Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

21.12.11

Un parell de nadals

Ja arriba el Nadal, quasi quasi és aquí i és l'hora de desempolsegar les nadales. Així que hem decidit que la cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant sigui El 25 de desembre. No, home no! Sembla que no ens conegueu. 

Us proposem dos poemes de J.V. Foix que pertanyen al recull Onze Nadals i un cap d'any. L'obra inicialment era només de poesia i incloïa diferents poemes escrits per Foix que va enviar als seus amics a mode de felicitació nadalenca entre 1948 i 1958 i el cap d'any de 1960. La primera edició en paper va sortir el 1960, i l'any 2008 va ser musicada l'any per Albert Vila, Marc Serrats i en Titot (Francesc Ribera).

Anant al que ens interessa. La primera de les recomanacions que us fem és Si l'altra nit jo cavalcava al ras. L'adaptació a la rumba està molt ben feta i sembla ben bé que Foix estigués pensant en aquest estil quan la va escriure.

El segon poema és només pels iniciats: Tot és ací. No té una sonoritat fàcil, amb la bateria i les distorsions de la veu, i rítmicament sembla que vagi coix. Però si no us convenç torneu-la a escoltar i veureu que tot pren més sentit i que, al final, la coixera acaba sent un pas regular. La desestabilització de la música és un recurs emprat per molts compositors actuals i que produeix una sensació estranya, d'inseguretat. Malgrat tot, és efectiu. 

Si voleu escoltar més temes del disc, feu clic aquí.



El CD va acompanyat -amb molt bon gust- per il·lustracions de gent de la talla de Dalí, Mompou, Tàpies o Joan Miró, entre d'altres -un per a cada poema. Objecte de col·leccionista.


20.11.11

Unint poesia i música

La música i la poesia catalana. Els Premis Miquel Martí i Pol, promoguts per Lluís Llach i patrocinats pel Celler Vall Llach, intenten unir aquestes dues arts en una de sola. Nosaltres pensem que la lletra és un element fonamental de les cançons i més encara quan la música serveix per popularitzar la poesia.

Aquesta setmana hem conegut els finalistes de la IV Edició d’aquest certamen, potser artistes poc coneguts, però que han demostrat qualitat musical i sensibilitat a l’hora de musicar els poemes. Ells són Guillem Soldevila amb el poema Teoria de l’absència de Ponç Pons; El Petit de Cal Eril amb Decapitació I de Pere Quart; Kibor amb Tarongina d’Apel·les Mestres; Tomàs de Los Santos amb Homenatge Anònim XV del valencià Vicent Andrés Estellés; Yacine&The Oriental Groove musicant Nodreix l’amor de Joan Maragall i Imma Ortiz amb el poema A mig aire de Miquel Martí i Pol.

El 29 de novembre es coneixerà el guanyador, premiat amb 5000€ i una escultura original de Josep Bofill. Aquest dia també es presentarà un llibret i un CD amb els millors poemes musicats del 2010 i 2011.

No volem acabar sense recordar els cantautors de la generació de la Nova Cançó, els primers que van unir poesia catalana i música, els precursors d’una tendència que, en certa manera, s'ha mantingut fins ara. Lluís Llach, per exemple, va musicar molts poemes de Martí i Pol, com aquest Cafè Antic; Raimon va popularitzar els poemes d’Ausiàs March; Maria del Mar Bonet va traduir Rosalía de Castro en aquesta Ombra Negra i Ovidi Montllor va dedicar tot un CD a Salvat Papasseit.

Us deixem amb Corrandes d'exili, de Pere Quart, interpretada per Lluís Llach



Molta sort a tots els finalistes!