el to baixa: predomini del piano i canvi de registre de la guitarra momentàniament per començar a créixer i tornar a agafar amb contundència el tema inical fins al final. La lletra coincideix amb aquest procés i fa que finalment obtinguem una estructura interna molt efectiva. 

I per acabar, un apunt per a qui hagi produit el vídeoclip. Ens sembla molt ben trobada la combinació de música i imatges i creiem que és un producte ben acabat i que ajuda a realçar el caràcter de la cançó. 

22.11.11

Compromís i denúncia

Lletres compromeses i sonoritat contundent. El hardcore no és l'estil predominant a dia d'avui a Cataunya. Però hi ha una sèrie de grups que estan treballant bé en aquesta línia i a l'Està Sonant us en volem parlar. És el cas dels Alls Nous Piquen -finalistes del Sona 9- i també dels protagonistes d'avui: Purkinje.


Tal i com succeeix en el hardcore, bateria i guitarres tenen un paper destacat a Purkinje. Juntament amb el baix, creen l'atmosfera tan característica que identifica clarament aquest l'estil. I entremig, la veu. Fins aquí, res nou, no descobrirem la sopa d'all. Hauríem de matisar, però, que Purkinje no és del hardcore més dur que hem sentit, i segurament el pes de la lletra és major que no pas en altres grups. 

Per afirmar això ens basem en dos motius. Primer: hi ha molts grups de hardcore que no calibren bé el volum dels instruments i la veu queda en un segon pla. Molts cops no s'entén el què diu i algunes vegades costa sentir-la. Ja sabem que tot això forma part de l'estil, però una lletra que no s'entén no té sentit, i una veu que no se sent, encara menys.

I segon. El contigut de l'element líric en Purkinje és un valor per si sol. Amb un to clarament reivindicatiu i de denúncia social, aquest grup de les terres de l'Ebre toca temes candens i no s'arruga davant de res. En això només els podem aplaudir: la música també és una via per fer política i per fer sentir la veu d'aquells que no compten amb cap altra plataforma mediàtica. Hem de dir que les lletres de Purkinje ens han recordat força a les de Soziedad Alkoholika i Piperrak i, salvant la diferència d'estils, d'Ska-p, que també van utilitzar la música amb la finalitat de plantar cara al sistema establert i les injustícies socials que genera.

PD: Purkinje, en l'àmbit científic, són un tipus de neurones. Si voleu aprofundir en el significat del nom del seu nou disc, Bukkake Social, podeu fer-ho clicant aquí. La pregunta és obligada: què coi passa per les neurones d'aquests nois?

21.11.11

Què fem?


Arriba el dimarts a l'Està Sonant (i també a la resta del món) i per tant us oferim les cinc recomanacions imprescindibles per a aquesta setmana. No us ho perdeu!


Obeses
La sala Luz de Gas B (C/ Muntaner, 246, Barcelona) acull dijous un dels concerts més interessants de la setmana. Obeses tocarà pels socis del TR3SC, i per tant les entrades són amb invitacions. Afanyeu-vos si no us ho voleu perdre! 


La pegatina
La rumba més rumbera arriba divendres a Terrassa, concretament a la Faktoria d'Arts La Rasa (C/ de la rasa, 64-66) a les 22:00h. Les entrades costen 12 euros anticipades i 14 a taquilla.  


La Locomotora Negra
En motiu del 43è Festival de Jazz de Barcelona, el jazz més pur de la Loco aterra al Palau de la Música (C/ Palau de la Música, 4-6). Si us agrada la música negra nord-americana, aquesta cita és ineludible. Entrades de 18 a 48 €, no us en quedeu sense!


Nyandú i Virus
Els estruços tornen a casa després de guanyar el Sona 9 d'enguany. Tocaran a la Festa Major d'Oristrà (que divendres comptarà amb Rauxa) juntament amb Virus. El concert tindrà lloc a la Sala Polivalent, a la Plaça de Catalunya a les 23:30h.


Manel
I per acabar, Manel continua tocant per les ciutats catalanes. Dissabte els trobarem a Granollers, al Teatre Auditori (C/ Torres i Bages, 50) a les 22:00h. Les entrades van escasses!

20.11.11

Unint poesia i música

La música i la poesia catalana. Els Premis Miquel Martí i Pol, promoguts per Lluís Llach i patrocinats pel Celler Vall Llach, intenten unir aquestes dues arts en una de sola. Nosaltres pensem que la lletra és un element fonamental de les cançons i més encara quan la música serveix per popularitzar la poesia.

Aquesta setmana hem conegut els finalistes de la IV Edició d’aquest certamen, potser artistes poc coneguts, però que han demostrat qualitat musical i sensibilitat a l’hora de musicar els poemes. Ells són Guillem Soldevila amb el poema Teoria de l’absència de Ponç Pons; El Petit de Cal Eril amb Decapitació I de Pere Quart; Kibor amb Tarongina d’Apel·les Mestres; Tomàs de Los Santos amb Homenatge Anònim XV del valencià Vicent Andrés Estellés; Yacine&The Oriental Groove musicant Nodreix l’amor de Joan Maragall i Imma Ortiz amb el poema A mig aire de Miquel Martí i Pol.

El 29 de novembre es coneixerà el guanyador, premiat amb 5000€ i una escultura original de Josep Bofill. Aquest dia també es presentarà un llibret i un CD amb els millors poemes musicats del 2010 i 2011.

No volem acabar sense recordar els cantautors de la generació de la Nova Cançó, els primers que van unir poesia catalana i música, els precursors d’una tendència que, en certa manera, s'ha mantingut fins ara. Lluís Llach, per exemple, va musicar molts poemes de Martí i Pol, com aquest Cafè Antic; Raimon va popularitzar els poemes d’Ausiàs March; Maria del Mar Bonet va traduir Rosalía de Castro en aquesta Ombra Negra i Ovidi Montllor va dedicar tot un CD a Salvat Papasseit.

Us deixem amb Corrandes d'exili, de Pere Quart, interpretada per Lluís Llach



Molta sort a tots els finalistes!