Per comprovar com sonen en directe, els podeu escoltar el dia 22 de març a la sala Mític de Reus, el 23 a la sala Les Paul, a Lleida i el 4 d'abril a la Sala Sidecar.
Mentrestant podeu començar escoltant el single, "Un dia qualsevol de setembre", inspirat en el setge de Barcelona de 1714.
Text: Aina Amat
El nom del
vostre grup crida l’atenció, això de “no tinc nòvia” d’on ha sortit?
Jordi Vives: Ens va costar molt trobar un nom. Estàvem a
punt de treure el disc i encara no en teníem, de fet, no és idea nostra. Tenim
una amiga que ens va dir: “en el món del rock qualsevol nom és vàlid, com si
vols dir que en Micky no té nòvia”. Llavors vam decidir escurçar-lo i no fer-lo
tan personal i ens vam quedar amb el "No tinc nòvia".
No sé si la música agradarà o no, però almenys el nom queda. De fet però, el més important és la música.
Ja teniu el
primer treball discogràfic, “Mil direccions” a punt de sortir. Com ha estat el
procés?
J: El procés ha estat molt divertit. Vam
agafar unes quantes cançons que ja teníem, d’altres noves i vam buscar un
productor. Després vam començar a produir les cançons, vam reunir un parell de
músics més i vam anar a gravar a un estudi. Com que trobar una companyia de
discos és molt complicat vam decidir auto editar-ho. El món de la música va cap
a l’autogestió, després les grans companyies es quedaran amb els grups que hagin tingut més èxit.
"El món de la música va cap a l'autogestió"
Què hi trobarà
la gent al nou disc?
Micky Laborde: Hi trobarà les nostres cançons.
Sobretot lletres que parlen d’experiències pròpies, d’amor i de desamor, de
sentiments, d'emocions...
Precisament el
single del disc parla d'una guerra!
M: És
l’excepció!
J: La cançó està inspirada en un llibre que
vaig llegir sobre el setge de Barcelona el 1714. Ja estava escrita des
del 2010 i musicalment ens agradava com funcionava. Per això vam decidir que
fos el single.
La imatge del
videoclip del single és molt narrativa, és això el que buscàveu amb el videoclip?
M: El videoclip és una petita història, intentem transmetre la
por que poden tenir tres nois sols enmig d’una guerra. Al director del videoclip li vam demanar que agafés referències de La delgadas línea Roja de Terence Malick
Sou capaços de definir-vos en algun estil?
Sou capaços de definir-vos en algun estil?
J: Nosaltres som un grup inde, independent absolut.
Fem rock, però el disc té moltes tessitures.
Es parla molt
de la crisi de la música, des de la perspectiva d’uns músics que ja fa anys esteu
en aquest món, com ho veieu?
J: El món de la música ha canviat moltíssim en 10
anys. Abans l’única manera de tirar endavant un disc era a través d’una
companyia de música, en canvi ara tothom s’ho organitza a la seva manera, i
això seguirà evolucionant. La cultura de la música seguirà viva, però s’haurà
d’organitzar d’una altra manera.
M: Estem en un país que la cultura no està gens
valorada.
"La música seguirà viva, però s'haurà d'organitzar
d'una altra manera"
I a part de la
indústria discogràfica, com estan les sales de concert?
M: Si vols tocar has de pagar. A més, els músics que
ens acompanyen són professionals i han de cobrar. Nosaltres ens ho paguem tot,
però fins a un límit.
J: Si ara mateix a Catalunya hi ha música és perquè
els músics l’aguanten. A més, la música que es fa és original, hi ha un
ventall molt ampli. L’èxit però, depèn de tercers, de si els agrades o no, de la
idiosincràsia...
M: Si segueixen havent-hi músics és perquè som uns romàntics!
Per acabar, els demanem que triïn un concert, un artista i una cançó. Apunteu-vos les recomanacions perquè aquests nois han escoltat molta música!
Concert: J: El de The Smithereens a Barcelona/ M: El de l'Alicia Keys, em va impactar que una noia tan jove tingués tan de talent.
Artista: M: Siamese Dream, sobretot el disc Smashing Pumpmkins.
Cançó: J: Everybody's got something to hide except me and the monkey de "The Beatles"/ M: Secretly del grup Skunk Amansie
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada