L'amic Peret

Bon any 2012 a tots i a totes! Recuperem l'activitat freqüent a l'Està Sonant i ho fem no amb un disc, ni una cançó, sinó amb un llibre. En concret, les memòries d'en Peret, titulades "Peret. Biografia interna de la rumba catalana". El músic mataroní celebrarà 77 anys i podrà veure publicat el seu segon llibre, tot i que ell no l'hagi escrit. L'autor de la Biografia interna és Juan Puchades, mentre que "Peret. L'ànima d'un poble" editat per primera vegada l'any 2005, va ser redactat per la seva neboda, Cèlia Sánchez-Mústich. 

Tal com ja es podia esperar, el llibre està farcit d'anècdotes d'un dels músics catalans més particulars de la segona meitat del segle XX. Pare, mare i avui dia avi de la rumba catalana, en ell s'emmirallen grups com Dusminguet, Amparanoia o La Pegatina. Peret va donar a llum el gènere de la rumba catalana a la comunitat gitana, però també va permetre'n l'expansió i el va generalitzar, tot i que no ha estat fins a aquests darrers anys que ha agafat més força. 

És per això que us recomanem que, si en teniu ocasió, us llegiu aquest llibre. Ja sigui per les mil i una curiositats que explica o pel testimoni d'un dels primers músics que va cantar en català per Televisió Espanyola. 

Farem, de passada, un parell d'apreciacions musicals. En contra del que es diu en algunes ocasions, Peret ni toca flamenc ni, tan sols, utilitza guitarra flamenca. El mataroní fa servir la guitarra espanyola clàssica i desenvolupa la rumba com un estil personal. De fet, és l'iniciador del que es coneix com a "ventilador", que és un recurs percutiu que consisteix en picar la caixa de ressonància de la guitarra amb la mà mentre es toca.