Què fem?

Ja arriba el Nadal! Aquest any diumenge 25, qui sap si el que ve dissabte 23... Però en fi, no ens posem en qüestions tan populars i anem a allò que ens ocupa: l'agenda de la setmana. I per mostrar-vos que, malgrat tot, estem joiosos en aquestes dates senyalades amb vermell al calendari, comencem amb un regal. Un triple concert.

Mishima

El grup tocarà dimecres, dijous i divendres a l'Heliogàbal de Gràcia (C/ Ramon i Cajal, 80, Barcelona). Sigueu prestos amb les entrades! Per demà ja no en queden i pinten bastos per dijous i divendres. Hora: 22:00.  Preu: 10 €.

La Kinki beat

I pels qui vulguin festa, doncs divendres imprescindible ser a Santa Perpètua de Mogoda! No us penseu però que ho faran amb la formació habitual. Després de la gira de presentació de l'últim disc, els pierencs han decidit deixar descansar els instruments i apostar exclusvament pel sound system. Actuaran a les 23:00h al Camp Bernades (Camí de l'Aplec, sn). Entrades a 5 €. 

Pastorets Rock + Reclam

Els castellers de la Vila de Gràcia celebren el seu 15è aniversari i res millor que un bon concert per commemorar-ho! El preu és simbòlic (només 3 €) i la gresca està assegurada tota la nit. Dia: divendres. Hora: 23:00. Lloc: C/ Gran de Gràcia, 190, Barcelona.

Gossos

El dia de Nadal, després de menjar moltes neules i turrons, tots cap a Manresa a sentir Gossos. Sempre serà una bona excusa per tallar les sobretaules eternes que no s'acaben mai... Segur que més d'un pagarà els 15 € de l'entrada encantat. Apunteu: sala El Seliu (Pl. Valldaura, 1) a les 22:30.

Mägo de Oz

No us espanteu! No ens ha abduit cap àlien. Però de tant en tant va bé recordar algun grup com aquest. La sala Razzmatazz (C/ dels Almogàvers, 122) els acollirà per Sant Esteve així que ja ho sabeu: al mínim perill de tietes/cunyades/sogres teniu una via d'escapament. 


Per a més informació: www.altaveu.cat  

Els cants aborígens catalans

La música d’arrel tradicional catalana és rica i variada, sovint sorprenent, sobretot quan coneixem projectes com el del Pandero Quadrat. Ens expliquem!

Detall d'un pandero quadrat

Fa deu anys el músic Guillem Ballaz, component del grup de folk Sol i Serena, va començar a investigar un tipus de cant oral improvisat, interpretat per dones i acompanyat per un pandero quadrat de dimensions considerables.

Els orígens d’aquesta música, cants aborígens catalans, és incert. Els primers documents daten del segle XVI, però la història es remunta més enrere. Només se sap que els cants són recurrents a diferents punts del Principat i de la Franja de Ponent, en canvi, no se n’han trobat indicis ni al País Valencià ni a les Illes. Segons Ballaz, aquests cants són “una mena de hip hop femení ancestral català”.

Des del descobriments dels cants, Guillem Ballaz ha recorregut diferents escenaris catalans per presentar un espectacle basat en els cants improvisats, acompanyats per un trio de músics que construeixen la base harmònica i rítmica del cant (es diu que la millor improvisació és la que està preparada!). Si els espectadors s’animen poden intervenir a l’espectacle i, d’aquesta manera, es produeix una interacció privilegiada entre públic i intèrprets. El resultat és que cada concert és ben diferent.

El projecte però, no s’acaba amb els concerts. Guillem Ballaz i companyia s’han proposat enregistrar un CD i, per fer-ho, han decidit fer servir el sistema de micromecentatges de Verkami. Si tot va bé, el disc es començarà a gravar a finals de desembre!

Sanjosex, la nova cançó d'autor

Ni ens n’hem adonat i una altra vegada som divendres! Conseqüències immediates: 1) ja queda menys pel cap de setmana, 2) els d’aquest bloc parlem d’un grup consolidat. Avui a l’Està Sonant us proposem conèixer un cantautor de nova generació, l’empordanès Sanjosex.

Amb una guitarra i una veu peculiar, potser no de les més privilegiades, tot i que amb molta personalitat, Carles Sanjosé (Sanjosex) va començar la carrera musical el 2000. El primer disc però, no es va gravar fins el 2005 i va rebre el nom de Viva!. Va ser el punt de partida d’un artista que fins avui no ha parat de créixer.

La música de Sanjosex té la base a la cançó d’autor, amb influències del folk d’Estats Units, tot i que s’allunya d’etiquetes massa estrictes. Des del pop fins al jazz, el cantautor revisita diversos estils musicals per crear cançons amb marca Sanjosex. Uns temes que es caracteritzen per l’ús de tempos pausats i el predomini de la veu per sobre la instrumentació.

La varietat estilística es reforça gràcies a la banda que acompanya al cantautor, un baix, una bateria i un saxo, instruments molt versàtils que s’adapten amb facilitat a tots aquests estils. I per acabar, un apunt final sobre les lletres, d'inspiració quotidiana i amb la particularitat que n’hi ha vàries relacionades amb l'Empordà natal del cantautor, com Baix Ter Montgrí.

Un concert, un disc, una cançó

El concert: L’octubre de 2010 al Palau de la Música on va inaugurar el cicle Bandautors.

El disc: Viva! El primer disc de Sanjosex. Gràcies al CD es va donar a conèixer al gran públic i li van arribar els primers èxits

La cançó: Temps o rellotge, un dels temes més coneguts de Sanjosex. Us deixem amb aquesta cançó i ens retrobem dilluns.

Tots els motors dels PulpoFont

Avui, la cançó de la setmana és d’Antònia Font, això sí, revisitada pels PulpoPop. Us presentem Tots els motors.

El repte no era fàcil. Tots els motors d’Antònia Font és una cançó tan rodona que versionar-la bé es converteix en un repte per qualsevol grup. El resultat que han aconseguit els PulpoPop és l’equilibri perfecte entre mantenir l’essència de la cançó i alhora, versionar-la segons l’estil del grup que la reinterpreta.

Els PulpoPop, finalistes del Sona9 de l'any passat, han fet la cançó pel disc Versions Alògenes, un CD que recull diversos temes d’Antònia Font interpretats per més de 20 artistes catalans. 

Banderoles làser

"S'esdevé una metamorfosi on hom no sap si està a un ball de plaça o a una rave. Les banderoles s'han convertit en làsers i  llums de neó, els entremesos ara són podis amb gogós, uns cambrers d'aspecte futurista serveixen gots de tub. Robes provocatives i arrapades, engominats ells i maquillades elles, balls que desafien la llei de la gravetat...". Ells són Borinots tqt, finalistes del Sons de la Mediterrània d'aquest any, i així s'autodefineixen. Sens dubte, un dels grups més sorprenents que hem sentit últimament.

No us penseu que no teníem ganes de treballar, però és que la descripció que fan d'ells mateixos els Borinots ens ha semblat molt fidel i ben trobada. Escolteu sinó Segant Cintes o algun altre tema de la seva web. La barreja d'estils tan oposats com l'electrònica i la música tradicional catalana només pot donar un resultat així de trencador. M'exalta el nou i m'enamora el vell, deia J.V. Foix. Doncs una mica va per aquí. És el que ells anomenen electrofolk. Es tracta d'un producte molt fora del corrent i per això els aplaudim. Les apostes arriscades i poc convencionals són el que fan avançar la música tot i que justament per això, per poc convecionals, són escasses.

Pel que fa a la part electrònica, doncs poca cosa a dir. Un tipus de música prou extès però que moltes vegades és banalitzat -o bé per qui l'escolta o directament pel qui el fa. No és el cas de Borinots, que demostra un bon criteri en el tractament dels sons. Especialment quan els ha de lligar amb la formació tradicional que incorpora: la cobla de tres quartants.

Els qui penseu que aquesta denominació té relació amb les sardanes, doncs heu encertat. La cobla de tres quartans és justament la predecessora de la cobla actual. S'anomena així perquè comptava amb tres músics: flabiol i tamborí, cornamusa i un instrument de tipus inxa. A poc a poc i bona lletra. El flabiol no té misteri. La cornamusa és una espècie de sac de gemecs i els inxes són els instruments de la família del tible i la tenora. Borinots toquen amb tarota, però també s'hi poden trobar gralles, primes o les arxiconegudes xeremies. Aquesta formació és pròpia de la segona meitat del XIX i principis del XX i va conviure amb la cobla moderna. Moltes vegades també se'ls afegien altres músics, especialment de metall. 

Després de la guerra civil la cobla de tres quartans va quedar a l'oblit però a partir dels anys 80 es va recuperar i de fet hi ha altres grups -més tradicionals- que la mantenen. Molta sort a tots ells, inclosos els Borinots. Per ser valents i per parir una música tan original. 

Què fem?

Com cada dimarts, avui hem triat cinc recomanacions per anar planificant la setmana. Esperem que us agradin!

Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Joan Colomo i Mazoni

L’emisora amb més música en català, iCat FM, celebra el cinquè aniversari. I ho fa, com no pot ser d’altre manera, amb un concert. Aquest dijous 15 de desembre podreu escoltar a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, Joan Colomo i Mazoni. Podeu demanar les entrades a iCat FM. No us ho perdeu!

Fish Sounds, Nyandú i Cálido Home

Al Centre Artesà de Gràcia us esperen, aquest divendres, Fish Sounds, Nyandú, guanyadors del Sona 9 i Cálido Home. Si encara no coneixeu aquests tres grups, teniu una bona oportunitat per descobrir-los.

El Petit de Cal Eril, Catarres, E-Bastards i altres

Divendres i dissabte us espera el Festival Argila Pop de Quart. Podreu sentir grups coneguts com els Catarres o el Petit de Cal Eril i també tindreu l’oportunitat de descobrir nous grups, ja que tocaran els grups finalistes del concurs de maquetes del festival. Si teniu ganes de festa, no hi falteu!

Pau Vallvé

El músic i productor polifacètic, Pau Vallvé, tanca la gira del disc “2010” a l’Auditori de Barcelona, aquest dissabte. Les entrades valen 15€. És una bon moment per sentir-lo en solitari, perquè a partir del 2012 s’incorpora a la banda que acompanyarà la gira de Maria Coma. Us ho recomanem!

Diada de la rumba

Rumberos! Aquest diumenge no podeu faltar a la Sala Apolo, a partir de les 6 de la tarda. Hi toquen Sabor de Gràcia, La Màlaga, Arrels de Gracia, Gertrudis, Rumba Expresso i tants altres que ens és impossible dir-los tots. L’entrada és gratuïta i la festa assegurada.   

Raó de música

Toti Soler ha tornat a treure disc. Després de dos anys de pausa editorial, l'infatigable músic de Mataró publica aquesta tardor el seu àlbum número -atenció- 29. I no ho fa sol. L'acompanyen la seva filla, Laia Soler; Montse Vellvehí, Gemma Humet, Luisa Oswaldo Cruz i Sílvia Pérez Cruz. El CD inclou, a més, una sèrie de poemes de Joan Vinyoli musicats pel pare de Toti Soler, Jordi Soler Bachs (o Toti Soler primer).

Raó de viure és un treball de maduresa. Com els agrada dir als més tradicionals, cuinat a foc lent. La música respira, la música és serena, és plàcida. Tres factors hi influeixen. Primer: la matèria prima, definida per la simplicitat dels sons i l'harmonia reposada que acompanya i amorteix la veu. Això, que sembla una obvietat, no ho és tant quan es tracta d'acompanyar poemes musicats, com passa en el disc. Cal un gran coneixement de l'instrument -la guitarra- per construïr un suport eficaç però difús, present però sempre en segon pla, ja que el protagonisme ha de recaure en el text.  

El segon factor és el bon gust i la qualitat musical dels intèrprets. No descobrirem aquí qui és Toti Soler, però tampoc Sílvia Pérez Cruz, ni la Montse Vellvehí, ni totes les altres aparicions del CD. La musicalitat que duen a dins aquesta gent és profunda, especiament en el cas de Soler. Antoni Ros Marbà, el reputat director d'orquestra català, diu, mig en broma, que hi ha tres tipus de persones que es dediquen a aquest ofici: músics, instrumentistes i tocadors, i que de músics, a les formacions, n'hi ha ben pocs. A l'Està Sonant considerem que Toti Soler s'ha guanyat el qualificatiu de músic amb escreix.

La musicalitat, però, no pot anar sola. És necessari el domini de la tècnica per a poder executar una obra amb nivell. I aquest és el tercer factor. El control del so per part de Soler i les seves acompanyants els habiliten. És determinant per a una bona interpretació tenir sotmès el cos a la ment: cada moviment, cada gest, cada fil d'aire que surt. 

Us recomanem que compreu el CD i que valoreu vosaltres mateixos! Per acabar us deixem amb una interpretació conjunta de Fado de Toti Soler i Sílvia Pérez Cruz al Festival de música de Cardedeu.