Un parell de nadals

Ja arriba el Nadal, quasi quasi és aquí i és l'hora de desempolsegar les nadales. Així que hem decidit que la cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant sigui El 25 de desembre. No, home no! Sembla que no ens conegueu. 

Us proposem dos poemes de J.V. Foix que pertanyen al recull Onze Nadals i un cap d'any. L'obra inicialment era només de poesia i incloïa diferents poemes escrits per Foix que va enviar als seus amics a mode de felicitació nadalenca entre 1948 i 1958 i el cap d'any de 1960. La primera edició en paper va sortir el 1960, i l'any 2008 va ser musicada l'any per Albert Vila, Marc Serrats i en Titot (Francesc Ribera).

Anant al que ens interessa. La primera de les recomanacions que us fem és Si l'altra nit jo cavalcava al ras. L'adaptació a la rumba està molt ben feta i sembla ben bé que Foix estigués pensant en aquest estil quan la va escriure.

El segon poema és només pels iniciats: Tot és ací. No té una sonoritat fàcil, amb la bateria i les distorsions de la veu, i rítmicament sembla que vagi coix. Però si no us convenç torneu-la a escoltar i veureu que tot pren més sentit i que, al final, la coixera acaba sent un pas regular. La desestabilització de la música és un recurs emprat per molts compositors actuals i que produeix una sensació estranya, d'inseguretat. Malgrat tot, és efectiu. 

Si voleu escoltar més temes del disc, feu clic aquí.

El CD va acompanyat -amb molt bon gust- per il·lustracions de gent de la talla de Dalí, Mompou, Tàpies o Joan Miró, entre d'altres -un per a cada poema. Objecte de col·leccionista.

Raó de música

Toti Soler ha tornat a treure disc. Després de dos anys de pausa editorial, l'infatigable músic de Mataró publica aquesta tardor el seu àlbum número -atenció- 29. I no ho fa sol. L'acompanyen la seva filla, Laia Soler; Montse Vellvehí, Gemma Humet, Luisa Oswaldo Cruz i Sílvia Pérez Cruz. El CD inclou, a més, una sèrie de poemes de Joan Vinyoli musicats pel pare de Toti Soler, Jordi Soler Bachs (o Toti Soler primer).

Raó de viure és un treball de maduresa. Com els agrada dir als més tradicionals, cuinat a foc lent. La música respira, la música és serena, és plàcida. Tres factors hi influeixen. Primer: la matèria prima, definida per la simplicitat dels sons i l'harmonia reposada que acompanya i amorteix la veu. Això, que sembla una obvietat, no ho és tant quan es tracta d'acompanyar poemes musicats, com passa en el disc. Cal un gran coneixement de l'instrument -la guitarra- per construïr un suport eficaç però difús, present però sempre en segon pla, ja que el protagonisme ha de recaure en el text.  

El segon factor és el bon gust i la qualitat musical dels intèrprets. No descobrirem aquí qui és Toti Soler, però tampoc Sílvia Pérez Cruz, ni la Montse Vellvehí, ni totes les altres aparicions del CD. La musicalitat que duen a dins aquesta gent és profunda, especiament en el cas de Soler. Antoni Ros Marbà, el reputat director d'orquestra català, diu, mig en broma, que hi ha tres tipus de persones que es dediquen a aquest ofici: músics, instrumentistes i tocadors, i que de músics, a les formacions, n'hi ha ben pocs. A l'Està Sonant considerem que Toti Soler s'ha guanyat el qualificatiu de músic amb escreix.

La musicalitat, però, no pot anar sola. És necessari el domini de la tècnica per a poder executar una obra amb nivell. I aquest és el tercer factor. El control del so per part de Soler i les seves acompanyants els habiliten. És determinant per a una bona interpretació tenir sotmès el cos a la ment: cada moviment, cada gest, cada fil d'aire que surt. 

Us recomanem que compreu el CD i que valoreu vosaltres mateixos! Per acabar us deixem amb una interpretació conjunta de Fado de Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz al Festival de música de Cardedeu.