Els peixos rockers

L'entrada dels dimecres, com ja sabeu, està dedicada a un grup emergent o poc conegut. Avui us presentem Fishsounds.

Fishsounds ens agrada per diferents raons. La primera, l'atreviment de cantar en anglès (un aplaudiment per la veu, que sabem que no és fàcil). Normalment parlem de música en català, però en aquest cas farem una excepció perquè creiem que el grup barceloní s'ho mereix. Com dèiem, Fishsounds canta en anglès i és d'agrair que no es dediquin només a fer les típiques versions, arxidestrossades per tanta i tanta gent. Tot i això, els animem a continuar treient els seus propis temes, ja que això els permetrà créixer com a conjunt en la línia que ells realment vulguin.

També ens agrada la versatilitat musical que, fins al moment, han demostrat. Des del rock més potent de My generation fins a You never know what to do, que té reminiscències folk, n'hi va un tros. Aquesta elasticitat és deguda, -a banda de les qualitats musicals de cada membre del grup- a la feina de les guitarres. Si escolteu un parell o tres de temes, veureu que omplen un espai sonor molt ampli, i, a part de la funció harmònica, desenvolupen també un paper important en la textura musical per conduir-la cap a un cantó o cap a un altre. 

Aconseguir això no és fàcil, necessita temps i compenetració. A més de tenir una idea molt clara del que s'està fent. Si no, i havent-n'hi més d'una, és fàcil que cada músic tiri, ni que sigui involuntàriament, cap a l'estil que més li agradi.

Un apunt també per la bateria i el saxo. En primer lloc, la secció rítmica. Després de sentir els temes propis del grup, hem pogut observar que la bateria, a part de cimentar el conjunt, dóna un toc de personalitat que no ens desagrada, especialment amb els plats. Ara bé, com diu la meva iaia, massa sucre embafa. Creiem que una mica menys de plat donaria aire a la música i deixaria respirar un pèl més els temes. 

I pel que fa al saxo, doncs ens sembla una bona idea incorporar-lo. Els vents sempre donen un plus, tant pel que fa a les veus -principals o secundàries- com pel que dèiem abans, la textura. Tot el que sigui introduir elements nous -amb cap- és positiu. No cal que el rock es quedi estancat en la guitarra elèctrica, la bateria i la veu. Esperem que sigui un actiu creixent i que pugui aportar al grup tot allò que necessiti.

En resum, ànims i endavant!