El vaixell de la iaia

Avui us presentem una cançó minimalista, capaç d’emocionar qualsevol que se l’escolti. Amb només l’ acompanyament senzill d’una guitarra acústica i la melodia suau del cantant es pot crear una atomsfera d’emoció continguda. La cançó es diu El meu vaixell i és del grup La iaia, els guanyadors del Sona9 de l’any passat. Un grup relativament jove que durant els últims mesos ha aconseguit fer-se un lloc dins del panorama musical català.

El meu vaixell és una cançó llarga amb una lletra emotiva que parla de l’enyorança. Fixeu-vos amb un petit truc tecnològic: el cantant grava fragments de la cançó per després poder-hi afegir segones veus i nous acords de guitarra. 

La sal de Molins de Rei

Ja som a dimecres i això vol dir que tenim un nou grup emergent que us pot interessar. Aquesta setmana no es tracta d'una formació, sinó d'una jove cantautora. Us presentem, des de Molins de Rei, Irene Terrón.

Pels amants de les veus femenines (si ho sou també de les dones en general us posarem en contacte amb ella), Terrón és tot un descobriment. Us recomanem que torneu a escoltar el vídeo, aquesta vegada amb els ulls tancats. Notareu la diferència. Tot i faltar-li un punt de maduresa, la jove cantant de Molins de Rei aconsegueix crear una atmosfera interessant. Us convidem -si podeu- a assistir als seus concerts i a comprar-li la maqueta que tot just ha tret del forn aquesta setmana. 

Sense fer escarafalls, Irene Terrón és capaç de plantar-se amb només una guitarra a l'escenari i exprimir les possibilitats de la seva veu, que no són poques. La simplicitat instrumental que l'acompanya no és un inconvenient ni tampoc un element negatiu, com passa quan no es té una idea clara de què es vol fer. Al contrari, no es tracta només de rascar. Terrón es construeix un coixí harmònic còmode sobre el qual se'n surt prou bé. 

A nosaltres, personalment, ens ha agradat més quan canta en català que no pas en castellà, però ja sabem que tot són gustos. D'altra banda, creiem que és una veu encara per créixer, i esperem que així sigui. Ens mantidrem alerta a la seva progressió. 

Què fem?

Ja som a dimarts i això vol dir que falta un dia menys pel cap de setmana! Mentrestant, us podeu anar llegint l’agenda dels propers dies.

Dimarts 11 d'octubre

 Jordi Montañez i Pol Jubany a la 17a botifarrada a la hispanitat

Hora: 20:00

Lloc: Plaça de l’Ajuntament. Mataró

El veïnat, Ebri knight i Eina

Hora: 22:00

Lloc: Plaça de l’Ajuntament. Mataró

Antònia Font

Hora: 22:00

Lloc: Teatre de la Passió, C/ Anselm Clavé, 109. Olesa de Montserrat

Bongo Botrako

Hora: 23:30

Lloc: Carpa Jove. Albatàrrec (Lleida)

Dijous 13 d’octubre

Skarlatines i Dj Jackrabbit

Hora: 22:30

Lloc: Jazz Cava, C/ de Sant Miquel dels Sants, 1. Vic

Jofre Bardagí al segon cicle d’autor de Mataró

Hora: 20:30

Lloc: Sala El dau, C/ d’en Pujol, 26. Mataró

Divendres 14

Unnamed 4, Hyde i Anterna

Hora: 20:30

Lloc: Sala KGB, C/ de l’Alegre de dalt, 55 bis. Barcelona

The bon Scott band

Hora: 21:00

Lloc: Music Hall, Rambla de Catalunya, 2-4. Barcelona

Cesk Freixas al Correllengua 2011 -  RECOMANAT

Hora: 21:30

Lloc: Ateneu Pablo Picasso. Passatge Sant Ramon, 2. Viladecans

Dissabte 15

Roger Mas al Correllengua

Hora: 18:00    

Lloc: Plaça Porxada. Sant Hilari Sacalm

Guevara

Hora: 21:00

Lloc: Sala Bikini, C/ Déu i Mata, 105. Barcelona

Skarlatines

Hora: 23:00

Lloc: El Tràmit. La Bisbal de l’Empordà

Els Pets

Hora: 22:30

Lloc: Sala La Faktoria, C/ de la Rasa, 64-66. Terrassa

Kayo Malayo i Skandal Públic

Hora: 23:00

Lloc: Ronda Moreta, 20. Berga

Brams i Obeses

Hora: 23:30

Lloc: La Carpa. Roda de Ter

Diumenge 16

Canimas al segon cicle d’autor de Mataró

Hora: 20:30

Lloc: Sala El dau, C/ d’en Pujol, 26. Mataró

Mazoni- RECOMANAT

Hora: 21:00

Lloc: Sala Apol·lo, C/ Nou de la Rambla, 113. Barcelona

Dilluns 17

Feliu Ventura

Hora: 21:00

Lloc: Orfeó Martinenc, Av. Meridiana, 97. Barcelona

Cesk Freixas

Hora: 21:00

Lloc: C/ Alfons XII, 14-16. Manresa

Volem treure un disc

Fa temps que sentim a dir que la indústria discogràfica va de baixada, que ja no es venen CD, que la pirateria ha fet molt de mal, que el disc ja no és un negoci... I tot i així, els grups tenen la necessitat de passar per un estudi de gravació, d’editar un CD i d’enregistrar les pròpies cançons.

Les discogràfiques no s’arrisquen i sovint els nous grups han d’autofinançar les hores de gravació i les còpies produïdes. Però la música no s’acaba i els grups inventen noves maneres de fer arribar les cançons.

Grups clàssics, el CD de tota la vida

És el cas dels Amics de les Arts que, per cert, acaben d’aconseguir el Disc d’Or! La música dels amics es pot escoltar de forma gratuïta al myspace del grup, però si vols tenir les cançons has de passar per la botiga (física o virtual) i comprar el CD.

Grups mixtes, descàrrega o compra

El grup de rumba La Pegatina ha optat per l’opció de vendre el CD i, alhora, permetre la descàrrega de les cançons. Ei, però que ningú en faci un ús lucratiu!

Grups socialitzadors, música gratuïta per a tothom
Els Catarres creuen que el negoci de la música no és als discos. Per això, des del primer dia van permetre descarregar-se les cançons des de la seva pàgina web. De moment, la jugada els ha sortit molt bé! Això sí, qui vulgui comprar cançons dels Catarres a l’itunes, també pot fer-ho.

Grups cooperatius, cançons finançades entre molts

Cesk Freixas ha iniciat un projecte de micromecenatge a través de Verkami per finançar el nou CD. El cantautor s’havia proposat aconseguir 7.500€ i de moment ja en porta gairebé 10.000 (i encara queden dues setmanes!).

Què és Verkami? El funcionament de Verkami és senzill, va dirigit a creadors independents que busquin fons de finançament pels seus projectes a través del micromecenatge. A canvi, els mecenes, que poden ser qualsevol de nosaltres, reben recompenses diferents segons la quantitat aportada. En el cas de Cesk Freixas, les recompenses van des de l’aparició als agraïments del CD fins a un concert privat del cantautor. De moment, la iniciativa ha donat molt bons resultats.

Ja ho veieu, treure un disc no és fàcil, però tot és posar's-hi.

Els incansables de Constantí

Inaugurem l’entrada dedicada als grups consolidats amb un grup que va néixer a Constantí, Els Pets! L’any 91 Sau, Sopa de Cabra, Sangtraït i els Pets omplien de gom a gom el Palau Sant Jordi. De les quatre bandes, els  tarragonins són els únics “supervivents” d'aquesta generació.

L’aventura però, començava uns quants anys més enrere, justament la nit de Nadal del 85, data del primer concert. L’èxit els va arribar relativament ràpid, primer per les comarques tarragonines i més endavant per tot Catalunya.

Lletres ben treballades i compromeses, música influenciada pel soul i admiració incondicional pels Beatles són algunes característiques d’un grup que amb els anys s’ha anat enriquint musicalment. Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres són l’ànima del grup, la resta de la banda ha variat al llarg de tota la trajectòria. Tot plegat forma part d'una història d’èxits que costen de resumir en poques línies.

Si hem de triar un concert ens quedem amb el del Moll de la Fusta (Barcelona 96), que va arribar als 60.000 espectadors. I un CD? Indubtablement el “Bon Dia” (1997) que va trencar rècords amb més de 100.000 còpies venudes. La cançó ja és més difícil, per això li deixem triar al mateix Lluís Gavaldà. A una entrevista a 365d365e va dir que de totes les cançons dels Pets, Agost és de la que se sent més orgullós. 

El pròxim projecte es diu Els pets fan més teatre i és una gira renovada de Els pets fan teatre. I és que amb tants anys de carrera, un té temps de fer gairebé de tot!

Benvolguts!

Arriba el dijous a l'Està Sonant i això vol dir que us pengem la cançó de la setmana. Per començar no arrisquem gaire i apostem per un èxit gairebé assegurat: Manel. Un tema molt adequat per a la primera setmana, que encara estem de presentacions. Per aquells que no la conegueu, Benvolgut obre el segon disc dels Manel i ha estat molt ben rebuda per part de la crítica. Entendre la lletra ja és qüestió d'experts, però us animem a provar-ho. Esperem que us agradi i que ens dongueu la vostra opinió!

Acceptem peticions per a la cançó de la setmana a estasonant@gmail.com. Envieu-nos un correu i penjarem la vostra proposta!

L'Empremta de Kòdul

Amics i amigues, avui us presentem el primer grup emergent català del nostre blog: Kòdul. Es tracta d'una formació que ja fa anys que corre pels escenaris i que, finalment, sembla que s'està fent un nom al panorama musical català. Després d'una primera maqueta, els bagencs s'han curtit, tocant per tota l'orografia catalana i rebent primers premis en concursos com l'Amplifica't, l'Esclat i el Fruits Rock. Finalment presenten el seu primer disc: Empremta. 

És compromès, amb un missatge polític molt reivindicatiu i la voluntat clara de defensa dels Països Catalans. Si us agrada la música valenta, no us el podeu perdre per res. Ara bé, que ningú es pensi que Kòdul és només una colla d'indepes amb un micro davant. No. Són molt més que això. Les lletres estan elaborades amb sentit i poques vegades es pot dir que trontollin. La secció de vents és també un actiu important del grup, que dóna l'aire d'ska que moltes vegades els caracteritza. Però si en alguna cosa destaca Kòdul és en el seu conjunt. El grup pot presumir de personalitat i potència amb una base de percussió molt complerta; teclats, guitarres i baix que donen gruix harmònic i, l'última incorporació, un Dj que equalitza en directe la feina de la resta dels integrants i hi afegeix un punt electrònic molt caracterísic.  

Com ja us podeu imaginar, doncs, la producció ha estat llarga. Però ha valgut la pena. Es tracta d'un treball molt aconseguit que sens dubte reflecteix què és i, sobretot, què pot arribar a ser Kòdul. Això sí, el disc no supera el directe d'aquests joves músics. La posada en escena és prou espectacular com perquè no us els perdeu si en teniu la oportunitat,.Transmeten una força, energia i entusiasme que pots grups poden aconseguir. 

Només un aspecte negatiu. Kòdul té potencial com per no deixar-se influenciar per altres grups, ja més consolidats, que els són propers en estil i que de vegades semblen imitar. És difícil començar amb una fórmula totalment pròpia i mantenir-la durant anys, però val la pena saber trobar un espai que puguin reivindicar com a grup i que els identifiqui més encara.