Està sonant és un blog dedicat a la música catalana. Hi tenen lloc grups consolidats però també els que acaben de començar. Un espai de trobada de la música feta a casa nostra. Gràcies per passar per aquí!
La notícia dels focs que aquest estiu van cremar bona part dels boscos de l'Alt Empordà van deixar consternats a tots els que alguna vegada hem trepitjat aquelles terres. Des d'un primer moment, les iniciatives solidàries per intentar reparar els danys causats es van multiplicar.
Mig any més tard, s'estrena una nova cançó conjunta de Cesk Freixas i Miquel Abras que reviu aquells tres dies fatídics. "L'Empordà se'ns crema" suma aquestes dues veus capaces de fer-nos recordar aquests dies i d'emocionar-nos a tots aquells que, en directe o per televisió, vam veure com el cel es tornava gris de cendres.
Per aquells que encara no ho sàpiguen, no s'ha acabat el món després del partit del Barça! Ni la música. La cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant és Màgic, de Joan Colomo.
Un tema curt, molt curt, de només un minut i mig, allunyat de la idea de cançó més aviat llarga (3-4 minuts) que fa uns anys ha agafat força. Tot i això, no podria donar el missatge de manera més clara i concisa gràcies a la conjunció de la lletra, els -simpàtics- dibuixos i el tractament sonor. Colomo fa una diferenciació clara entre el missatge verbal, de denúncia, amb l'aspecte formal, és a dir el caràcter de la música, un punt infantil, simple, amb aire folk. Això origina una espècie de xoc, ja que, si extraguéssim la lletra, no ens quedaria una música de denúncia. Més aviat tot al contrari.
Aquest recurs de trencament entre el pla verbal i el musical -moltes vegades també el visual- és propi d'altres artistes com Mazoni i és totalment oposat a la idea d'òpera o musical concebuts com a globalitat, on música, text i imatge caminen juntes i condueixen l'espectador cap a una única conclusió possible. Si se'n fa un bon ús, però, com és el cas de Màgic, es pot reforçar el missatge principal. En música dos més dos no sempre fan quatre, i el joc entre pols negatius és una mina d'or per a aquells que saben explotar-la.
Fa pocs dies, el grup Kòdul presentava el videoclip de la cançó Empremta. Avui aquesta cançó, i el videoclip que l'acompanya, és la cançó de la setmana.
En aquesta cançó, Kòdul manté l'esperit reivindicatiu de la lletra i els ritmes d'ska de la música, trets molt caraterístics del grup. Si us fixeu en el videoclip veureu com les imatges expliquen una petita història, fàcil d'entendre i molt d'acord amb la lletra de la cançó.
En aquesta cançó, destaquem també, la col·laboració de Cesk Freixas, un dels cantautors més consolidats a l'escena catalana.
Ja arriba el Nadal, quasi quasi és aquí i és l'hora de desempolsegar les nadales. Així que hem decidit que la cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant sigui El 25 de desembre. No, home no! Sembla que no ens conegueu.
Us proposem dos poemes de J.V. Foix que pertanyen al recull Onze Nadals i un cap d'any. L'obra inicialment era només de poesia i incloïa diferents poemes escrits per Foix que va enviar als seus amics a mode de felicitació nadalenca entre 1948 i 1958 i el cap d'any de 1960. La primera edició en paper va sortir el 1960, i l'any 2008 va ser musicada l'any per Albert Vila, Marc Serrats i en Titot (Francesc Ribera).
Anant al que ens interessa. La primera de les recomanacions que us fem és Si l'altra nit jo cavalcava al ras.L'adaptació a la rumba està molt ben feta i sembla ben bé que Foix estigués pensant en aquest estil quan la va escriure.
El segon poema és només pels iniciats: Tot és ací.No té una sonoritat fàcil, amb la bateria i les distorsions de la veu, i rítmicament sembla que vagi coix. Però si no us convenç torneu-la a escoltar i veureu que tot pren més sentit i que, al final, la coixera acaba sent un pas regular. La desestabilització de la música és un recurs emprat per molts compositors actuals i que produeix una sensació estranya, d'inseguretat. Malgrat tot, és efectiu.
Si voleu escoltar més temes del disc, feu clic aquí.
El CD va acompanyat -amb molt bon gust- per il·lustracions de gent de la talla de Dalí, Mompou, Tàpies o Joan Miró, entre d'altres -un per a cada poema. Objecte de col·leccionista.
Avui, la cançó de la setmana és d’Antònia Font, això sí, revisitada pels PulpoPop. Us presentem Tots els motors.
El repte no era
fàcil. Tots els motors d’Antònia Font és una cançó tan rodona que versionar-la
bé es converteix en un repte per qualsevol grup. El resultat que han aconseguit
els PulpoPop és l’equilibri perfecte entre mantenir l’essència de la cançó i
alhora, versionar-la segons l’estil del grup que la reinterpreta.
Els PulpoPop, finalistes del Sona9 de l'any passat, han fet la cançó pel disc Versions Alògenes, un
CDque recull diversos temes d’Antònia Font interpretats per més de 20 artistes catalans.
Els Catarres es proposen anar més
enllà de Jennifer i aquesta setmana presenten nou disc. Per això la cançó de la
setmana la dediquem a aquest trio tan peculiar: us presentem Tots menys tu.
Tots menys tu sona rítmica, festiva i optimista, unes característiques que
ja formen part del trio d’Aiguafreda. A part dels instruments que els Catarres
ja portaven de sèrie ( guitarra, contrabaix i una acordió) aquesta cançó incorpora també la bateria. A més els contratemps rítmics, constants durant tota la cançó, contribueixen a donar un to de ska suau.
També hem
trobat interessant el videoclip que han gravat els Catarres, una petita història d’uns
personatges que fan que la vida de les altres persones sigui una mica
més alegre. Una al·legoria a la música dels Catarres? Qui sap...
Sílvia Pérez Cruz i Javier Colinas acaben de guanyar el Premi
Arc 2011 de Jazz i Blues. Per això ens fa molta il·lusió que la cançó de la
setmana l’interpreti la cantant palafrugellenca. En aquest cas no canta blues
ni jazz, sinó una havanera.
Vestida de nit és una havanera que va
compondre Cástor Pérez, el pare de la Sílvia, i que solien interpretar junts. Segurament
per a ella la cançó té un valor sentimental incalculable. Pels que l’escoltem,
la cançó és emoció i pell de gallina.
La varietat d’estils i el domini de la veu són la millor
carta de presentació de Sílvia Pérez Cruz. En el cas de l’havanera, ens atrevim
a dir que la cantant, juntament amb Els Cremats, ha aconseguit actualitzar un
gènere musical que corria el risc d'estancar-se.
Us presentem el videoclip acabat d’estrenar d’Obrint Pas, La vida sense tu, del disc Coratge. Un retrat de la ciutat de València amb veu i imatges, una denúncia de la situació al País Valencià i un homenatge a tots els col·lectius i plataformes que lluiten per aconseguir petits avenços.
La vida sense tu manté la sonoritat característica dels Obrint Pas, ritmes ska i molta importància dels vent-metalls i les guitarres. A banda d’això però, és bo escoltar la cançó alhora que s'està atent a les imatges. En aquest cas, el videoclip no és només estètic, sinó que dóna un sentit complet a la cançó.
Un dels objectes més odiat transversalment per tota la població catalana és el despertador. Així que, per fer-nos els graciosos, us en presentem uns que ens semblen prou simpàtics. Despertadors atòmics són un grup de Solsona que funciona des de 2007 i que enguany han tret el seu primer disc, l'Ofici del rellotger. Hem triat la cançó Adagio non troppo entre totes les del CD perquè ens ha semblat prou original. Ja veureu que és una espècie de funk bastant aconseguit.
I per si us agrada la música i voleu saber què significa realment el terme Adagio non troppo, us recomanem també el vídeo següent:
Avui us presentem una cançó minimalista, capaç d’emocionar
qualsevol que se l’escolti. Amb només l’ acompanyament senzill d’una guitarra acústica
i la melodia suau del cantant es pot crear una atomsfera d’emoció continguda. La
cançó es diu El meu vaixell i és del grup
La iaia, els guanyadors del Sona9 de
l’any passat. Un grup relativament jove que durant els últims mesos ha
aconseguit fer-se un lloc dins del panorama musical català.
El meu vaixell és una cançó llarga amb
una lletra emotiva que parla de l’enyorança. Fixeu-vos amb un petit truc
tecnològic: el cantant grava fragments de la cançó per després poder-hi afegir
segones veus i nous acords de guitarra.
Arriba el dijous a l'Està Sonant i això vol dir que us pengem la cançó de la setmana. Per començar no arrisquem gaire i apostem per un èxit gairebé assegurat: Manel. Un tema molt adequat per a la primera setmana, que encara estem de presentacions. Per aquells que no la conegueu, Benvolgut obre el segon disc dels Manel i ha estat molt ben rebuda per part de la crítica. Entendre la lletra ja és qüestió d'experts, però us animem a provar-ho. Esperem que us agradi i que ens dongueu la vostra opinió!
Acceptem peticions per a la cançó de la setmana a estasonant@gmail.com. Envieu-nos un correu i penjarem la vostra proposta!
