Un quart de segle amb els Lax

Un quart de segle. És el temps que porten Lax’n’busto fent música en català a dalt dels escenaris. Van néixer al mateix any que Els Pets, i com ells, pertanyen a aquella espècie de grups que tenen corda per estona. I com que no es poden fer 25 anys sense celebrar-ho, els Lax’n’busto van començar una gira per Catalunya que els va portar fins al Gran Teatre del Liceu.

Els Lax’n’busto s’etiqueten dins del gènere, més o menys ampli, del rock català. Durant aquests 25 anys s’han fet grans i han tingut la virtut de l’evolució, que no sempre és fàcil. Les primeres cançons més estripades com Toca’m els ous Maria  o Miami Beach continuen sonant als concerts amb molt d’èxit, però els últims discos han guanyat en qualitat musical i instrumental, sense abandonar l’estil propi.

Sobre la trajectòria musical dels Lax cal destacar un punt d’inflexió, l’any 2006. Just quan complien les dues dècades Pemi Fortuny, el cantant, va deixar el grup per marxar a Sierra Leone en un projecte solidari. Però els Lax continuaven, no es volien quedar sense veu i aquell mateix any van incorporar Salva Racero com a cantant del grup.

Un concert, un disc, una cançó

El concert: El Liceu és una sala de concerts amb solera, i més si hi vas per celebrar-hi els 25 anys. Per això, ens quedem amb el concert del 15 d’abril d’aquest any, a la casa de l'òpera.

El CD: Amb tu, un disc enregistrat en directe que inclou els grans èxits del grup. L’emoció del públic i del grup concentrades en un CD!

La cançó: Difícil, molt difícil... No és la cançó més clàssica dels Lax’n’busto, però ens agrada molt; es diu El blues del diumenge i és del disc Relax (2007). Potser més d’un se sentirà identificat amb la lletra...