Què fem?

Maika Makovski

La cantant mallorquina, que després de tornar de la seva estada als EUA està fent fortuna a casa nostra, actuarà dijous 19 a les 21:00 a la Sala Apolo de Barcelona.

Camarada Kalashnikov + Diamand Roig

I si divendres no sabeu què fer, tots cap a Vilafranca del Penedès! A veure aquest concert a Cal Bolet (C/ Duc de la Victòria). L'entrada costa quatre euros i comença a les 22:30.

Élena

Avui farem una excepció i recomanarem un concert de fora de Catalunya. Anem tan lluny com a València, ja veieu. Élena tocarà a la sala Wah Wah dissabte a les 22:20, carrer Campoamor, 52-54.

Mojinos Escozíos

Si sou de Mataró o rodalies i dissabte voleu anar a passar-vos-ho bé, no teniu excusa. Planteu-vos a la Sala El Clap a les 23:00 i ells faran la resta.

PulpoPop

El psicodèlic grup català ja ha iniciat FigaTour 2012 i de moment s'aturen a la Festa Major de Parets del Vallès. En concret, dissabte 21 a les 23:30, al pavelló municipal.

Innovadors

La música, com la literatura, és un art que es mou dins d’un horitzó d’expectatives. No contents amb això però, hi ha alguns músics que necessiten ampliar aquest horitzó. De fet, és així com evoluciona l’art.

Avui us presentem dues propostes que d’entrada no tenen res a veure, però sí que són molt innovadores, diferents del que fins ara havíem vist. En primer lloc, coneixem què passa quan s’ajunten Albert Pla i Pascual Comelade.

El resultat és un espectacle oníric, que porta de títol Somiatruites. Acompanyats per diferents músics i pels titelles dels Farrés Brothers, Somiatruites es converteix en un espectacle musical i visual. La música de Pascal Comelade i les lletres d’Albert Pla, queden unides per un fil conductor: les coses que hom pensa quan se’n va dormir, en aquell precís moment en què no s'està ni despert, ni adormit. Un espectacle recomanable que podeu veure el 17 de gener al Teatre Poliorama.

La segona proposta lliga la cobla amb la veu. Ja fa temps que sabem que una cobla no només ha de tocar sardanes, però potser no havíem pensat que es podia unir amb una veu.

Roger Mas i la Cobla Sant Jordi han treballat conjuntament amb èxit i han pujat als escenaris amb un programa que inclou cançons del cantautor i poesies musicades, que Mas ha portat al seu terreny. El resultat és un espectacle que ha rebut els aplaudiments tant de la crítica com del públic.

L'etern Adrià Puntí

S’acaba la primera setmana “normal” després del parèntesi nadalenc i ho volem fer parlant de qui alguns han considerat el millor músic català d’avui en dia. És clar que sobre gustos no hi ha res escrit, tot i que la música d’Adrià Puntí, o si us estimeu més de Josep Puntí, té aquell punt de genialitat difícil d’explicar.

En el terreny musical el cantautor és força auster. Amb un preferència clara del piano com a instrument acompanyant Adrià Puntí necessita poca cosa per enfilar-se dalt d’un escenari. Sense renunciar, però, a altres instruments acompanyants, com en aquest tema, Coral·lí, amb influències del folk americà.

Els referents d’Adrià Puntí van des d’Amèrica, David Bowie, Lou Reed i Jim Morrisson fins a Catalunya, sobretot Pau Riba i Sisa. No és estrany doncs, que la música de Puntí tingui tocs psicodèlics i surrealistes.

Tot i que l’últim disc de Puntí data de 2001, els seus fans continuen escoltant els tres cedés. Les lletres de les cançons són autèntics poemes musicats. Polèmic, controvertit i força ambigu (de qui hem de parlar, de Josep Puntí o d’Adrià Puntí?) la realitat és que l’espera del seu retorn encara crea més expectativa entre els seus fans.

Un concert, un disc, una cançó

El concert: Adrià Puntí al Gran Teatre del Liceu, escenari únic on la música sembla que soni diferent.

El disc: Maria l’últim CD de Puntí, dedicat a la seva mare. Un disc reivindicatiu de l’amor desinteressat i la fidelitat d’una mare.

La cançó: Ens quedem amb una de les cançons més conegudes d’Adrià Puntí, Ull per ull, inclòs al disc de Pep a la llarga.

Empremta

Fa pocs dies, el grup Kòdul presentava el videoclip de la cançó Empremta. Avui aquesta cançó, i el videoclip que l'acompanya, és la cançó de la setmana. 

En aquesta cançó, Kòdul manté l'esperit reivindicatiu de la lletra i els ritmes d'ska de la música, trets molt caraterístics del grup. Si us fixeu en el videoclip veureu com les imatges expliquen una petita història, fàcil d'entendre i molt d'acord amb la lletra de la cançó.


En aquesta cançó, destaquem també, la col·laboració de Cesk Freixas, un dels cantautors més consolidats a l'escena catalana.

Baratos Ska Club

Avui a l’Està Sonant us presentem una de les propostes musicals més divertides que hem tractat. Ep, però divertida no vol dir dolenta. Ells són Baratos, i venen de Martorell. El poble dels peatges, sí. No sabem si és de tan pagar però Baratos són genuïnament catalans, amants de la bona festa i molt culés.

La barreja de reggae, ska i també un punt jazzística del conjunt del Baix Llobregat els dóna una personalitat força peculiar. Ja sigui amb temes propis, ja sigui versionant, l’emprempta de Pere Miró, saxofonista i arranjador de la majoria dels temes, és força present. I a més, està rodejat de vells companys de viatge, alguns dels quals amb qui porta molt de temps tocant. El primer embrió de Baratos va sorgir a l’Escola de Música de Martorell, per on han passat uns quants membres de la formació. 

Tot va començar quan un grup de nois i noies de Martorell van crear el grup No és això, que va arribar a treure una maqueta. Finalment, però, va quedar dividit, i alguns dels antics No és això es van buscar nous companys que tinguessin ganes de gresca com a principal requisit i així van néixer els Baratos. 

Hi ha hagut incorporacions, entre elles Narcís Rodríguez, cantant i germà de Joan Rodríguez, bateria, i algunes baixes, com la del baixista Roger Trilles o el pianista Àlvar Jaime, que està estudiant temporalment a Madrid; tots dos han hagut de ser substituïts. 

Musicalment, Baratos són força interessants. Temes moguts i fàcils de seguir, que fidelitzen un públic afí i que enganxen a qui no els hagi sentit mai. Presenten una formació d’ska força clàssica. El joc amb la veu i la percussió els dóna aire de reggae, mentre que els vents -saxo, trompeta i trombó- fan una funció harmònica i estilística -més d'ska- a la vegada. Les guitarres i el baix, per la seva banda, aporten amplitud, ja que el seu registre és ampli i poden fer tant de farciment com portar la veu cantant en un moment puntual. 

Us recomanem que visiteu la seva web i escolteu el seu primer disc, Tens pa a l'ull. I estigueu atents, perquè està previst que molt aviat surti el segon treball, encara pendent de nom.

Si teniu ganes de passar-vos-ho bé i sentir bona música, no dubteu en anar a algun dels seus concerts!

Què fem?

Tornem de les vacances de Nadal i, com cada dimarts, us fem cinc propostes musicals per la setmana que ens espera. Esperem que us agradin!

Titot i David Rosell

Titot i David Rosell, dos dels grans músics catalans, actuen junts al Voilà-Cafè Teatre de Manresa. Una bona oportunitat pels que els agradi la música compromesa, un bon exemple és la cançó L’home de Srebrenica, que segur que podreu escoltar. El concert comença a les 11 i l’entrada anticipada val 5€ (7 a taquilla).

Andreu Valor

Una nova generació de cantautors catalans puja amb força. Andreu Valor n’és un dels representants, provinent del País Valencià i divendres 13 actua a Cardedeu. L’actuació comença a les 9 del vespre.

Àcid Úric

També el divendres, el millor rock d’Àcid Úric us espera a la Casilla de les Mines d’Osor, un poblet prop de Sant Hilari. Els podeu escoltar a partir de les 11 de la nit. Us ho recomanem!

Uri Nieto, Dani Bolsa i Marc Prim

Els del Casal l’Esquerda de Granollers proposen tres cantautors per començar l’any, Uri Nieto, Dani Bolsa i Marc Prim. El concert és dissabte 14 a partir de les 10 del vespre i l’entrada és gratuïta. Si teniu ganes de passar una nit amb bona companyia i bona música, ja teniu el lloc.

Gritando en Silencio

I una última proposta que, tot i no ser de música en català, creiem que també val la pena. Els rockers Gritando en Silencio actuen el dissabte 14 al Clap de Mataró. A partir de les 11 de la nit, la banda sevillana presentarà el seu primer treball. 

L'amic Peret

Bon any 2012 a tots i a totes! Recuperem l'activitat freqüent a l'Està Sonant i ho fem no amb un disc, ni una cançó, sinó amb un llibre. En concret, les memòries d'en Peret, titulades "Peret. Biografia interna de la rumba catalana". El músic mataroní celebrarà 77 anys i podrà veure publicat el seu segon llibre, tot i que ell no l'hagi escrit. L'autor de la Biografia interna és Juan Puchades, mentre que "Peret. L'ànima d'un poble" editat per primera vegada l'any 2005, va ser redactat per la seva neboda, Cèlia Sánchez-Mústich. 

Tal com ja es podia esperar, el llibre està farcit d'anècdotes d'un dels músics catalans més particulars de la segona meitat del segle XX. Pare, mare i avui dia avi de la rumba catalana, en ell s'emmirallen grups com Dusminguet, Amparanoia o La Pegatina. Peret va donar a llum el gènere de la rumba catalana a la comunitat gitana, però també va permetre'n l'expansió i el va generalitzar, tot i que no ha estat fins a aquests darrers anys que ha agafat més força. 

És per això que us recomanem que, si en teniu ocasió, us llegiu aquest llibre. Ja sigui per les mil i una curiositats que explica o pel testimoni d'un dels primers músics que va cantar en català per Televisió Espanyola. 

Farem, de passada, un parell d'apreciacions musicals. En contra del que es diu en algunes ocasions, Peret ni toca flamenc ni, tan sols, utilitza guitarra flamenca. El mataroní fa servir la guitarra espanyola clàssica i desenvolupa la rumba com un estil personal. De fet, és l'iniciador del que es coneix com a "ventilador", que és un recurs percutiu que consisteix en picar la caixa de ressonància de la guitarra amb la mà mentre es toca.