27.10.11

Força Dharma



La Companyia Elèctrica Dharma

Després de més de 30 anys, laCompanyia Elèctrica Dharma s’acomiadava sobre el millor dels escenaris, el Palau de la Música. Molt ben acompanyats per Roger Mas, Obrint Pas, Inspira, Mesclat, Jordi Molina i el Petit de Cal Eril, entre d’altres, l’Elèctrica posava un punt i a part a més de 30 anys de So Dharma. L’entrada d’avui, és el nostre homenatge particular.

El naixement de la Dharma s’entén dins d’un corrent estètic-ideològic, el moviment hippy, i una situació social i política particular, els últims anys del franquisme i els primers de la transició. La Companyia Elèctrica Dharma és la gran creació dels germans Fortuny; neix quan encara estudiaven a l’institut, però es consolida a la comuna situada a una masia de Girona. 

La Dharma és un grup que aconsegueix barrejar les melodies d’arrel tradicional catalanes, amb el rock provinent d’Estats Units i els ritmes africans. El saxo soprà que des d’un bon principi s’incorpora al grup recorda el so de la tenora, cosa que dóna a la banda un so molt Mediterrani, i alhora global, conegut com el So Dharma. Les posteriors col·laboracions amb cobles o amb el tenora Jordi Molina, encara accentuen més la característica mediterrània de la Dharma.

De la unió amb els Comediants neixen els concerts de la Dharma convertits en espectacles sorprenents. Són dels primers a popularitzar les cercaviles i el seu èxit rau, possiblement, en la capacitat de connectar amb el públic, encomanar energia desbordant i fer-los partíceps de la festa.  

Un concert, un disc, una cançó
El concert: El comiat de la Dharma, celebrat just aquest dilluns al Palau de la Música.

El disc: Homenatge a Esteve Fortuny. És provable que sigui el disc més sentit de la Dharma, un homenatge a l’Esteve, germà i amic dels Fortuny, mort als 32 anys.

La cançó: Stella Splendens del CD, 20 anys de la Companyia Elèctrica Dharma. Un exemple de com al música medieval pot sonar ben actual. 


Ben diferent és la versió de Stella Splendens interpretada pel músic i estudiós de la música medieval, Jordi Savall. La lletra i la música estan extretes, directament, del Llibre Vermell de Montserrat. 


La vida sense tu


Us presentem el videoclip acabat d’estrenar d’Obrint Pas, La vida sense tu, del disc Coratge. Un retrat de la ciutat de València amb veu i imatges, una denúncia de la situació al País Valencià i un homenatge a tots els col·lectius i plataformes que lluiten per aconseguir petits avenços.

La vida sense tu manté la sonoritat característica dels Obrint Pas, ritmes ska i molta importància dels vent-metalls i les guitarres. A banda d’això però, és bo escoltar la cançó alhora que s'està atent a les imatges. En aquest cas, el videoclip no és només estètic, sinó que dóna un sentit complet a la cançó.



26.10.11

Els peixos rockers

L'entrada dels dimecres, com ja sabeu, està dedicada a un grup emergent o poc conegut. Avui us presentem Fishsounds.

Fishsounds ens agrada per diferents raons. La primera, l'atreviment de cantar en anglès (un aplaudiment per la veu, que sabem que no és fàcil). Normalment parlem de música en català, però en aquest cas farem una excepció perquè creiem que el grup barceloní s'ho mereix. Com dèiem, Fishsounds canta en anglès i és d'agrair que no es dediquin només a fer les típiques versions, arxidestrossades per tanta i tanta gent. Tot i això, els animem a continuar treient els seus propis temes, ja que això els permetrà créixer com a conjunt en la línia que ells realment vulguin.

També ens agrada la versatilitat musical que, fins al moment, han demostrat. Des del rock més potent de My generation fins a You never know what to do, que té reminiscències folk, n'hi va un tros. Aquesta elasticitat és deguda, -a banda de les qualitats musicals de cada membre del grup- a la feina de les guitarres. Si escolteu un parell o tres de temes, veureu que omplen un espai sonor molt ampli, i, a part de la funció harmònica, desenvolupen també un paper important en la textura musical per conduir-la cap a un cantó o cap a un altre. 

Aconseguir això no és fàcil, necessita temps i compenetració. A més de tenir una idea molt clara del que s'està fent. Si no, i havent-n'hi més d'una, és fàcil que cada músic tiri, ni que sigui involuntàriament, cap a l'estil que més li agradi.

Un apunt també per la bateria i el saxo. En primer lloc, la secció rítmica. Després de sentir els temes propis del grup, hem pogut observar que la bateria, a part de cimentar el conjunt, dóna un toc de personalitat que no ens desagrada, especialment amb els plats. Ara bé, com diu la meva iaia, massa sucre embafa. Creiem que una mica menys de plat donaria aire a la música i deixaria respirar un pèl més els temes. 

I pel que fa al saxo, doncs ens sembla una bona idea incorporar-lo. Els vents sempre donen un plus, tant pel que fa a les veus -principals o secundàries- com pel que dèiem abans, la textura. Tot el que sigui introduir elements nous -amb cap- és positiu. No cal que el rock es quedi estancat en la guitarra elèctrica, la bateria i la veu. Esperem que sigui un actiu creixent i que pugui aportar al grup tot allò que necessiti.

En resum, ànims i endavant!
 

24.10.11

Què fem?

Amics i amigues, avui us presentem 5 recomanacions per la setmana que ens espera! Tots els que pugueu, aprofiteu el pont!


Orxata Sound System, At Versaris, Arthur Caravan, Cocomo i Héctor Arnau
Podeu sentir tots aquests músics a la Sala Mirror de València el dia 28 d’octubre. Una molt bona oportunitat de sentir el particular rap dels Orxata. L’entrada val 10€ i la festa comença a partir de les 8 del vespre.

Els Pets
Els clàssics del rock català toquen a una sala de referència de la música en directe, la Stroika de Manresa. Ens hi esperen el dissabte 29 d’octubre a les 11 de la nit. L’entrada anticipada val 15€

Pau Alabajos, Cesk Freixas, Jordi Montañez, Meritxell Gené, Andreu Valor i Josep Romeu
El dissabte 29 d’octubre se’ns gira feina, perquè també podem anar a sentir el cicle de CantsiAutors de Granollers, a la Casa de Cultura de Sant Francesc. Una bona combinació de veus conegudes i per conèixer. L’entrada val 8€ i pels socis, 5.

Sanjosex i Mazoni
Vinga, que aquest és gratis eh! Els podem sentir el dilluns 31 d’octubre a les Barraques de Girona. No us perdeu la Festa Major i, sobretot, l’ambient nocturn que es cou a la Devesa. Bona música i molta festa!

Brams, Strombers, Bongo Botrako, Txarangö i Millor que res
Com que nosaltres celebrem la castanyada i no altres festes anglosaxones d'importació, us presentem el cartell de luxe de la Castanyada Rock a Piera. Serà el 31 d’octubre i hem d’agafar les entrades ràpid, que s’estan esgotant! Les podem comprar a Atrápalo.

La revolta continua

El mític grup Revolta 21 ha anunciat que plega. Ho sabem des de fa uns deu dies, quan ho van fer públic a través del seu facebook. No ens agrada que cap grup es dissolgui, però encara ens sap més greu si es tracta d'un referent dins el seu estil musical. En aquest cas, el rock més dur.

Els Revolta 21 s'han consolidat, al llarg de l'última dècada, com un dels grups més combatius dels Països Catalans. Amb un ideari fermament independentista i d'esquerres, no s'han arronsat ni han perdut mai un alt to reivindicatiu, que els acompanyarà sempre i que els defineix de manera clara i contundent. 

No va ser fins l'any 2003 que van trobar el seu lloc. El 2001 van treure Stop, la primera maqueta, i el 2002 El crit d'un poble, el primer disc. En aquests dos treballs, els músics del Penedès comptaven amb secció de vents i es movien entre estils tan diferents com el rock dur, el metal, hip hop i, fins i tot, reminiscències de reggae. Us recomanem especialment el disc, ja que la fusió és curiosa però no impossible. L'any 2003, dèiem, amb l'entrada del cantant solista Jordi Secall i l'eliminació definitiva de la secció de vents, el grup es va centrar en el hardcore, que ha estat on s'han desenvolupat millor i que els ha permès establir-se a l'escena catalana -especialment independentista- com un grup model. I fins l'any passat, que van treure Sols, el seu darrer disc.





LLETRA VS. MÚSICA

Un dels debats oberts més importants de la història de la música és el de la importància de la lletra en una cançó. Què ha de prevaldre? La discussió sobre la preeminència de la lletra respecte la música i viceversa dura des del temps de les primeres òperes. En el cas de Revolta 21, les lletres són l'element principal. El contingut reivindicatiu i polític moltes vegades queda en un segon pla en corrents com el metal o el hardcore, on la potència dels instruments i el to gairebé agressiu de la música eclipsen el text.

No ens hem de deixar enganyar, però, i hem d'intentar anar més enllà. Escoltar Revolta 21 i no fer cas del missatge que ens volen transmetre és predre's la raó de ser del grup. 

21.10.11

Lamparetes, batiscafos i altres accessoris


Algunes vegades ens sembla que els d’Antònia Font sacsegen el diccionari per fer-ne saltar les paraules i encadenar-les amb molta gràcia. Altres vegades ens deixen sentir històries senceres, o alguna declaració d’amor que, afortunadament, s’allunya de tots els clixés que coneixem (ells ens diran, per exemple, som a les portes de s’infern per tu, i tenc plans de futur). El que ens ha quedat clar és que l’univers creatiu d’Antònia Font és envejable.

A Lamparetes, l’últim CD d’Antònia Font fan un esforç de reducció del surrealisme per fer un disc dedicat en bona part al progrés, a les coses modernes. Sense oblidar, tampoc, un homenatge al cineasta Clint Eastwood.

Pels Antònia Font, la música no és menys important que la lletra. Tot i que algunes de les cançons poden ser aparentment repetitives, la realitat és que els mallorquins fan servir tot de recursos musicals (i extramusicals) que enriqueixen les cançons. Fixeu-vos, si no, amb la incorporació de sons dels primers ordinadors en aquest Batiscafo Katiuscas. I proveu, també, de cantar alguna de les seves cançons, veureu com la línia melòdica és més complicada del què sembla.

Tant Manel, com els Amics de les Arts, els han reivindicat com a referents de la música catalana. Independenment d'això però, tenim ganes que els mallorquins continuïn explotant tant com puguin tota la seva creativitat. Per moltes lamparetes, per molts batiscafos i, sobretot, per moltes alegries!

Un concert, un disc, una cançó
El Concert: El Concert de desembre de 2008 que Antònia Font va oferir al Palau de la Música Catalana, acompanyats per orquestra.

El Disc: Coser i Cantar. El grup mallorquí s’atreveix a editar un recopilatori de cançons acompanyats per l’Orquestra Simfònica de Bratislava. Les mateixes cançons amb una nova sonoritat. Un bon exemple sobre com fer compatibles el simfònic i el pop.

La cançó: Kalgari 88. És amb la cançó que tanquen els concerts de l'última gira. La lletra explica la història de dos patinadors que van als Jocs Olímpics d'Hivern de Kalgari 88, una història que s'allunya de tots els llocs comuns.




P.D. Per cert, impagable la versió country de Tomeu Penya del tema Alegria (Alegria revisitat, publicat per Enderrock).


20.10.11

Despertadors simpàtics

Un dels objectes més odiat transversalment per tota la població catalana és el despertador. Així que, per fer-nos els graciosos, us en presentem uns que ens semblen prou simpàtics. Despertadors atòmics són un grup de Solsona que funciona des de 2007 i que enguany han tret el seu primer disc, l'Ofici del rellotger. Hem triat la cançó Adagio non troppo entre totes les del CD perquè ens ha semblat prou original. Ja veureu que és una espècie de funk bastant aconseguit.


I per si us agrada la música i voleu saber què significa realment el terme Adagio non troppo, us recomanem també el vídeo següent:


18.10.11

Obesitat

Amics i amigues, l'entrada dels dimecres, com ja sabeu, va dedicada a un grup emergent. Avui, però, es tracta d'un cas especial. Parlem d'Obeses. Pot ser que us soni el vídeo de l'APM on un cantant afirma que la seva cançó és possiblement un dels millors temes catalans que s'hagin fet. O quan el presentador li pregunta quin personatge musical li agradaria ser i el cantant respon amb el seu nom. Arnau Tordera, líder dels Obeses, és així. O té intenció de semblar-ho. O és una campanya de màrqueting. En tot cas, volem parlar de música.



L'Aria du l'hermafrodite -al vídeo- és un tema bastant referencial -o això ens sembla a nosaltres- de què significa Obesisme il·lustrat. El nou disc del quartet osonenc és, en el sentit positiu de la paraula, estrambòtic. Hi podem trobar una fusió de l'harmonia més clàssica, la potència dels instruments moderns i fins i tot algun moment de sonoritat exòtica que, reconeixem, ens ha sorprès positivament. I el Pa amb tomàquet. Escolteu-la fins al final. Ningú millor que vosaltres mateixos per jutjar. Tot passat pel sedàs personal de Tordera i complementat amb unes lletres amb més sentit del que pot semblar inicialment.

Us recomanem que escolteu les cançons un parell o tres de cops abans de decidir si us agraden o no. Obeses no és un grup convencional. A banda de les lletres (torneu a sentir El tocador de senyores i penseu, per exemple en la sèrie Nip/Tuck de TV3), els osonencs demostren una àmplia cultura musical per la gran quantitat de recursos harmònics i sonors que utilitzen i que, de vegades, poden no coincidir amb el concepte genèric de rock català. Ens ha agradat particularment l'Ària que us hem penjat, que de modern només té els instruments, ja que pel que fa a forma, és ben bé clàssica.

Ens plau també veure que encara hi ha músics que recorden que no són els primers de fer quatre acords. La inclusió al disc del Duetto buffo di due gatti de Rossini ens ha semblat un gag prou graciós. I escoltar les diferents cançons del disc ens fa suposar que, abans de posar-se a escriure, Tordera ha sentit i estudiat la música a fons. Ho aplaudim. Són més necessaris els músics que els cantants.


Això no ens ha d'impedir, però, fer-li un parell de crítiques. En primer lloc, les cançons ens semblen un punt repetitives. Si bé la majoria d'elles tenen com a pilar central una bona idea musical, en alguns casos queda estancada i no es desenvolupa prou com, almenys a nosaltres, ens agradaria. Finalment, vist el to que utilitza Tordera, potser algú hauria de recordar-li que supèrbia no fa sonar els instruments ni escriu una sola nota. 

Què fem?


Una nova setmana plena de concerts. Si teniu ganes de festa, però, us recomanem que passeu per les barraques de Banyoles!

Dijous 20 d'octubre

Sidonie
Hora: 22:00
Lloc: Sala Apol·lo, C/ Nou de la Rambla, 113. Barcelona

Feliu Ventura
Hora: 21:00
Lloc: Cafè del Teatre. C/ Roca Labrador, 4 bis. Lleida

Albert Freixas al segon cicle d’autor de Mataró
Hora: 21:30
Lloc: Sala El dau, C/ d’en Pujol, 26. Mataró

Dub Inc
Hora: 22:00
Lloc: Sala Clap. C/ Serra i Moret, 6. Mataró

Divendres 21 d’octubre

Pepet i Marieta al Correllengua 2011
Hora: 23:00
Lloc: Teatre Unió Agrícola. Avinguda Manresa, 103. Òdena

Rafa Pons al segon cicle d’autor de Mataró
Hora: 23:15
Lloc: Sala Privat. C/ Francesc Layret, 16. Mataró

Els Catarres
Hora: 23:15
Lloc: Sala Faktoria d’Arts. C/ La Rasa, 64-66.- Terrassa

Dissabte 22 d’octubre

Meritxell Gené i Mínims
Hora: 00:00
Lloc: Dins dels actes del Correllengua 2011. Igualada

Mesclat, Gossos i E-bastard en un concert solidari amb el Txad
Hora: 00:00
Lloc: Pavelló municipal. Navàs

Jordi Montáñez, Cesk Freixas i David Caño al Correllengua 2011
Hora: 18:00
Lloc: Plaça Abat Oliva. Cerdanyola del Vallès

Manel i Mishima - RECOMANAT
Hora: 21:00
Lloc: Auditori – Palau de Congressos. C/ Albert Einstein, 51. Cornellà de Llobregat

El Petit de Cal Eril i Le petit Ramon
Hora: 21:30
Lloc: Cèntric Espai Cultural. Plaça Catalunya. Barcelona

Anna Roig i l’ombre de ton chien
Hora: 21:30
Lloc: Teatre Principal. Carrer del Canonge Beranera, 17. Badalona

Orxata Sound System, El Belda i el conjunt Badaboc, Cataskà i Maitips
Hora: 22:00
Lloc: Centre Cultural Municipal. Plaça del Blat, 1. Valls

La Bundu Band i La Kinki Beat
Hora: 22:00
Lloc: Sala Stroika. Avinguda dels Dolors, 17. Manresa

Dilluns 24 d’octubre

Elèctrica Dharma, El Petit de cal Eril, Obrint Pas, CaboSanRoque, Raydibaum, Inspira, Roger Mas, Mesclat, Rosa Luxemburg i Jordi Molina al Bandautors, homenatge a Esteve Fortuny - RECOMANAT
Hora: 21:00
Lloc: Palau de la Música. C/ Palau de la Música, 4-5. Barcelona

I si us agrada el jazz, passeu pel festival de Cerdanyola del Vallès, que aquest any presenta un programa molt complet!

17.10.11

Créixer amb les cançons

Ens posem una mica nostàlgics per parlar de la música que ens acompanya des de ben petits. D’aquelles cançons de nens sovint només ens queda el record del Sol Solet, la Lluna la Pruna i potser la cançoneta enganxosa d’algun dibuix animat. La tradició de música infantil en català però, és molt més extensa i hi ha cantautors actuals que l'han augmentat.

Xesco Boix, el pioner
Si bé la tradició catalana estava plena de cançons per a nens, Xesco Boix va ser el primer a compondre cançons exclusivament infantils. El cantautor no només es limitava a cantar cançons, sinó que tot ell era un animador, una espècie de showman infantil. Influenciat pel folk americà de Joan Baéz, Bob Dylan i, sobretot per Pete Seeger, el cantautor va acostar als més petits bona música i adequada a la seva edat. Xesco Boix va compondre cançons, però també va recuperar música del cançoner tradicional que es cantaven a pobles de tot Catalunya.

Gràcies a ell va néixer el grup Ara va de bo i, més endavant, l’agrupació de cantautors infantils que portava el nom de Cinc dits d’una mà. Aquest grup, format per Lluís M. Panyella, Noè Rivas, Toni Giménez, Àngel Daban i, és clar, Xesco Boix, van formar un equip de col·laboració dins el camp de l’animació infantil. Per tots aquests cantautors, darrere la cançó hi havia una clara voluntat d'educar els nens i nenes. 25 anys després de la mort de Xesco Boix, les seves cançons continuen sent ben vigents. Qui no coneix aquest Gripau Blau (babau)?



Xesco Boix: "Jo, com a animador, busco de distreure, de distendre, de relaxar, d’entretenir... Però darrera de tot això, s’hi amaguen unes ganes profundes d’educar, i educar, per mi, vol dir bàsicament: ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l’aguait... Les cançons populars, els contes, les rondalles... les danses, el folklore actiu, en resum, ens poden ajudar molt a fer créixer l’Infant, i resulta tan important això, com ho són les matemàtiques"

Uh, oh, no tinc por!
El Club Súper 3 també ha volgut que els nens i nenes catalans poguessin cantar cançons actuals, modernes, ballables i, sobretot, pensades per a ells. Aquests dies s’ha posat a la venda el CD del club amb més socis de tot Catalunya que porta el nom de Uh, oh, no tinc por! La difusió televisiva del Club Súper 3 ha contribuït a la popularització de la cançó infantil, però cal no oblidar la feina feta per altres cantautors i grups d’animació infantil sense tant ressò mediàtic.

El pas entre ser nen i ser adolescent
Sens dubte el grup que més agrada a aquesta franja de nens i nenes (sobretot de nenes) és Les Macedònia. Són un grup de noies que porten nom de fruita i que canten cançons d’un estil pop lleuger, bastant comercial, ballable i enganxós. Les lletres però, no deixen indiferent al seu públic, que s’hi sent molt identificat. 

14.10.11

Un quart de segle amb els Lax




Un quart de segle. És el temps que porten Lax’n’busto fent música en català a dalt dels escenaris. Van néixer al mateix any que Els Pets, i com ells, pertanyen a aquella espècie de grups que tenen corda per estona. I com que no es poden fer 25 anys sense celebrar-ho, els Lax’n’busto van començar una gira per Catalunya que els va portar fins al Gran Teatre del Liceu.

Els Lax’n’busto s’etiqueten dins del gènere, més o menys ampli, del rock català. Durant aquests 25 anys s’han fet grans i han tingut la virtut de l’evolució, que no sempre és fàcil. Les primeres cançons més estripades com Toca’m els ous Maria  o Miami Beach continuen sonant als concerts amb molt d’èxit, però els últims discos han guanyat en qualitat musical i instrumental, sense abandonar l’estil propi.

Sobre la trajectòria musical dels Lax cal destacar un punt d’inflexió, l’any 2006. Just quan complien les dues dècades Pemi Fortuny, el cantant, va deixar el grup per marxar a Sierra Leone en un projecte solidari. Però els Lax continuaven, no es volien quedar sense veu i aquell mateix any van incorporar Salva Racero com a cantant del grup.

Un concert, un disc, una cançó
El concert: El Liceu és una sala de concerts amb solera, i més si hi vas per celebrar-hi els 25 anys. Per això, ens quedem amb el concert del 15 d’abril d’aquest any, a la casa de l'òpera.

El CD: Amb tu, un disc enregistrat en directe que inclou els grans èxits del grup. L’emoció del públic i del grup concentrades en un CD!

La cançó: Difícil, molt difícil... No és la cançó més clàssica dels Lax’n’busto, però ens agrada molt; es diu El blues del diumenge i és del disc Relax (2007). Potser més d’un se sentirà identificat amb la lletra...


13.10.11

El vaixell de la iaia


Avui us presentem una cançó minimalista, capaç d’emocionar qualsevol que se l’escolti. Amb només l’ acompanyament senzill d’una guitarra acústica i la melodia suau del cantant es pot crear una atomsfera d’emoció continguda. La cançó es diu El meu vaixell i és del grup La iaia, els guanyadors del Sona9 de l’any passat. Un grup relativament jove que durant els últims mesos ha aconseguit fer-se un lloc dins del panorama musical català.


El meu vaixell és una cançó llarga amb una lletra emotiva que parla de l’enyorança. Fixeu-vos amb un petit truc tecnològic: el cantant grava fragments de la cançó per després poder-hi afegir segones veus i nous acords de guitarra. 

12.10.11

La sal de Molins de Rei

Ja som a dimecres i això vol dir que tenim un nou grup emergent que us pot interessar. Aquesta setmana no es tracta d'una formació, sinó d'una jove cantautora. Us presentem, des de Molins de Rei, Irene Terrón.


Pels amants de les veus femenines (si ho sou també de les dones en general us posarem en contacte amb ella), Terrón és tot un descobriment. Us recomanem que torneu a escoltar el vídeo, aquesta vegada amb els ulls tancats. Notareu la diferència. Tot i faltar-li un punt de maduresa, la jove cantant de Molins de Rei aconsegueix crear una atmosfera interessant. Us convidem -si podeu- a assistir als seus concerts i a comprar-li la maqueta que tot just ha tret del forn aquesta setmana. 

Sense fer escarafalls, Irene Terrón és capaç de plantar-se amb només una guitarra a l'escenari i exprimir les possibilitats de la seva veu, que no són poques. La simplicitat instrumental que l'acompanya no és un inconvenient ni tampoc un element negatiu, com passa quan no es té una idea clara de què es vol fer. Al contrari, no es tracta només de rascar. Terrón es construeix un coixí harmònic còmode sobre el qual se'n surt prou bé. 

A nosaltres, personalment, ens ha agradat més quan canta en català que no pas en castellà, però ja sabem que tot són gustos. D'altra banda, creiem que és una veu encara per créixer, i esperem que així sigui. Ens mantidrem alerta a la seva progressió. 

11.10.11

Què fem?

Ja som a dimarts i això vol dir que falta un dia menys pel cap de setmana! Mentrestant, us podeu anar llegint l’agenda dels propers dies.

Dimarts 11 d'octubre

 Jordi Montañez i Pol Jubany a la 17a botifarrada a la hispanitat
Hora: 20:00
Lloc: Plaça de l’Ajuntament. Mataró

El veïnat, Ebri knight i Eina
Hora: 22:00
Lloc: Plaça de l’Ajuntament. Mataró

Antònia Font
Hora: 22:00
Lloc: Teatre de la Passió, C/ Anselm Clavé, 109. Olesa de Montserrat

Bongo Botrako
Hora: 23:30
Lloc: Carpa Jove. Albatàrrec (Lleida)

Dijous 13 d’octubre

Skarlatines i Dj Jackrabbit
Hora: 22:30
Lloc: Jazz Cava, C/ de Sant Miquel dels Sants, 1. Vic

Jofre Bardagí al segon cicle d’autor de Mataró
Hora: 20:30
Lloc: Sala El dau, C/ d’en Pujol, 26. Mataró

Divendres 14

Unnamed 4, Hyde i Anterna
Hora: 20:30
Lloc: Sala KGB, C/ de l’Alegre de dalt, 55 bis. Barcelona

The bon Scott band
Hora: 21:00
Lloc: Music Hall, Rambla de Catalunya, 2-4. Barcelona

Cesk Freixas al Correllengua 2011 -  RECOMANAT
Hora: 21:30
Lloc: Ateneu Pablo Picasso. Passatge Sant Ramon, 2. Viladecans

Dissabte 15

Roger Mas al Correllengua
Hora: 18:00    
Lloc: Plaça Porxada. Sant Hilari Sacalm

Guevara
Hora: 21:00
Lloc: Sala Bikini, C/ Déu i Mata, 105. Barcelona

Skarlatines
Hora: 23:00
Lloc: El Tràmit. La Bisbal de l’Empordà

Els Pets
Hora: 22:30
Lloc: Sala La Faktoria, C/ de la Rasa, 64-66. Terrassa

Kayo Malayo i Skandal Públic
Hora: 23:00
Lloc: Ronda Moreta, 20. Berga

Brams i Obeses
Hora: 23:30
Lloc: La Carpa. Roda de Ter

Diumenge 16

Canimas al segon cicle d’autor de Mataró
Hora: 20:30
Lloc: Sala El dau, C/ d’en Pujol, 26. Mataró

Mazoni- RECOMANAT
Hora: 21:00
Lloc: Sala Apol·lo, C/ Nou de la Rambla, 113. Barcelona

Dilluns 17

Feliu Ventura
Hora: 21:00
Lloc: Orfeó Martinenc, Av. Meridiana, 97. Barcelona

Cesk Freixas
Hora: 21:00
Lloc: C/ Alfons XII, 14-16. Manresa

10.10.11

Volem treure un disc

Fa temps que sentim a dir que la indústria discogràfica va de baixada, que ja no es venen CD, que la pirateria ha fet molt de mal, que el disc ja no és un negoci... I tot i així, els grups tenen la necessitat de passar per un estudi de gravació, d’editar un CD i d’enregistrar les pròpies cançons.
Les discogràfiques no s’arrisquen i sovint els nous grups han d’autofinançar les hores de gravació i les còpies produïdes. Però la música no s’acaba i els grups inventen noves maneres de fer arribar les cançons.

Grups clàssics, el CD de tota la vida

És el cas dels Amics de les Arts que, per cert, acaben d’aconseguir el Disc d’Or! La música dels amics es pot escoltar de forma gratuïta al myspace del grup, però si vols tenir les cançons has de passar per la botiga (física o virtual) i comprar el CD.





Grups mixtes, descàrrega o compra
El grup de rumba La Pegatina ha optat per l’opció de vendre el CD i, alhora, permetre la descàrrega de les cançons. Ei, però que ningú en faci un ús lucratiu!

Grups socialitzadors, música gratuïta per a tothom
Els Catarres creuen que el negoci de la música no és als discos. Per això, des del primer dia van permetre descarregar-se les cançons des de la seva pàgina web. De moment, la jugada els ha sortit molt bé! Això sí, qui vulgui comprar cançons dels Catarres a l’itunes, també pot fer-ho.



Grups cooperatius, cançons finançades entre molts
Cesk Freixas ha iniciat un projecte de micromecenatge a través de Verkami per finançar el nou CD. El cantautor s’havia proposat aconseguir 7.500€ i de moment ja en porta gairebé 10.000 (i encara queden dues setmanes!).
Què és Verkami? El funcionament de Verkami és senzill, va dirigit a creadors independents que busquin fons de finançament pels seus projectes a través del micromecenatge. A canvi, els mecenes, que poden ser qualsevol de nosaltres, reben recompenses diferents segons la quantitat aportada. En el cas de Cesk Freixas, les recompenses van des de l’aparició als agraïments del CD fins a un concert privat del cantautor. De moment, la iniciativa ha donat molt bons resultats.
Ja ho veieu, treure un disc no és fàcil, però tot és posar's-hi.