30.11.11

Tranquilitzants bipolars

Arriba el dimecres i això vol dir que parlarem d'un grup emergent. La setmana passada us vam presentar Purkije, una bona dosi de hardcore. Per això avui us proposem un grup totalment oposat al de les terres de l'Ebre: ells són Llumia. 


Pels qui no els conegueu, Llumia van ser semifinalistes del Sona 9. Van entrar a la fase de 9 en lloc dels Catarres i sort que ho van fer! Si no, ens haguéssim perdut un dels projectes amb més personalitat del concurs. Finalment però, es van quedar a les portes de la gran final. Llàstima, perquè no tots hi cabien. Malgrat tot, ens han sorprès, i és per això que us en direm quatre coses.

Primer, la tranquil·litat que transmeten. Escolteu per exemple Indret. El to reposat de moltes de les seves cançons ve donat per diferents factors. Una bateria reduccionista amb pocs timbals i l'ús d'escombretes, guitarra acústica, flauta, teclat sense estridències i corda fregada. En concret, un violí i un cello. Grups de referència com Antònia Font han apostat per la sonoritat simfònica i hi ha una tendència més o menys generalitzada d'anar incorporant, ni que sigui de manera puntual, intruments de corda -The Mamzelles en són un altre exponent.

La plenitud del cello fa gruixut el conjunt, mentre que el violí aporta nitidesa. Però resulta que Llumia són (una mica) bipolars. I el que podria semblar un grup enquistat a l'estil acústil més asserenat es transforma en una proposta de folk tradicional molt interessant. Aprofitant el violí i la flauta i canviant radicalment la percussió, els de la Floresta fan un gir de 180 graus a la seva música. Així, podem trobar cançons com La platja. L'heu d'escoltar fins al final si voleu veure de què parlem. Hem de reconèixer a Llumia una cosa que no gaires grups de folk fan: tocar folk. No alguna cosa que se li assembli. Els últims anys hi ha hagut un auge considerable d'aquest estil, però poques formacions el respecten.

Esperem doncs, a veure com aquest projecte tan personal progressa. Només podem recomanar perseverància i tenir una línia clara a seguir. 

PD: Felicitats a Tomàs de los Santos pel IV premi Miquel Martí i Pol! Escolteu-lo aquí