Mentre esperem que arribi la final
del Sona 9, fem un parèntesis per parlar d’un cantant consolidat dins el món de
la música catalana. Us convidem a descobrir Joan Masdéu.
Masdeu fa anys que volta pels
escenaris de les terres catalanes, primer amb Whiskin’s i des del 2009, en
solitari. El resultat de l’aventura ha estat un disc, Casa Murada, que es va posar
a la venda al març i que, aquest dissabte, es presenta a la sala Apolo de
Barcelona.
A l’últim treball, Joan Masdeu es
mou entre la cançó d’autor i el pop-rock català. S’ha de reconèixer
que després de vint anys amb Whiskin’s és difícil treure's de sobre l’etiqueta de
cantant del grup, i més quan la teva veu ha quedat gravada en cançons tan conegudes
com On. Tot i així, Masdeu
aconsegueix imprimir caràcter propi a cada una de les cançons de Casa Murada i, d’aquesta manera, es fa
ben seu el disc.
Casa Murada és la consolidació
de Joan Masdeu en la seva carrera en solitari. Abans però, l’excantant de
Whiskin’s es va atrevir a portar els escenaris una gira que va anomenar Miniatures. El nom és molt gràfic,
ja que Masdeu pujava a l’escenari acompanyat només per la seva guitarra. A
nosaltres, la veritat, ja ens sembla bé perquè creiem que aquest cantautor té una veu
privilegiada, que pot arribar a tenir molt de joc. Ara que ja s’ha fet gran i camina sol, l’animem a explorar i
buscar els límits, tot és qüestió d'experimentar.
Un concert, un
disc, una cançó
El concert: Un que encara no s’ha fet, el d’aquest
dissabte a la Sala Apolo. A més d’escoltar a Joan Masdeu presentant Casa
Murada, podreu sentir altres artistes com Beth o Miquel Abras.
El disc: Casa
Murada. A part de ser el primer disc en solitari de Joan Masdeu, podreu
escoltar la maduresa d’un cantant consolidat dins el panorama musical català.
La cançó: El carrer dels jocs florals. És el single de Casa Murada, una cançó optimista i vital. Un
cop hagueu escoltat la cançó original, us recomanem aquesta versió tan
entrenyable.
L'Està sonant és un blog dedicat a la música catalana. Fa unes hores que he comprat un disc interessant. Pascal Comelade & Cobla Sant Jordi. Bona música i excel·lent presentació, amb dibuixos de Max i una oda al torroellenc Pere Rigau "Barretó" del poeta Enric Casasses.
ResponEliminaOh músics alegres, frescos,
Xaixo, Gili, Barretó...
harmoniosos complexos,
sardanes a ple pistó
i entonar valsos burlescos
amb instruments de cartró.
De Ceret a Barcelona, la música ja està sonant.