Què fem?

Amics i amigues, avui us presentem 5 recomanacions per la setmana que ens espera! Tots els que pugueu, aprofiteu el pont!

Orxata Sound System, At Versaris, Arthur Caravan, Cocomo i Héctor Arnau

Podeu sentir tots aquests músics a la Sala Mirror de València el dia 28 d’octubre. Una molt bona oportunitat de sentir el particular rap dels Orxata. L’entrada val 10€ i la festa comença a partir de les 8 del vespre.

Els Pets

Els clàssics del rock català toquen a una sala de referència de la música en directe, la Stroika de Manresa. Ens hi esperen el dissabte 29 d’octubre a les 11 de la nit. L’entrada anticipada val 15€

Pau Alabajos, Cesk Freixas, Jordi Montañez, Meritxell Gené, Andreu Valor i Josep Romeu

El dissabte 29 d’octubre se’ns gira feina, perquè també podem anar a sentir el cicle de CantsiAutors de Granollers, a la Casa de Cultura de Sant Francesc. Una bona combinació de veus conegudes i per conèixer. L’entrada val 8€ i pels socis, 5.

Sanjosex i Mazoni

Vinga, que aquest és gratis eh! Els podem sentir el dilluns 31 d’octubre a les Barraques de Girona. No us perdeu la Festa Major i, sobretot, l’ambient nocturn que es cou a la Devesa. Bona música i molta festa!

Brams, Strombers, Bongo Botrako, Txarangö i Millor que res

Com que nosaltres celebrem la castanyada i no altres festes anglosaxones d'importació, us presentem el cartell de luxe de la Castanyada Rock a Piera. Serà el 31 d’octubre i hem d’agafar les entrades ràpid, que s’estan esgotant! Les podem comprar a Atrápalo.

La revolta continua

El mític grup Revolta 21 ha anunciat que plega. Ho sabem des de fa uns deu dies, quan ho van fer públic a través del seu facebook. No ens agrada que cap grup es dissolgui, però encara ens sap més greu si es tracta d'un referent dins el seu estil musical. En aquest cas, el rock més dur.

Els Revolta 21 s'han consolidat, al llarg de l'última dècada, com un dels grups més combatius dels Països Catalans. Amb un ideari fermament independentista i d'esquerres, no s'han arronsat ni han perdut mai un alt to reivindicatiu, que els acompanyarà sempre i que els defineix de manera clara i contundent. 

No va ser fins l'any 2003 que van trobar el seu lloc. El 2001 van treure Stop, la primera maqueta, i el 2002 El crit d'un poble, el primer disc. En aquests dos treballs, els músics del Penedès comptaven amb secció de vents i es movien entre estils tan diferents com el rock dur, el metal, hip hop i, fins i tot, reminiscències de reggae. Us recomanem especialment el disc, ja que la fusió és curiosa però no impossible. L'any 2003, dèiem, amb l'entrada del cantant solista Jordi Secall i l'eliminació definitiva de la secció de vents, el grup es va centrar en el hardcore, que ha estat on s'han desenvolupat millor i que els ha permès establir-se a l'escena catalana -especialment independentista- com un grup model. I fins l'any passat, que van treure Sols, el seu darrer disc.

LLETRA VS. MÚSICA

Un dels debats oberts més importants de la història de la música és el de la importància de la lletra en una cançó. Què ha de prevaldre? La discussió sobre la preeminència de la lletra respecte la música i viceversa dura des del temps de les primeres òperes. En el cas de Revolta 21, les lletres són l'element principal. El contingut reivindicatiu i polític moltes vegades queda en un segon pla en corrents com el metal o el hardcore, on la potència dels instruments i el to gairebé agressiu de la música eclipsen el text.

No ens hem de deixar enganyar, però, i hem d'intentar anar més enllà. Escoltar Revolta 21 i no fer cas del missatge que ens volen transmetre és predre's la raó de ser del grup. 

Lamparetes, batiscafos i altres accessoris

Algunes vegades ens sembla que els d’Antònia Font sacsegen el diccionari per fer-ne saltar les paraules i encadenar-les amb molta gràcia. Altres vegades ens deixen sentir històries senceres, o alguna declaració d’amor que, afortunadament, s’allunya de tots els clixés que coneixem (ells ens diran, per exemple, som a les portes de s’infern per tu, i tenc plans de futur). El que ens ha quedat clar és que l’univers creatiu d’Antònia Font és envejable.

A Lamparetes, l’últim CD d’Antònia Font fan un esforç de reducció del surrealisme per fer un disc dedicat en bona part al progrés, a les coses modernes. Sense oblidar, tampoc, un homenatge al cineasta Clint Eastwood.

Pels Antònia Font, la música no és menys important que la lletra. Tot i que algunes de les cançons poden ser aparentment repetitives, la realitat és que els mallorquins fan servir tot de recursos musicals (i extramusicals) que enriqueixen les cançons. Fixeu-vos, si no, amb la incorporació de sons dels primers ordinadors en aquest Batiscafo Katiuscas. I proveu, també, de cantar alguna de les seves cançons, veureu com la línia melòdica és més complicada del què sembla.

Tant Manel, com els Amics de les Arts, els han reivindicat com a referents de la música catalana. Independenment d'això però, tenim ganes que els mallorquins continuïn explotant tant com puguin tota la seva creativitat. Per moltes lamparetes, per molts batiscafos i, sobretot, per moltes alegries!

Un concert, un disc, una cançó

El Concert: El Concert de desembre de 2008 que Antònia Font va oferir al Palau de la Música Catalana, acompanyats per orquestra.

El Disc: Coser i Cantar. El grup mallorquí s’atreveix a editar un recopilatori de cançons acompanyats per l’Orquestra Simfònica de Bratislava. Les mateixes cançons amb una nova sonoritat. Un bon exemple sobre com fer compatibles el simfònic i el pop.

La cançó: Kalgari 88. És amb la cançó que tanquen els concerts de l'última gira. La lletra explica la història de dos patinadors que van als Jocs Olímpics d'Hivern de Kalgari 88, una història que s'allunya de tots els llocs comuns.

P.D. Per cert, impagable la versió country de Tomeu Penya del tema Alegria (Alegria revisitat, publicat per Enderrock).

Despertadors simpàtics

Un dels objectes més odiat transversalment per tota la població catalana és el despertador. Així que, per fer-nos els graciosos, us en presentem uns que ens semblen prou simpàtics. Despertadors atòmics són un grup de Solsona que funciona des de 2007 i que enguany han tret el seu primer disc, l'Ofici del rellotger. Hem triat la cançó Adagio non troppo entre totes les del CD perquè ens ha semblat prou original. Ja veureu que és una espècie de funk bastant aconseguit.

I per si us agrada la música i voleu saber què significa realment el terme Adagio non troppo, us recomanem també el vídeo següent:

Obesitat

Amics i amigues, l'entrada dels dimecres, com ja sabeu, va dedicada a un grup emergent. Avui, però, es tracta d'un cas especial. Parlem d'Obeses. Pot ser que us soni el vídeo de l'APM on un cantant afirma que la seva cançó és possiblement un dels millors temes catalans que s'hagin fet. O quan el presentador li pregunta quin personatge musical li agradaria ser i el cantant respon amb el seu nom. Arnau Tordera, líder dels Obeses, és així. O té intenció de semblar-ho. O és una campanya de màrqueting. En tot cas, volem parlar de música.

L'Aria du l'hermafrodite -al vídeo- és un tema bastant referencial -o això ens sembla a nosaltres- de què significa Obesisme il·lustrat. El nou disc del quartet osonenc és, en el sentit positiu de la paraula, estrambòtic. Hi podem trobar una fusió de l'harmonia més clàssica, la potència dels instruments moderns i fins i tot algun moment de sonoritat exòtica que, reconeixem, ens ha sorprès positivament. I el Pa amb tomàquet. Escolteu-la fins al final. Ningú millor que vosaltres mateixos per jutjar. Tot passat pel sedàs personal de Tordera i complementat amb unes lletres amb més sentit del que pot semblar inicialment.

Us recomanem que escolteu les cançons un parell o tres de cops abans de decidir si us agraden o no. Obeses no és un grup convencional. A banda de les lletres (torneu a sentir El tocador de senyores i penseu, per exemple en la sèrie Nip/Tuck de TV3), els osonencs demostren una àmplia cultura musical per la gran quantitat de recursos harmònics i sonors que utilitzen i que, de vegades, poden no coincidir amb el concepte genèric de rock català. Ens ha agradat particularment l'Ària que us hem penjat, que de modern només té els instruments, ja que pel que fa a forma, és ben bé clàssica.

Ens plau també veure que encara hi ha músics que recorden que no són els primers de fer quatre acords. La inclusió al disc del Duetto buffo di due gatti de Rossini ens ha semblat un gag prou graciós. I escoltar les diferents cançons del disc ens fa suposar que, abans de posar-se a escriure, Tordera ha sentit i estudiat la música a fons. Ho aplaudim. Són més necessaris els músics que els cantants.


Això no ens ha d'impedir, però, fer-li un parell de crítiques. En primer lloc, les cançons ens semblen un punt repetitives. Si bé la majoria d'elles tenen com a pilar central una bona idea musical, en alguns casos queda estancada i no es desenvolupa prou com, almenys a nosaltres, ens agradaria. Finalment, vist el to que utilitza Tordera, potser algú hauria de recordar-li que supèrbia no fa sonar els instruments ni escriu una sola nota. 

Què fem?

Una nova setmana plena de concerts. Si teniu ganes de festa, però, us recomanem que passeu per les barraques de Banyoles!

Dijous 20 d'octubre

Sidonie

Hora: 22:00

Lloc: Sala Apol·lo, C/ Nou de la Rambla, 113. Barcelona

Feliu Ventura

Hora: 21:00

Lloc: Cafè del Teatre. C/ Roca Labrador, 4 bis. Lleida

Albert Freixas al segon cicle d’autor de Mataró

Hora: 21:30

Lloc: Sala El dau, C/ d’en Pujol, 26. Mataró

Dub Inc

Hora: 22:00

Lloc: Sala Clap. C/ Serra i Moret, 6. Mataró

Divendres 21 d’octubre

Pepet i Marieta al Correllengua 2011

Hora: 23:00

Lloc: Teatre Unió Agrícola. Avinguda Manresa, 103. Òdena

Rafa Pons al segon cicle d’autor de Mataró

Hora: 23:15

Lloc: Sala Privat. C/ Francesc Layret, 16. Mataró

Els Catarres

Hora: 23:15

Lloc: Sala Faktoria d’Arts. C/ La Rasa, 64-66.- Terrassa

Dissabte 22 d’octubre

Meritxell Gené i Mínims

Hora: 00:00

Lloc: Dins dels actes del Correllengua 2011. Igualada

Mesclat, Gossos i E-bastard en un concert solidari amb el Txad

Hora: 00:00

Lloc: Pavelló municipal. Navàs

Jordi Montáñez, Cesk Freixas i David Caño al Correllengua 2011

Hora: 18:00

Lloc: Plaça Abat Oliva. Cerdanyola del Vallès

Manel i Mishima - RECOMANAT

Hora: 21:00

Lloc: Auditori – Palau de Congressos. C/ Albert Einstein, 51. Cornellà de Llobregat

El Petit de Cal Eril i Le petit Ramon

Hora: 21:30

Lloc: Cèntric Espai Cultural. Plaça Catalunya. Barcelona

Anna Roig i l’ombre de ton chien

Hora: 21:30

Lloc: Teatre Principal. Carrer del Canonge Beranera, 17. Badalona

Orxata Sound System, El Belda i el conjunt Badaboc, Cataskà i Maitips

Hora: 22:00

Lloc: Centre Cultural Municipal. Plaça del Blat, 1. Valls

La Bundu Band i La Kinki Beat

Hora: 22:00

Lloc: Sala Stroika. Avinguda dels Dolors, 17. Manresa

Dilluns 24 d’octubre

Elèctrica Dharma, El Petit de cal Eril, Obrint Pas, CaboSanRoque, Raydibaum, Inspira, Roger Mas, Mesclat, Rosa Luxemburg i Jordi Molina al Bandautors, homenatge a Esteve Fortuny - RECOMANAT

Hora: 21:00

Lloc: Palau de la Música. C/ Palau de la Música, 4-5. Barcelona

I si us agrada el jazz, passeu pel festival de Cerdanyola del Vallès, que aquest any presenta un programa molt complet!

Créixer amb les cançons

Ens posem una mica nostàlgics per parlar de la música que ens acompanya des de ben petits. D’aquelles cançons de nens sovint només ens queda el record del Sol Solet, la Lluna la Pruna i potser la cançoneta enganxosa d’algun dibuix animat. La tradició de música infantil en català però, és molt més extensa i hi ha cantautors actuals que l'han augmentat.

Xesco Boix, el pioner

Si bé la tradició catalana estava plena de cançons per a nens, Xesco Boix va ser el primer a compondre cançons exclusivament infantils. El cantautor no només es limitava a cantar cançons, sinó que tot ell era un animador, una espècie de showman infantil. Influenciat pel folk americà de Joan Baéz, Bob Dylan i, sobretot per Pete Seeger, el cantautor va acostar als més petits bona música i adequada a la seva edat. Xesco Boix va compondre cançons, però també va recuperar música del cançoner tradicional que es cantaven a pobles de tot Catalunya.

Gràcies a ell va néixer el grup Ara va de bo i, més endavant, l’agrupació de cantautors infantils que portava el nom de Cinc dits d’una mà. Aquest grup, format per Lluís M. Panyella, Noè Rivas, Toni Giménez, Àngel Daban i, és clar, Xesco Boix, van formar un equip de col·laboració dins el camp de l’animació infantil. Per tots aquests cantautors, darrere la cançó hi havia una clara voluntat d'educar els nens i nenes. 25 anys després de la mort de Xesco Boix, les seves cançons continuen sent ben vigents. Qui no coneix aquest Gripau Blau (babau)?

Xesco Boix: "Jo, com a animador, busco de distreure, de distendre, de relaxar, d’entretenir... Però darrera de tot això, s’hi amaguen unes ganes profundes d’educar, i educar, per mi, vol dir bàsicament: ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l’aguait... Les cançons populars, els contes, les rondalles... les danses, el folklore actiu, en resum, ens poden ajudar molt a fer créixer l’Infant, i resulta tan important això, com ho són les matemàtiques"

Uh, oh, no tinc por!

El Club Súper 3 també ha volgut que els nens i nenes catalans poguessin cantar cançons actuals, modernes, ballables i, sobretot, pensades per a ells. Aquests dies s’ha posat a la venda el CD del club amb més socis de tot Catalunya que porta el nom de Uh, oh, no tinc por! La difusió televisiva del Club Súper 3 ha contribuït a la popularització de la cançó infantil, però cal no oblidar la feina feta per altres cantautors i grups d’animació infantil sense tant ressò mediàtic.

El pas entre ser nen i ser adolescent

Sens dubte el grup que més agrada a aquesta franja de nens i nenes (sobretot de nenes) és Les Macedònia. Són un grup de noies que porten nom de fruita i que canten cançons d’un estil pop lleuger, bastant comercial, ballable i enganxós. Les lletres però, no deixen indiferent al seu públic, que s’hi sent molt identificat.