Amics, avui és dijous i això vol dir que us hauríem de recomanar
una cançó. Però com ja sabeu, aquesta setmana estem d'especial Sona 9. Així
doncs, i sense més preàmbuls, us presentarem l'últim dels finalistes al concurs:
Bremen.
El conjunt barceloní és, podríem dir, un dels més acústics dels
aspirants a guanyar la gran final de dilluns. I així com ahir no ens atrevíem a
classificar Nyandú dins del folk, amb Bremen la cosa és clara. A més, és un
folk clarament influenciat pel corrent americà. L'ús del banjo n'és un exemple.
O l'harmònica. Instruments que a Europa no són tan habituals però que són
propis de l'estil.
Un altre element característic de Bremen i que no és freqüent és
l'utilització d'un baix acústic. És a dir, un instrument amb forma de guitarra
i per tant amb la sonoritat pertinent però que en comptes de sis cordes, en té
quatre. A més, el registre també és el del baix. Dit d'una altra manera, es
tracta d'un baix que sona com una guitarra.
Acompanyant el baix, hi trobem
una percussió molt suau. No es tracta d'una bateria convencional, sinó que
predomina l'ús d'escombretes, molt típiques del jazz dels anys 20, que
configuren una base rítmica tranquil·la i gens aclaparadora. Es pot percebre clarament a Creix. I és sobre aquest tàndem de baix acústic i bateria reposada que Bremen ubica el gruix de la seva música, les guitarres: una d'acústica, un banjo i elèctrica intercanviables i una altra d'acústica que s'alterna amb harmònica (als vídeos es veu clar).
L'espai sonor, doncs, queda molt ple d'un mateix tipus de sonoritat: la guitarrística. I tot i que no es pot negar que es tracta d'un producte ben elaborat i cuidat musicalment, a nosaltres ens sembla que Bremen peca en aquest sentit. Perquè no té cap element de contrast. I, tot i que repetim, està englobat dins el seu estil, creiem que per acabar de créixer els faltaria buscar, buscar alguna cosa que destaqués, que els acabés de donar un plus de qualitat.
Però bé, no en va han arribat a la final del Sona 9. Els desitgem tota la sort del món i us convidem a escoltar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada