Felicitats a tots!

Els guanyadors i finalistes del Sona9

El Sona 9 ja té guanyadors. El grup osonenc Nyandú va ser qui es va endur el primer premi després d’una final ajustada on vam sentir música d’alta qualitat. Des d’aquí, però, volem felicitar Bremen. Per trencar el gel com ho van fer, que no és fàcil. Ens va agradar especialment l’últim tema, que va culminar l’efervescència creixent amb què van tocar els barcelonins.

Volem felicitar Alls Nous Piquen, perquè després que Bremen obrís la llauna van arribar ells amb el directe contundent que els caracteritza. I van complir amb les expectatives. Fidels al seu estil, van suar la samarreta i van oferir espectacle pur i dur. Nois, vau deixar l’Empordà molt amunt.

Felicitem també The Mamzelles, l’aposta més arriscada de la nit. Les noies –úniques representants del sexe femení a la final­– van ser un segon classificat molt digne. El seu projecte té futur, creieu-nos. I no només per la conya dels personatges, sinó per la musicalitat i per les lletres, creiem nosaltres, les més elaborades que van sonar ahir a la Bikini. Salvant molt les distàncies, quan les vam veure a l’escenari ens van recordar a la Trinca. Si se saben gestionar, poden arribar a ser-ne el relleu natural.

I, com no, Nyandú. Nyandú, Nyandú, Nyandú. Els estruços van ser justos guanyadors amb un producte acabat que van oferir a un públic entregat. Tot s’ha de dir, portaven dos autocars plens. Una mica més i no hi cabem els altres. El cas és que van sortir a l’escenari, van fer el que saben fer i van guanyar. D’ells en destaquem la polivalència, els recursos sonors i l’energia que desprenien. Us animem a escoltar-los. Especialment, Un indret privilegiat. No direm res d’ells que ja no haguem dit. Una abraçada, endavant i força!

Abans acabar, tres qüestions. La primera, el bon ambient entre grups. Abraçades, felicitacions mútues i cap mala cara. Admirable. Des d’aquí recolzem aquestes actituds i reconeixem a qui les practica. Segon punt. L’alt nivell musical de tots els grups. Algú del públic va dir que de 198 algun de bo n’havia de sortir. Potser sí, però no per això s’ha de desmerèixer la feina de tots quatre finalistes, que van deixar el llistó molt alt. I tres. Sabem que no és fàcil reservar la Bikini el cap de setmana, però un dilluns és molt mal dia. Sinó que ho preguntin als dels autocars o als Alls Nous Piquen, que van haver de creuar mig Catalunya. Un dia és un dia, però estaria bé intentar trobar un dia més adient per als grups de fora de Barcelona, que, com s'ha vist aquest any, no són genys menyspreables.

PS. Salutacions a Bläue, Pulpopops i la Iaia, finalistes i guanyadors de l'any passat, que van passar per la Bikini i van tancar un concert que, us ho podem assegurar, no oblidarem fàcilment.  

Què fem?

Avui us presentem les cinc recomanacions de la setmana, ens hem avançat un dia perquè demà tornem a tenir especial Sona9. Però no ens distraiem, perquè la setmana es presenta plena de concerts!


La Iaia i Very Pomelo
Gironins! Si us agraden aquests dos grups podeu sentir-los aquest dijous 17 de novembre al Festival de Temporada Alta. Una bona oportunitat de sentir dos grups diferents entre ells, però que trepitgen fort a l'escena musical catalana. Les entrades valen 8€ anticipades i 10 si les compreu a taquilla. 


Quart primera
El grup de pop català toca a Reus el divendres 18 de novembre dins de "El Ressupó, petits concerts de prop". Un cicle amb grups catalans i de fora que compta amb noms molt interessants. L'entrada val 3€ i pels socis del TR3SC, 1. Us animem a fer-hi una visita. 


Brams, KOP, El belda i el conjunt Badabadoc i Raska
Aquest dissabte podeu escoltar tots aquests grups a Granollers, al Pavelló Municipal del Parquet. Un programa apte per a tots aquells que tinguin ganes de música en directe i de festa (i que no es vulguin tancar dins d'una discoteca). L'entrada val 5€ pels socis, 10 anticipada i 13 a la taquilla. 


Strombers, Antídot i Malakaton
Als amants de la música reivindicativa us esperen, aquest dissabte, a l'Ateneu d'Avià. L'entrada val 7€. No us ho perdeu.


La Pegatina
A la sala el Clap de Mataró toquen, aquest diumenge, la Pegatina. Després de tornar de la gira a la Xina, no teniu més ganes que mai d'escoltar-los? L'entrada anticipada val 12€ i a la taquilla 14. 


  

Joan Masdeu camina sol

Mentre esperem que arribi la final del Sona 9, fem un parèntesis per parlar d’un cantant consolidat dins el món de la música catalana. Us convidem a descobrir Joan Masdéu.

Masdeu fa anys que volta pels escenaris de les terres catalanes, primer amb Whiskin’s i des del 2009, en solitari. El resultat de l’aventura ha estat un disc, Casa Murada, que es va posar a la venda al març i que, aquest dissabte, es presenta a la sala Apolo de Barcelona.

A l’últim treball, Joan Masdeu es mou entre la cançó d’autor i el pop-rock català. S’ha de reconèixer que després de vint anys amb Whiskin’s és difícil treure's de sobre l’etiqueta de cantant del grup, i més quan la teva veu ha quedat gravada en cançons tan conegudes com On. Tot i així, Masdeu aconsegueix imprimir caràcter propi a cada una de les cançons de Casa Murada i, d’aquesta manera, es fa ben seu el disc.

Casa Murada és la consolidació de Joan Masdeu en la seva carrera en solitari. Abans però, l’excantant de Whiskin’s es va atrevir a portar els escenaris una gira que va anomenar Miniatures. El nom és molt gràfic, ja que Masdeu pujava a l’escenari acompanyat només per la seva guitarra. A nosaltres, la veritat, ja ens sembla bé perquè creiem que aquest cantautor té una veu privilegiada, que pot arribar a tenir molt de joc. Ara que ja s’ha fet gran i camina sol, l’animem a explorar i buscar els límits, tot és qüestió d'experimentar.   

Un concert, un disc, una cançó

El concert: Un que encara no s’ha fet, el d’aquest dissabte a la Sala Apolo. A més d’escoltar a Joan Masdeu presentant Casa Murada, podreu sentir altres artistes com Beth o Miquel Abras. 

El disc: Casa Murada. A part de ser el primer disc en solitari de Joan Masdeu, podreu escoltar la maduresa d’un cantant consolidat dins el panorama musical català.  

La cançó: El carrer dels jocs florals. És el single de Casa Murada, una cançó optimista i vital. Un cop hagueu escoltat la cançó original, us recomanem aquesta versió tan entrenyable.

Les guitarres de Bremen

Amics, avui és dijous i això vol dir que us hauríem de recomanar una cançó. Però com ja sabeu, aquesta setmana estem d'especial Sona 9. Així doncs, i sense més preàmbuls, us presentarem l'últim dels finalistes al concurs: Bremen.

El conjunt barceloní és, podríem dir, un dels més acústics dels aspirants a guanyar la gran final de dilluns. I així com ahir no ens atrevíem a classificar Nyandú dins del folk, amb Bremen la cosa és clara. A més, és un folk clarament influenciat pel corrent americà. L'ús del banjo n'és un exemple. O l'harmònica. Instruments que a Europa no són tan habituals però que són propis de l'estil.

Un altre element característic de Bremen i que no és freqüent és l'utilització d'un baix acústic. És a dir, un instrument amb forma de guitarra i per tant amb la sonoritat pertinent però que en comptes de sis cordes, en té quatre. A més, el registre també és el del baix. Dit d'una altra manera, es tracta d'un baix que sona com una guitarra. 

Acompanyant el baix, hi trobem una percussió molt suau. No es tracta d'una bateria convencional, sinó que predomina l'ús d'escombretes, molt típiques del jazz dels anys 20, que configuren una base rítmica tranquil·la i gens aclaparadora. Es pot percebre clarament a Creix. I és sobre aquest tàndem de baix acústic i bateria reposada que Bremen ubica el gruix de la seva música, les guitarres: una d'acústica, un banjo i elèctrica intercanviables i una altra d'acústica que s'alterna amb harmònica (als vídeos es veu clar). 

L'espai sonor, doncs, queda molt ple d'un mateix tipus de sonoritat: la guitarrística. I tot i que no es pot negar que es tracta d'un producte ben elaborat i cuidat musicalment, a nosaltres ens sembla que Bremen peca en aquest sentit. Perquè no té cap element de contrast. I, tot i que repetim, està englobat dins el seu estil, creiem que per acabar de créixer els faltaria buscar, buscar alguna cosa que destaqués, que els acabés de donar un plus de qualitat.

Però bé, no en va han arribat a la final del Sona 9. Els desitgem tota la sort del món i us convidem a escoltar-los.

Els estruços

Segons la wikipèdia, el nyandu és un gran ocell no volador, de la família dels Rheidae, que ronda per Amèrica del Sud. O el que nosaltres coneixem com a coi d'estruç, aquell ocellot que no vola i que, això sí, corre com una mala bèstia.

Però es veu que, pel jurat del Sona 9, Nyandú significa grup de música -powerfolk, s'autodefineixen- que té opcions a guanyar el concurs i que no, noi, no sonen gens malament.

Nyandú és el tercer grup que tractem en el nostre especial Sona 9. I estan bastant lluny de The Mamzelles i Alls nous piquen, que vam veure la setmana passada. Podríem dir que tiren cap al folk, tot i que nosaltres no creiem que sel's pugui encasellar en aquest estil, perquè, per exemple, a El savi redemptor hi veiem clares influències de rumba.

El conjunt capitanejat per Ferran Orriols utilitza com a element principal, a part de la veu, la guitarra acústica (versàtil com ella sola). Amb la sonoritat i el bon ús d'aquest instrument és molt fàcil anar d'un gènere a l'altre, especialment si, com és el cas, s'acompanya pertinentment amb una base rítmica adequada.

I no ens referim només als ritmes: les negres i les corxeres, perquè ens entenguem, sinó també a la sonoritat dels diferents timbals i plats que componen la bateria. A Nyandú no trobem la duresa de, per exemple, Alls nous piquen. Al contrari. Si proveu d'aïllar la percussió, veureu que és més amable, i fins i tot passa més desapercebuda que en grups més rockers. 

No cregueu que això els resta caràcter, sinó que imprimeix personalitat. L'optimització dels recursos que ofereix la bateria ha de ser un objectiu imprescindible de qualsevol grup que vulgui prosperar. Animem a Nyandú i al seu bateria Roger Orriols que continui explorant per aquest camí.  

També el baix és un instrument que tots els conjunts haguts i per haver tenen incorporat. El problema és que moltes vegades queda en un segon pla massa discret, condemnat fins a l'eternitat a la tònica-dominant (pels més amateurs, el recurs harmònic més simple que existeix). Per sort, no podem dir el mateix de Rubèn Pujol, que moltes vegades canalitza una línia melòdica secundària més o menys elaborada que recolza la principal des de dos vessants diferents: l'harmònic i el contrapuntístic. Així, a la vegada que fa de coixí a la veu, exerceix de segona melodia, i tot i que no és freqüent que sigui el baix qui compleixi amb aquesta funció, en un trio és una opció molt vàlida.

No hem parlat de les lletres perquè són força variades, ho copsareu si remeneu una mica al youtube. En tot cas, per acabar i en resum: esperem no haver estat massa tècnics, escolteu-los altre cop i veureu que tot us quadrarà una mica més.  

Sort i endavant! 

Què fem?

Cinc recomanacions prou interessants -potser no les més comercials- per a la setmana que just comencem. Esperem que us agradin! 

Sílvia Perez Cruz

Hem de confessar que, per a nosaltres, la cantant empordanesa és una debilitat. I ens posa de bon humor saber que continua cantant. En aquesta ocasió al Teatre Municipal de Girona, dins la Temporada Alta, dijous a les 21:00h. Els preus van dels 8 als 28 euros però creieu-nos que val la pena.  

Els Pets

No podíem obviar tampoc un dels clàssics més clàssics. Ja els vam recomanar la setmana passada, però si divendres al vespre no teniu plans, us fem una proposta: visiteu la bonica ciutat de Mataró i a les onze en punt us planteu a la sala El Clap (C/ Serra i Moret, 6) per acabar la nit ben animats. Entrades anticipades a 12 € i taquilla a 18. 

Obrint pas, KOP i At versaris
Dissabte no us podeu perdre aquest concert si correu per terres gironines. En concret a Salt, a la sala La Mirona (C/ Amnistia Internacional). Actuació solidària amb els presos i preses polítiques catalanes que comptarà amb tres dels conjunts més reivindicatius de l'escena a partir de les 21:00h. Entrades anticipades a 12 i taquilla a 15 €.


Joan Masdeu
Va, aquest pels de Barcelona! Actuació especialment recomanada, ja que el reusenc presenta el seu primer disc en solitari, Casa Murada. Pels més fans de l'ex cantant dels Whsikyn's, dissabte a la Sala Apolo a les 21:00h. Afanyeu-vos a treure entrades (9€ anticipat, 12€ a taquilla)!


High Times, Baratos i La noia i el xic
Finalment, un concert amb tres grups no tan coneguts però que promet. Si voleu gresca, la teniu assegurada a Sant Vicenç dels Horts, en aquest esdeveniment enquadrat dins el Correllengua 2011. Lloc: Teatre de la societat cultural la Vicentina (C/ Rafael de Casanova, 45). Hora, 21:30h. No us el perdeu!

Els guanyadors del Sona9

Queda just una setmana per la final del Sona 9 i per això avui volem repassar els guanyadors de les últimes edicions. Per començar ens preguntem: el Sona 9 és com el Nobel, un premi que ningú és capaç de recordar el nom de l'últim guanyador, o tot el contrari?

Cal dir que el Sona9 és capaç de mobilitzar qualsevol grup  que tingui ganes de fer un bon salt al món de la música en català. D'entrada, el guanyador s’endú l’enregistrament d’un disc i la signatura d’un contracte discogràfic amb la companyia que triï l’artista (ja sabem que no és fàcil gravar un CD). En segon lloc, el grup comença una campanya publicitària per Catalunya Ràdio i TV3, a més de ser portada de l’Enderrock. I per acabar, els guanyadors fan una minigira de cinc concerts en escenaris tan importants com el Mercat de Música Viva de Vic o el Festival Acústica de Figueres.

2010 L’any de la Iaia

El grup de Vic es presentava al Sona 9 amb una proposta de pop-folck que va agradar molt al jurat del concurs. Durant l’últim any la Iaia ha aconseguit fer-se un lloc a l’escena musical catalana, han tret un disc i fins i tot han debutat al Palau de la Música en el cicle BandAutors.

2009 Mine!

Des que van guanyar el Sona9, als Mine! també els va bastant bé. Gràcies al premi van enregistrar el seu segon disc, que els ha portat a fer una gira de més de 60 concerts per dins i per fora de Catalunya.

2008 Rap de Cornellà

El 2008 va guanyar el concurs Sona 9 El Nota, tres rapers de Cornellà de Llobregat que s’allunyen del hip hop tradicional i que, a més, fan música en català. Un grup reivindicatiu i molt orgullós de la seva ciutat.

2007 Compte amb els finalistes

El premi del 2007 se’l van endur The Gruixut’s, però aquell any van ser finalistes ni més ni menys que els Manel. El rock del grup empordanès The Gruixut’s ha tingut bona acollida, de fet, són una formació força consolidada dins el panorama musical català. Ara bé, també és indiscutible l’èxit aclaparador dels finalistes d'aquell any, els Manel.

Sens dubte, guanyar el Sona 9 és un pas endavant per a qualsevol grup català. Ara bé, l’èxit depèn de molts factors i, al final, és el públic qui decideix. Dit això, molta sort pels finalistes d’aquest any!

Us deixem amb la música d'un dels guanyadors del Sona9 El Nota.