Seguim amb l’especial
Sona 9 i avui us presentem els segons finalistes, radicalment oposats a TheMamzelles. Ells són Alls nous piquen
i aquest és el seu tema de presentació al Sona 9, L’Estel perdut. És una cançó recuperada i remodelada del seu antic
grup ja dissolt Anterior Lasser i
sona així.
Alls nous
piquen és
una banda de rock experimental, no apte per a oïdes massa delicades, amb un
punt psicodèlic i amb una energia desbordant. Es presenten com una banda de
rock clàssic: guitarra elèctrica, baix, teclats, bateria i cantant, però la
seva música s’acosta al hardcore i al rock abstracte. Ara bé, també els hem pogut
escoltar en versió acústica, molt més tranquil·la, però igualment interessant.
D’aquest grup palafrugellenc ens n’agrada la contundència,
l’energia que desprenen i, sobretot, que s’hagin atrevit amb un tipus de música
que no és la moda imperant, almenys en el panorama musical català actual. Nosaltres
pensem que la varietat sempre és benvinguda. Alls nous piquen però, no inventen res, beuen dels clàssics
catalans i, evidentment, d’altres bandes de hardcore i rock dur.
Diuen ells mateixos, i nosaltres ho subscrivim, que el
seu grup és com els alls tendres, poden agradar o desagradar, però no deixen
indiferent a ningú. També fan saber a tothom que els vulgui escoltar que són tan
empordanesos com Josep Pla, tan surrealistes com Dalí i tan misteriosos com
Josep Puntí. De moment, nosaltres pensem que encara són un grup massa jove per
jutjar si ho han aconseguit, però la veritat és que ens agraden els referents
que han triat.
Des d’aquí, molta sort per la final del Sona 9!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada