Havia estat
l’amo dels teclats de grups com Sopa de Cabra, Glaucs i Lax’n’Busto, però
aquesta vegada Eduard Font s’ha quedat sol dalt l’escenari, davant del públic
de casa seva, a Torroella de Montgrí. Potser per això, se’l notava tímid o
potser, simplement, perquè cadascú és com és.
Text: Aina
Amat
Eduard Font
ha tornat als escenaris amb un primer disc en solitari acabat d’estrenar, 30
milions d’anys llum. Durant tres anys ha gravat pràcticament sol, només amb
la col·laboració del músic Jesús Rovira. I és que si
alguna cosa podem dir d’aquest músic, sense por d'equivocar-nos, és que és
sorprenentment polifacètic. Acostumats a veure’l davant d’un piano, ens va
sobtar la varietat d’instruments que és capaç de tocar tot sol: teclats,
guitarra acústica, guitarra elèctrica, violí i fins i tot trompeta. Sense
comptar, és clar, amb una veu càlida que alguns descobríem per primera
vegada.
El concert
combinava temes propis amb cançons d’altres grups, com Motorhead. Una barreja
de català i anglès, de clàssics del rock barrejats amb balades tranquil·les i
cançó d’autor. Se'l veia a gust assegut a la banqueta dels teclats, tot i que
també es defensa molt bé amb la guitarra. En canvi, se'l notava una mica més
incòmode interactuant amb el públic, com si trobés a faltar la companyia d'una
banda de rock, on la responsabilitat de "fer-ho bé" queda més
repartida.
No voldríem
acabar sense fer un reconeixement a "la Sala" de Torroella de Montgrí
i, per extensió, a tots aquells bars, pubs i restaurants que encara creuen en
la música en directe. Gràcies!