Passem revista!

Amics, des del mes d'octubre que us proposem noves idees musicals. Però encara no hem passat revista de què se n'ha fet d'aquells grups que, un dia, vam fer aparèixer al nostre bloc. Així que això és el que farem avui. Us presentem breument algunes de les propostes per les quals vam apostar en el seu dia i com els va.

Àcid Úric

El nou projecte musical d'Oriol Cardona sembla que ha agafat embranzida i ja ha tret nou disc: Déu sap que ha arribat l'hora. Al web del grup podreu trobar les diferents maneres d'aconseguir-lo. Us el recomanem si us agrada el bon rock dels 70's, força difícil de trobar avui en dia.

Maria Coma

Gairebé res a dir-vos d'una de les figures musicals que emergeix amb més força al nostre país. Només que, després de presentar el disc Magnòlia i ser portada de l'Enderrock del mes de desembre, aquest divendres dia 20 inicia la gira de presentació del CD a Lleida. Coma actuarà puntalment amb el Quartet Brossa i la podrem escoltar a les quatre províncies catalanes. Consulteu l'agenda dels propers concerts aquí.

Irene Terrón

Vam parlar-vos la cantautora de Molins de Rei ara ja fa uns mesos i avui hi tornem perquè ha tret el videoclip de la seva cançó Una mica de sal. Hem de destacar positivament que Terrón ha madurat com a cantant durant aquest temps i esperem així ho continuï fent. 

Projecte Pandero

Aquells que ens seguiu més fidelment recordareu que un dia vam publicar sobre el Projecte Pandero, una iniciativa del músic Guillem Balaz per a difondre i recuperar un tipus de cants aborígens catalans improvitzats que s'acompanyen d'un pandero quadrat. Doncs resulta que Balaz ja ha aconseguit els diners que demanava a Verkami, la web de micromecenatges culturals, i fins i tot els ha superat. Felicitats i endavant!

La sal de Molins de Rei

Ja som a dimecres i això vol dir que tenim un nou grup emergent que us pot interessar. Aquesta setmana no es tracta d'una formació, sinó d'una jove cantautora. Us presentem, des de Molins de Rei, Irene Terrón.

Pels amants de les veus femenines (si ho sou també de les dones en general us posarem en contacte amb ella), Terrón és tot un descobriment. Us recomanem que torneu a escoltar el vídeo, aquesta vegada amb els ulls tancats. Notareu la diferència. Tot i faltar-li un punt de maduresa, la jove cantant de Molins de Rei aconsegueix crear una atmosfera interessant. Us convidem -si podeu- a assistir als seus concerts i a comprar-li la maqueta que tot just ha tret del forn aquesta setmana. 

Sense fer escarafalls, Irene Terrón és capaç de plantar-se amb només una guitarra a l'escenari i exprimir les possibilitats de la seva veu, que no són poques. La simplicitat instrumental que l'acompanya no és un inconvenient ni tampoc un element negatiu, com passa quan no es té una idea clara de què es vol fer. Al contrari, no es tracta només de rascar. Terrón es construeix un coixí harmònic còmode sobre el qual se'n surt prou bé. 

A nosaltres, personalment, ens ha agradat més quan canta en català que no pas en castellà, però ja sabem que tot són gustos. D'altra banda, creiem que és una veu encara per créixer, i esperem que així sigui. Ens mantidrem alerta a la seva progressió.