En el terreny musical el cantautor és força auster. Amb
un preferència clara del piano com a instrument acompanyant Adrià Puntí necessita
poca cosa per enfilar-se dalt d’un escenari. Sense renunciar, però, a altres
instruments acompanyants, com en aquest tema, Coral·lí, amb influències del folk americà.
Els referents d’Adrià Puntí van des d’Amèrica, David
Bowie, Lou Reed i Jim Morrisson fins a Catalunya, sobretot Pau Riba i Sisa. No
és estrany doncs, que la música de Puntí tingui tocs psicodèlics i surrealistes.
Tot i que l’últim disc de Puntí data de 2001, els seus
fans continuen escoltant els tres cedés. Les lletres de les cançons són
autèntics poemes musicats. Polèmic, controvertit i força ambigu (de qui hem de
parlar, de Josep Puntí o d’Adrià Puntí?) la realitat és que l’espera del seu
retorn encara crea més expectativa entre els seus fans.
Un concert, un disc, una cançó
El concert: Adrià Puntí al Gran Teatre del Liceu,
escenari únic on la música sembla que soni diferent.
El disc: Maria l’últim
CD de Puntí, dedicat a la seva mare. Un disc reivindicatiu de l’amor
desinteressat i la fidelitat d’una mare.
La cançó: Ens quedem amb una de les
cançons més conegudes d’Adrià Puntí, Ull per ull, inclòs al disc de Pep a la llarga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada