Lamparetes, batiscafos i altres accessoris

Algunes vegades ens sembla que els d’Antònia Font sacsegen el diccionari per fer-ne saltar les paraules i encadenar-les amb molta gràcia. Altres vegades ens deixen sentir històries senceres, o alguna declaració d’amor que, afortunadament, s’allunya de tots els clixés que coneixem (ells ens diran, per exemple, som a les portes de s’infern per tu, i tenc plans de futur). El que ens ha quedat clar és que l’univers creatiu d’Antònia Font és envejable.

A Lamparetes, l’últim CD d’Antònia Font fan un esforç de reducció del surrealisme per fer un disc dedicat en bona part al progrés, a les coses modernes. Sense oblidar, tampoc, un homenatge al cineasta Clint Eastwood.

Pels Antònia Font, la música no és menys important que la lletra. Tot i que algunes de les cançons poden ser aparentment repetitives, la realitat és que els mallorquins fan servir tot de recursos musicals (i extramusicals) que enriqueixen les cançons. Fixeu-vos, si no, amb la incorporació de sons dels primers ordinadors en aquest Batiscafo Katiuscas. I proveu, també, de cantar alguna de les seves cançons, veureu com la línia melòdica és més complicada del què sembla.

Tant Manel, com els Amics de les Arts, els han reivindicat com a referents de la música catalana. Independenment d'això però, tenim ganes que els mallorquins continuïn explotant tant com puguin tota la seva creativitat. Per moltes lamparetes, per molts batiscafos i, sobretot, per moltes alegries!

Un concert, un disc, una cançó

El Concert: El Concert de desembre de 2008 que Antònia Font va oferir al Palau de la Música Catalana, acompanyats per orquestra.

El Disc: Coser i Cantar. El grup mallorquí s’atreveix a editar un recopilatori de cançons acompanyats per l’Orquestra Simfònica de Bratislava. Les mateixes cançons amb una nova sonoritat. Un bon exemple sobre com fer compatibles el simfònic i el pop.

La cançó: Kalgari 88. És amb la cançó que tanquen els concerts de l'última gira. La lletra explica la història de dos patinadors que van als Jocs Olímpics d'Hivern de Kalgari 88, una història que s'allunya de tots els llocs comuns.

P.D. Per cert, impagable la versió country de Tomeu Penya del tema Alegria (Alegria revisitat, publicat per Enderrock).

Despertadors simpàtics

Un dels objectes més odiat transversalment per tota la població catalana és el despertador. Així que, per fer-nos els graciosos, us en presentem uns que ens semblen prou simpàtics. Despertadors atòmics són un grup de Solsona que funciona des de 2007 i que enguany han tret el seu primer disc, l'Ofici del rellotger. Hem triat la cançó Adagio non troppo entre totes les del CD perquè ens ha semblat prou original. Ja veureu que és una espècie de funk bastant aconseguit.

I per si us agrada la música i voleu saber què significa realment el terme Adagio non troppo, us recomanem també el vídeo següent:

Obesitat

Amics i amigues, l'entrada dels dimecres, com ja sabeu, va dedicada a un grup emergent. Avui, però, es tracta d'un cas especial. Parlem d'Obeses. Pot ser que us soni el vídeo de l'APM on un cantant afirma que la seva cançó és possiblement un dels millors temes catalans que s'hagin fet. O quan el presentador li pregunta quin personatge musical li agradaria ser i el cantant respon amb el seu nom. Arnau Tordera, líder dels Obeses, és així. O té intenció de semblar-ho. O és una campanya de màrqueting. En tot cas, volem parlar de música.

L'Aria du l'hermafrodite -al vídeo- és un tema bastant referencial -o això ens sembla a nosaltres- de què significa Obesisme il·lustrat. El nou disc del quartet osonenc és, en el sentit positiu de la paraula, estrambòtic. Hi podem trobar una fusió de l'harmonia més clàssica, la potència dels instruments moderns i fins i tot algun moment de sonoritat exòtica que, reconeixem, ens ha sorprès positivament. I el Pa amb tomàquet. Escolteu-la fins al final. Ningú millor que vosaltres mateixos per jutjar. Tot passat pel sedàs personal de Tordera i complementat amb unes lletres amb més sentit del que pot semblar inicialment.

Us recomanem que escolteu les cançons un parell o tres de cops abans de decidir si us agraden o no. Obeses no és un grup convencional. A banda de les lletres (torneu a sentir El tocador de senyores i penseu, per exemple en la sèrie Nip/Tuck de TV3), els osonencs demostren una àmplia cultura musical per la gran quantitat de recursos harmònics i sonors que utilitzen i que, de vegades, poden no coincidir amb el concepte genèric de rock català. Ens ha agradat particularment l'Ària que us hem penjat, que de modern només té els instruments, ja que pel que fa a forma, és ben bé clàssica.

Ens plau també veure que encara hi ha músics que recorden que no són els primers de fer quatre acords. La inclusió al disc del Duetto buffo di due gatti de Rossini ens ha semblat un gag prou graciós. I escoltar les diferents cançons del disc ens fa suposar que, abans de posar-se a escriure, Tordera ha sentit i estudiat la música a fons. Ho aplaudim. Són més necessaris els músics que els cantants.


Això no ens ha d'impedir, però, fer-li un parell de crítiques. En primer lloc, les cançons ens semblen un punt repetitives. Si bé la majoria d'elles tenen com a pilar central una bona idea musical, en alguns casos queda estancada i no es desenvolupa prou com, almenys a nosaltres, ens agradaria. Finalment, vist el to que utilitza Tordera, potser algú hauria de recordar-li que supèrbia no fa sonar els instruments ni escriu una sola nota. 

Què fem?

Una nova setmana plena de concerts. Si teniu ganes de festa, però, us recomanem que passeu per les barraques de Banyoles!

Dijous 20 d'octubre

Sidonie

Hora: 22:00

Lloc: Sala Apol·lo, C/ Nou de la Rambla, 113. Barcelona

Feliu Ventura

Hora: 21:00

Lloc: Cafè del Teatre. C/ Roca Labrador, 4 bis. Lleida

Albert Freixas al segon cicle d’autor de Mataró

Hora: 21:30

Lloc: Sala El dau, C/ d’en Pujol, 26. Mataró

Dub Inc

Hora: 22:00

Lloc: Sala Clap. C/ Serra i Moret, 6. Mataró

Divendres 21 d’octubre

Pepet i Marieta al Correllengua 2011

Hora: 23:00

Lloc: Teatre Unió Agrícola. Avinguda Manresa, 103. Òdena

Rafa Pons al segon cicle d’autor de Mataró

Hora: 23:15

Lloc: Sala Privat. C/ Francesc Layret, 16. Mataró

Els Catarres

Hora: 23:15

Lloc: Sala Faktoria d’Arts. C/ La Rasa, 64-66.- Terrassa

Dissabte 22 d’octubre

Meritxell Gené i Mínims

Hora: 00:00

Lloc: Dins dels actes del Correllengua 2011. Igualada

Mesclat, Gossos i E-bastard en un concert solidari amb el Txad

Hora: 00:00

Lloc: Pavelló municipal. Navàs

Jordi Montáñez, Cesk Freixas i David Caño al Correllengua 2011

Hora: 18:00

Lloc: Plaça Abat Oliva. Cerdanyola del Vallès

Manel i Mishima - RECOMANAT

Hora: 21:00

Lloc: Auditori – Palau de Congressos. C/ Albert Einstein, 51. Cornellà de Llobregat

El Petit de Cal Eril i Le petit Ramon

Hora: 21:30

Lloc: Cèntric Espai Cultural. Plaça Catalunya. Barcelona

Anna Roig i l’ombre de ton chien

Hora: 21:30

Lloc: Teatre Principal. Carrer del Canonge Beranera, 17. Badalona

Orxata Sound System, El Belda i el conjunt Badaboc, Cataskà i Maitips

Hora: 22:00

Lloc: Centre Cultural Municipal. Plaça del Blat, 1. Valls

La Bundu Band i La Kinki Beat

Hora: 22:00

Lloc: Sala Stroika. Avinguda dels Dolors, 17. Manresa

Dilluns 24 d’octubre

Elèctrica Dharma, El Petit de cal Eril, Obrint Pas, CaboSanRoque, Raydibaum, Inspira, Roger Mas, Mesclat, Rosa Luxemburg i Jordi Molina al Bandautors, homenatge a Esteve Fortuny - RECOMANAT

Hora: 21:00

Lloc: Palau de la Música. C/ Palau de la Música, 4-5. Barcelona

I si us agrada el jazz, passeu pel festival de Cerdanyola del Vallès, que aquest any presenta un programa molt complet!

Créixer amb les cançons

Ens posem una mica nostàlgics per parlar de la música que ens acompanya des de ben petits. D’aquelles cançons de nens sovint només ens queda el record del Sol Solet, la Lluna la Pruna i potser la cançoneta enganxosa d’algun dibuix animat. La tradició de música infantil en català però, és molt més extensa i hi ha cantautors actuals que l'han augmentat.

Xesco Boix, el pioner

Si bé la tradició catalana estava plena de cançons per a nens, Xesco Boix va ser el primer a compondre cançons exclusivament infantils. El cantautor no només es limitava a cantar cançons, sinó que tot ell era un animador, una espècie de showman infantil. Influenciat pel folk americà de Joan Baéz, Bob Dylan i, sobretot per Pete Seeger, el cantautor va acostar als més petits bona música i adequada a la seva edat. Xesco Boix va compondre cançons, però també va recuperar música del cançoner tradicional que es cantaven a pobles de tot Catalunya.

Gràcies a ell va néixer el grup Ara va de bo i, més endavant, l’agrupació de cantautors infantils que portava el nom de Cinc dits d’una mà. Aquest grup, format per Lluís M. Panyella, Noè Rivas, Toni Giménez, Àngel Daban i, és clar, Xesco Boix, van formar un equip de col·laboració dins el camp de l’animació infantil. Per tots aquests cantautors, darrere la cançó hi havia una clara voluntat d'educar els nens i nenes. 25 anys després de la mort de Xesco Boix, les seves cançons continuen sent ben vigents. Qui no coneix aquest Gripau Blau (babau)?

Xesco Boix: "Jo, com a animador, busco de distreure, de distendre, de relaxar, d’entretenir... Però darrera de tot això, s’hi amaguen unes ganes profundes d’educar, i educar, per mi, vol dir bàsicament: ajudar a créixer bé, ensenyar a estimar, el cap clar, el cor net, l’afany de superar-se, el gust afinat, la veu a punt per a cantar, els ulls sempre amatents, com a l’aguait... Les cançons populars, els contes, les rondalles... les danses, el folklore actiu, en resum, ens poden ajudar molt a fer créixer l’Infant, i resulta tan important això, com ho són les matemàtiques"

Uh, oh, no tinc por!

El Club Súper 3 també ha volgut que els nens i nenes catalans poguessin cantar cançons actuals, modernes, ballables i, sobretot, pensades per a ells. Aquests dies s’ha posat a la venda el CD del club amb més socis de tot Catalunya que porta el nom de Uh, oh, no tinc por! La difusió televisiva del Club Súper 3 ha contribuït a la popularització de la cançó infantil, però cal no oblidar la feina feta per altres cantautors i grups d’animació infantil sense tant ressò mediàtic.

El pas entre ser nen i ser adolescent

Sens dubte el grup que més agrada a aquesta franja de nens i nenes (sobretot de nenes) és Les Macedònia. Són un grup de noies que porten nom de fruita i que canten cançons d’un estil pop lleuger, bastant comercial, ballable i enganxós. Les lletres però, no deixen indiferent al seu públic, que s’hi sent molt identificat. 

Un quart de segle amb els Lax

Un quart de segle. És el temps que porten Lax’n’busto fent música en català a dalt dels escenaris. Van néixer al mateix any que Els Pets, i com ells, pertanyen a aquella espècie de grups que tenen corda per estona. I com que no es poden fer 25 anys sense celebrar-ho, els Lax’n’busto van començar una gira per Catalunya que els va portar fins al Gran Teatre del Liceu.

Els Lax’n’busto s’etiqueten dins del gènere, més o menys ampli, del rock català. Durant aquests 25 anys s’han fet grans i han tingut la virtut de l’evolució, que no sempre és fàcil. Les primeres cançons més estripades com Toca’m els ous Maria  o Miami Beach continuen sonant als concerts amb molt d’èxit, però els últims discos han guanyat en qualitat musical i instrumental, sense abandonar l’estil propi.

Sobre la trajectòria musical dels Lax cal destacar un punt d’inflexió, l’any 2006. Just quan complien les dues dècades Pemi Fortuny, el cantant, va deixar el grup per marxar a Sierra Leone en un projecte solidari. Però els Lax continuaven, no es volien quedar sense veu i aquell mateix any van incorporar Salva Racero com a cantant del grup.

Un concert, un disc, una cançó

El concert: El Liceu és una sala de concerts amb solera, i més si hi vas per celebrar-hi els 25 anys. Per això, ens quedem amb el concert del 15 d’abril d’aquest any, a la casa de l'òpera.

El CD: Amb tu, un disc enregistrat en directe que inclou els grans èxits del grup. L’emoció del públic i del grup concentrades en un CD!

La cançó: Difícil, molt difícil... No és la cançó més clàssica dels Lax’n’busto, però ens agrada molt; es diu El blues del diumenge i és del disc Relax (2007). Potser més d’un se sentirà identificat amb la lletra...

El vaixell de la iaia

Avui us presentem una cançó minimalista, capaç d’emocionar qualsevol que se l’escolti. Amb només l’ acompanyament senzill d’una guitarra acústica i la melodia suau del cantant es pot crear una atomsfera d’emoció continguda. La cançó es diu El meu vaixell i és del grup La iaia, els guanyadors del Sona9 de l’any passat. Un grup relativament jove que durant els últims mesos ha aconseguit fer-se un lloc dins del panorama musical català.

El meu vaixell és una cançó llarga amb una lletra emotiva que parla de l’enyorança. Fixeu-vos amb un petit truc tecnològic: el cantant grava fragments de la cançó per després poder-hi afegir segones veus i nous acords de guitarra.