27.11.11

El repte

Així ha titulat el seu nou disc Paul Fuster, un músic que de moment definirem com a peculiar. Potser pel seu nom no us sona, però és possible que el recordeu per una escena al programa de TV3 El Convidat dedicat a Gerard Quintana. Però tornem al tema. Avui us presentem un individu d'arrels catalanes, que va néixer als EUA i que finalment s'ha decidit a cantar en la llengua de Joanot Martorell (o d'Ausiàs March, segons a qui li preguntis).


I qui coi és Paul Fuster? Bona pregunta. Tenim ganes de descobrir-lo en català. Però com que el nou disc no arribarà fins al gener us intentarem explicar tan bonament com puguem el que sabem fins ara.

Hi ha qui el coneix pels seus treballs en format LP, cal destacar. No sabem si per voluntat retro o per ser el CD una cosa ja antiquada. Potser us sonarà un dels temes més coneguts que ha tret Fuster, Montserrat. Però més enllà de l'estil rock-folk-independent, el músic de Minnesota s'ha submergit en el funky, el blues, el punk, fins i tot el hip-hop... Clarament influenciat per tots aquests corrents, ens agradaria destacar alguns aspectes de la seva música, que fa més d'una dècada que està en evolució constant.

En primer lloc, no és un cantautor de guitarreta i fot-li. Darrere la seva música hi ha reflexió i selecció d'idees musicals. Cada cançó culmina un procés de treball que es veu manifestat en el resultat final de la següent manera: ni hi sobra ni hi falta cap nota. Feu-ne la prova. Mireu d'escurçar algun dels seus temes i veureu que, en la majoria dels casos, és gairebé impossible.

Aquesta reflexió no ve sola, però. És acompanyada per la preocupació d'aprendre i interioritzar la música. A banda del seu instrument principal, que és la guitarra, Fuster ha acumulat coneixements sobre percussió. I això es nota escoltant algunes de les seves cançons, que introdueixen instruments més exòtics que no pas el bombo i els plats, omnipresents i monopolitzadors de la secció rítmica de tants i tants grups.

A Fuster l'hem vist també amb un projecte de música experimenta: Proton-proton. Entre d'altres convencionalitats, consistia en utilitzar materials reciclats per a construir-se les guitarres. Doncs endavant. Ho hem dit anteriorment i ho continuem sostenint: l'experimentació és bona per a l'art i per a la cultura.

I resulta que ara treu disc en català. Tot un repte, sí senyor. I més tenint en compte la qualitat que corre pel nostre país. Un projecte tan arriscat com el seu segur que no deixarà indiferent.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada