Nadal tot l'any

Continuem amb l'especial de nadales amb un tema bastant diferent al d'ahir: Jo voldria que tot l'any fos Nadal. Arriba de Girona a mans dels ja dissolts Glaucs, que la van compondre i la toquen en aquesta ocasió. La cançó va ser inclosa en el recull Altres cançons de Nadal, que va editar l'any 2.000 la discogràfica Música Global i que recollia un total de quinze nadales, algunes de tradicionals adaptades i d'altres, com aquesta, de modernes. Esperem que us agradi!

És Nadal i estem contents!

Comencem un especial de cançons de Nadal catalanes, però actuals i modernes, més enllà del Desembre Congelat, vaja.

L’any passat per aquestes èpoques, la Pegatina ens presentava Aquí és Nadal i estic content que, a banda de convertir-se en la cançó de Nadal de TV3 és una de les nadales amb més marxa que hem escoltat. Amb una lletra irònica i ritme de rumba, la Pegatina ens diuen que sí, que és Nadal i que, a més, estan contents. Que la felicitat duri tot l’any!

La flor de Maria Coma

És jove però la música l’acompanya des que era tan petita, que gairebé és veterana. La veu i la música de MariaComa té la personalitat de la maduresa i la tendresa de la joventut. Acaba de presentar el seu nou disc, Magnòlia.

Després de crear la lletra, la música i els vídeos (amb una càmera de Super 8) es pot dir que el disc és transversalment seu. Està fet amb la voluntat de ser cinematogràfic i, per tant, els vídeos abstractes que ha creat Maria Coma tenen una importància fonamental en el treball final.

La música de Coma beu d’influències clàssiques, combinades amb l’experimentació. Els temes que compon són molt pianístics potser perquè, a banda de la veu, el piano és l’instrument que domina. De fet, el disc Magnòlia va ser escrit, originalment, per piano i veu i, més tard, ella mateixa el va orquestrar. Patrick Watson, Joanna Newson o Silver Mount Zion són alguns dels referents de Maria Coma, que pertany a una nova generació de cantautors joves, entre els quals  hi ha Anna Roig.

La gira de Magnòlia començarà el 2012 i anirà acompanyada per tres músics, guitarra, bateria i baix.

Un concert, un disc, una cançó

El concert: Al Zirkonia Fabrik de Berlin. Va tocar-hi per primera vegada aquest agost. Per qualsevol músic, tocar fora del seu país és un reconeixement.  

El disc: Maria Coma ha tret quatre discos, però ens quedem amb l’últim, Magnòlia. Possiblement és el més seu de tots.

La cançó: Ramats de Pomes. Més enllà de la cançó, no us perdeu el videoclip i els jocs de textures. 

Un parell de nadals

Ja arriba el Nadal, quasi quasi és aquí i és l'hora de desempolsegar les nadales. Així que hem decidit que la cançó d'aquesta setmana a l'Està Sonant sigui El 25 de desembre. No, home no! Sembla que no ens conegueu. 

Us proposem dos poemes de J.V. Foix que pertanyen al recull Onze Nadals i un cap d'any. L'obra inicialment era només de poesia i incloïa diferents poemes escrits per Foix que va enviar als seus amics a mode de felicitació nadalenca entre 1948 i 1958 i el cap d'any de 1960. La primera edició en paper va sortir el 1960, i l'any 2008 va ser musicada l'any per Albert Vila, Marc Serrats i en Titot (Francesc Ribera).

Anant al que ens interessa. La primera de les recomanacions que us fem és Si l'altra nit jo cavalcava al ras. L'adaptació a la rumba està molt ben feta i sembla ben bé que Foix estigués pensant en aquest estil quan la va escriure.

El segon poema és només pels iniciats: Tot és ací. No té una sonoritat fàcil, amb la bateria i les distorsions de la veu, i rítmicament sembla que vagi coix. Però si no us convenç torneu-la a escoltar i veureu que tot pren més sentit i que, al final, la coixera acaba sent un pas regular. La desestabilització de la música és un recurs emprat per molts compositors actuals i que produeix una sensació estranya, d'inseguretat. Malgrat tot, és efectiu. 

Si voleu escoltar més temes del disc, feu clic aquí.

El CD va acompanyat -amb molt bon gust- per il·lustracions de gent de la talla de Dalí, Mompou, Tàpies o Joan Miró, entre d'altres -un per a cada poema. Objecte de col·leccionista.

Desgraciats!

Avui us presentem La terrasseta de Preixens. Un grup desanfadat i molt divertit que segur que us agradarà. No arriben a la profunditat de l'ànima amb la seva música -bon rotllo- però segur que us ho faran passar bé. Escolteu-los una mica i entrem en matèria. 

Abans de parlar de la seva música deixeu-nos presentar aquests personatges, que creieu-nos, valen la pena. Res millor que un fragment de la seva pàgina web en què expliquen l'origen del grup:

"Aquests 3 o 4 individus van començar a tocar en algun que altre Bar sota el que ells van anomenar La Terrasseta de Preixens. Una nit, no se sap ben bé com, el que havia començat com un concert solidari i cultural va acabar amb un deute de 327'64€. Quantitat a deure al Bar en concepte de “destrucció salvatge a càrrec del públic assistent, beures varis, entrepans de llonganissa i patates braves”.

Aquest fet va marcar el seu destí ja que va fer canviar l'objectiu del grup. Es va passar del "ens ho anem a passar bé" altrament dit “anem a emborratxar-nos de gratis” al "hem de pagar 327'64€".

Arran d'això es van contractar uns senyors amb corbata que van assessorar el grup molt professionalment. Es van oferir vàries opcions com: donar-se a la fuga, muntar un partit polític corrupte o viure de l'aire, però finalment la millor opció va semblar que era intentar liquidar el deute generant beneficis amb el grup."

I ben fet que van fer, que sinó potser haguessin acabat de sastres. Ja veieu, també si entreu a la seva pàgina web, quin és el tarannà La Terrasseta. Però ep! que no ens embauquin! A part d'aquesta personalitat i descaro que desprenen -molt presents a les lletres- tenen alguns aspectes musicals que ens agradaria destacar. 

Els podríem incloure dins la rumba catalana, tot i que això no seria cert del tot. Sí que en alguns temes, com ara El meu carrer, ho podríem dir, però després d'escoltar el seu primer disc, El gran desgraciat, creiem que La terrasseta més aviat sustenta la seva identitat en diverses potes. Una seria la rumba, però també el reggae, que no és explícit a tots els temes i que li falta un punt de percussió però que es percep clarament a Dia de tranquis. Per sonoritat, també hauríem d'afegir-hi el folk, sobretot per la presència d'harmònica i acordió que, puntualment, obren el joc. I finalment un toc d'ska, que acaba de completar l'equació.

Tot plegat fa que el producte final tingui un caràcter imprès molt personalitzat. I això, en el fons, és el més important. Molta sort en projectes futurs i no perdeu mai l'esperit!

Què fem?

Ja arriba el Nadal! Aquest any diumenge 25, qui sap si el que ve dissabte 23... Però en fi, no ens posem en qüestions tan populars i anem a allò que ens ocupa: l'agenda de la setmana. I per mostrar-vos que, malgrat tot, estem joiosos en aquestes dates senyalades amb vermell al calendari, comencem amb un regal. Un triple concert.

Mishima

El grup tocarà dimecres, dijous i divendres a l'Heliogàbal de Gràcia (C/ Ramon i Cajal, 80, Barcelona). Sigueu prestos amb les entrades! Per demà ja no en queden i pinten bastos per dijous i divendres. Hora: 22:00.  Preu: 10 €.

La Kinki beat

I pels qui vulguin festa, doncs divendres imprescindible ser a Santa Perpètua de Mogoda! No us penseu però que ho faran amb la formació habitual. Després de la gira de presentació de l'últim disc, els pierencs han decidit deixar descansar els instruments i apostar exclusvament pel sound system. Actuaran a les 23:00h al Camp Bernades (Camí de l'Aplec, sn). Entrades a 5 €. 

Pastorets Rock + Reclam

Els castellers de la Vila de Gràcia celebren el seu 15è aniversari i res millor que un bon concert per commemorar-ho! El preu és simbòlic (només 3 €) i la gresca està assegurada tota la nit. Dia: divendres. Hora: 23:00. Lloc: C/ Gran de Gràcia, 190, Barcelona.

Gossos

El dia de Nadal, després de menjar moltes neules i turrons, tots cap a Manresa a sentir Gossos. Sempre serà una bona excusa per tallar les sobretaules eternes que no s'acaben mai... Segur que més d'un pagarà els 15 € de l'entrada encantat. Apunteu: sala El Seliu (Pl. Valldaura, 1) a les 22:30.

Mägo de Oz

No us espanteu! No ens ha abduit cap àlien. Però de tant en tant va bé recordar algun grup com aquest. La sala Razzmatazz (C/ dels Almogàvers, 122) els acollirà per Sant Esteve així que ja ho sabeu: al mínim perill de tietes/cunyades/sogres teniu una via d'escapament. 


Per a més informació: www.altaveu.cat  

Els cants aborígens catalans

La música d’arrel tradicional catalana és rica i variada, sovint sorprenent, sobretot quan coneixem projectes com el del Pandero Quadrat. Ens expliquem!

Detall d'un pandero quadrat

Fa deu anys el músic Guillem Ballaz, component del grup de folk Sol i Serena, va començar a investigar un tipus de cant oral improvisat, interpretat per dones i acompanyat per un pandero quadrat de dimensions considerables.

Els orígens d’aquesta música, cants aborígens catalans, és incert. Els primers documents daten del segle XVI, però la història es remunta més enrere. Només se sap que els cants són recurrents a diferents punts del Principat i de la Franja de Ponent, en canvi, no se n’han trobat indicis ni al País Valencià ni a les Illes. Segons Ballaz, aquests cants són “una mena de hip hop femení ancestral català”.

Des del descobriments dels cants, Guillem Ballaz ha recorregut diferents escenaris catalans per presentar un espectacle basat en els cants improvisats, acompanyats per un trio de músics que construeixen la base harmònica i rítmica del cant (es diu que la millor improvisació és la que està preparada!). Si els espectadors s’animen poden intervenir a l’espectacle i, d’aquesta manera, es produeix una interacció privilegiada entre públic i intèrprets. El resultat és que cada concert és ben diferent.

El projecte però, no s’acaba amb els concerts. Guillem Ballaz i companyia s’han proposat enregistrar un CD i, per fer-ho, han decidit fer servir el sistema de micromecentatges de Verkami. Si tot va bé, el disc es començarà a gravar a finals de desembre!