Amb caràcter japonès

Comenceu a encarregar sushis perquè avui us parlarem d’un grup amb nom japonès que fa música en català, Mishima. El nom és un homenatge a Yukio Mishima, un escriptor nipó molt versàtil. De moment però, el deixem per un altre tipus de bloc.

Els Mishima de Barcelona fan una música d’estil pop independent, molt minimalista. A cavall entre l’indie i la cançó d’autor, també s’inspiren en un grup islandès que ha fet fortuna, els Sigür Ros. Els Mishima fa alguns anys que trepitgen escenaris, van començar el 1999 en anglès fins que el 2005 van treure el primer disc en català.  I de moment, s’hi han quedat.

Tot i el nombre considerable de músics que hi ha sobre l’escenari (guitarra, baix, teclats, bateria i veus) les cançons de Mishima sonen totalment depurades i sòbries. El tempo pausat, sumat al to greu del cantant, contribueix a la construcció d’unes cançons aparentment senzilles, però amb una solidesa musical remarcable. Podríem dir que els Mishima fan bo el tòpic “més és menys”.

Les lletres dels Mishima es caracteritzen per un marcat to literari, en cap moment són un element trivial de la cançó. En el seu últim disc, per exemple, les lletres són veritables poemes que mantenen, en tot moment, l’estil que defineix el grup.

Us animem a escoltar un grup d'aquells que fa que la música catalana sigui cada vegada una mica més rica.

Un concert, un disc, una cançó

El concert: El concert a la Sala Apolo del juny de 2010. Les crítiques immillorables i un públic fascinat van completar una nit màgica.

El disc: Trucar a casa. Recollir les fotos. Pagar la multa (2005) Va ser el primer disc en català d’un grup que fins llavors havia cantat en anglès. Des de llavors, Mishima ha anat creixen en popularitat i qualitat.  

La cançó: Un tros de fang, inclosa en el disc Set tota la vida. Una de les cançons més conegudes de Mishima i una bona mostra de com és la seva música.