2.11.11

Visca el tofu


El Sona9 ja té finalistes! És per això que a l'Està Sonant obrim un monogràfic especial, que servirà perquè us feu una idea de qui són i què fan els quatre grups afortunats (o no). Per començar, The Mamzelles. Me sobren paraules davant la seva presentació.


Ens agrada (i no només a l'últim segon) l'alt grau d'atreviment d'aquestes noies. La seva posada en escena és trencadora i tot el que sigui experimentar és positiu per a la cultura i per a la música. Si us som sincers, estem esperant que treguin més vídeoclips (a part del dels pardals), ja que ens ha semblat sensacional la potència artística derivada de la combinació de la música i la imatge.

Si assistiu a qualsevol dels seus directes veureu, però, que el ventall de possibilitats que ofereixen les tres mamzelles és ben ampli. Escudat en tres personatges de ficció (Mamzelle Raibo, Mamzelle Mess i Mamzelle Mali), el trio barceloní és un show ambulant que domina la perfomance a la perfecció. La incorporació de minigags a les cançons els dóna versatilitat per moure's entre la música i el teatre de tal manera que, a nosaltres, ens sembla original.

I pel que fa a la música, és difícil fer-ne una anàlisi independent de la posada en escena i la lletra, però no per això s'ha de menysprear. The Mamzelles aposta per omplir l'espai sonor amb un element principal, les tres veus, sobre un coixí de guitarra/es i en alguns casos percussió, trompeta, fins i tot algun cello... És una aposta arriscada, no es pot negar, però amb bon gust es pot arribar molt lluny. La construcció de les veus està feta amb cap i coneixement i per això no sona buit. Al contrari, la distribució harmònica dóna cos i personalitat. 

Finalment, un apunt per a les lletres. Darrere la cortina de la imatge pallassa i excèntrica, trobem un missatge prou interessant. Entre ètica i moral i La generació del tofu en són dos exemples. I la toquen prou. Això sí: si us plau per favor, no és Diumenge PEL matí, és diumenge AL matí. Siguem curosos a l'hora d'escriure, sobretot quan hem de fer públic el nostre text o cançó. Les orelles ja pateixen prou.

Molta sort!

3 comentaris:

  1. Anònim9.11.11

    No podríem estar més contentes al llegir aquesta crítica! Moltes gràcies per aquest boníssim anàlisi, ens ha fet somriure exageradament!! Ah, volíem aclarir tot el tema de l'error a la cançó de Diumenge, vam adonar-nos de l'errada poc després d'escriure la cançó, però després d'un llarg debat (encara que no ho sembli donem moltes voltes a les coses) vem decidir no canviar-ho. El motiu és que nosaltres lluitem per una gran espontaneïtat i sinceritat en la nostra música, volem que tot el que fem surti tal i com ho sentim i volem transmetre-ho tot tal com raja. I així ho vam fer, amb errors inclosos que encara que convidin a tapar-se les orelles formen part de la nostra veritable manera d'expressar-nos, el nostre català col.loquial està ple d'errors. Dit d'una altre manera, amb la nostra música volem fer un retrat exacte de la nostra realitat i els errors en la parla formen part d'aquesta realitat. Moltes gràcies per tot, seguirem donant voltes a aquest tema ja que ens sembla prou interessant.

    Un petó ben ben ben ben ben ben gros!!!

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Noies, la veritat és que ha estat una sorpresa molt agradable haver-vos descobert i estem contents que us agradi la crítica.Sobre el petit problema del diumenge pel matí, tampoc hi volem donar més importància. Al capdevall, tots hem cantat amb totes les nostres forces "però dins la meva copa veig REFLEXADA la teva llum", i no ens ha passat res ;)
    Molts èxits!

    ResponElimina